Perquè s'ha descobert en Riba-roja restes d'un gran pou d'aigua visigot a València la Vella que podria ser per a consum humà
Els treballs arqueològics liderats per Albert Ribera, Josep Maria Macias i Miquel Rosselló s'endinsen en les formes de vida, en els costums i en la societat d'aquest assentament
Les excavacions arqueològiques en el jaciment visigot de València la Vella a Riba-roja de Túria –impulsades per l'ajuntament i amb la col·laboració del Institut Català d’Arqueologia Clàssica de Tarragona- han trobat les evidències del que podria tractar-se d'un gran pou d'aigua que connectaria amb la capa freàtica del pròxim riu Túria que es destinaria per al consum humà de les persones que vivien en aquest assentament.
Els treballs arqueològics en aquest enclavament històric de Riba-roja de Túria han conclòs amb la setena campanya d'excavació de l'antiga ciutat visigoda de València la Vella, la tasca de la qual forma part d'un projecte de recuperació patrimonial desenvolupat durant les últimes setmanes, amb la col·laboració, a més, de l'àrea de Cultura de la Diputació de València. En els treballs han participat 10 alumnes d'arqueologia i sis tècnics de suport sota la direcció de Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló. També s'ha dut a terme el cinqué curs de Arqueologia Cristiana i Visigoda del jaciment.
La campanya d'enguany s'ha centrat en la neteja i recuperació de determinades àrees del jaciment arqueològic format per tres capes, dividides en altres tantes altures, i amb una especial atenció a l'adequació de nous segments de la muralla perimetral que embolica tot l'assentament, singular en l'època a Riba-roja de Túria. A més, s'ha localitzat una nova torre que forma part de la muralla divisòria entre les plataformes intermèdia i inferior de la ciutat visigoda. Fins al moment, al llarg de totes les campanyes de treball, la neteja ha tret a la llum fins a deu torres en tota l'àrea.
L'excavació ha permés, també, la troballa de les restes del que podria ser les evidències d'una porta de comunicació entre la plataforma mitjana, amb un caràcter centrat en l'artesania i la part residencial, i la gran plaça pública existent en la plataforma inferior de València la Vella. El descobriment de noves sitges de magatzematge constata l'evidència que aquesta àrea formava part d'un recinte artesanal, a més, especialitzat en l'elaboració del vidre. Aquest espai es troba en una àrea contigua a la muralla en la qual es van habilitar diversos forns ja que l'ús intensiu dels mateixos els degradava i obligava a una construcció continuada.
Les tasques a València la Vella s'ha completat amb la troballa d'un retaule de figura quadrada en la part superior i circular en la seua zona inferior que podria ser un gran pou d'aigua que connectaria, si es confirmen les primeres hipòtesis, amb la capa freàtica del riu Túria existent pròxim a la zona. En la part superior s'instal·laria el mecanisme a través del qual es transportaria l'aigua per al seu consum. D'aquesta manera, la civilització visigoda de Riba-roja que va viure allí durant anys podria consumir l'aigua procedent del propi riu Túria.
Sens dubte, la procedència de l'aigua per al consum humà en aquest assentament és un dels majors interrogants existents, actualment, respecte de València la Vella. Una de les vies d'accés al consum de l'aigua és directament des del pròxim riu Túria mentre que l'altra procedència podrien ser els diversos aqüeductes que es van construir en el seu moment i del qual existeixen estudis i troballes en diversos treballs històrics.
Les excavacions en el jaciment han continuat amb un sondeig realitzat a la terrassa superior de l'enclavament arqueològic en la qual s'ha constatat la presència d'un forn metal·lúrgic que, al seu torn, permetria demostrar l'alta ocupació existent en la plataforma intermèdia. La funció artesanal i residencial en el barri central de la ciutat visigoda és una de les hipòtesis que s'han demostrat després de les tasques dels últims anys, amb un espai dedicat a diverses activitats econòmiques dels seus habitants, a més dels seus habitatges i les sitges de magatzematge de productes.
Els treballs d'enguany han conclòs amb la neteja i la recuperació d'un edifici de més de 25 metres de llac i 5 d'ample que es va començar a excavar a la fi dels anys 70 del segle passat i la posició meridional del qual a la ciutat al costat de la muralla que delimita la plaça pública. Aquesta situació permet pensar que es tracta d'un edifici públic vinculat a les activitats comercials de l'època visigoda, format per dues parts integrades per dues estades i amb accessos diversos.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :