Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Leonardo Padura a EP: 'El primer compromís d'un artista és amb la qualitat i després ve una certa responsabilitat civil'


   L'escriptor cubà i autor de llibres com 'El hombre que amaba a los perros", així com dels ja històrics 'fiebre de caballos' i els posteriors en el qual introdueix al seu personatge Mario Conde —desordenat, sovint borratxo, fumador, descontentament i desencantat, "que arrossega una melancolia", segons el mateix Padura— és un policia que haguera volgut ser escriptor i que sent solidaritat pels escriptors, bojos i borratxos.

 Leonardo Padura assegura que, abans de res, sent que té una "responsabilitat artística", ja que "el primer compromís d'un artista és amb la qualitat, la densitat i la intenció de la seua obra". "I després pot vindre, i en el meu cas ve, una certa responsabilitat civil pel fet de poder usar la paraula".

   Així ho ha asseverat l'autor en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu de la presentació a València de 'Personas decentes' (Tusquets), una nova aventura del seu personatge més popular, Mario Conde, que es veu immers en una apassionant investigació policial.

   En aquest llibre s'entrecreuen dos mirades històriques sobre l'inici del segle XX a Cuba --amb l'establiment de la república després de la independència-- i l'any 2016, quan es van conjugar en el país la visita de qui era en aquells dies president nord-americà Barack Obama i la banda The Rolling Stones.

   Padura sent aquest relat com el més habanero i negre --ja que hi ha més violència--, però també és "sens dubte una novel·la de desencantament, molt harmònic i coherent amb la manera de veure les realitat de Mario Conde i també amb la meua".

   "Pertanyem a una mateixa generació, tenim experiències comunes, hem viscut els mateixos processos a Cuba i arribar a l'últim terç de la vida i veure que tantes promeses no es van complir i que ens van negar tantes coses perquè algú va decidir no donar-nos la possibilitat de triar provoca eixe desencantament que es transmet en la novel·la", explica.

   I ho fa ambientant l'obra en dos moments històrics: el principi de segle XX "molt caòtic" en la vida cubana, immediatament posterior a la independència, i un 2016 en el qual va paréixer que "moltes coses anaven a poder canviar, però eixa possibilitat es va esfumar fins a la situació actual amb manques i un bloqueig nord-americà reforçat per Trump i no alterat per Biden".

   Padura es pregunta "què haguera passat a Cuba si les polítiques d'Obama s'hagueren mantingut uns anys més", al mateix temps que ha qualificat l'actitud dels Estats Units cap a la illa d'"asfixiant".

   En aquest context, l'escriptor és conscient de "certa responsabilitat civil", a més de l'artística. "A Cuba circulen els meus llibres poc i malament, amb edicions incompletes o xicotetes, però es lligen molt i ara mateix passa una cosa increïble: el llibre va eixir a Espanya el 31 d'agost i l'1 de setembre ja hi havia una còpia pirata a Cuba. La reacció d'aquests lectors per a mi és tan important com la dels de fora de Cuba perquè ells són el meu públic natural, el que entén tots els codis", recalca.

CONVERTIR "PERTINENÇA EN PERMANÈNCIA"

   A més, i malgrat tindre la ciutadania espanyola des de fa més d'una dècada, el novel·lista continua vivint a Cuba. "Sóc un escriptor cubà i he convertit eixa pertinença en permanència", sentència.

   Sobre la visió que de Cuba es té fora de les seues fronteres i en països com Espanya, comenta que "encara hui sobreviu en la lectura la perspectiva ideològica amb gent parlant del paradís o de l'infern cubà i que no aprofundeix en una realitat que té molts matisos i arestes".

   En aquests moments, prossegueix, "realment s'està vivint una situació molt crítica" i crida l'atenció sobre el problema de l'èxode de joves al que posa "xifres, que són fets, no opinions". Per exemple, els milers i milers de cubans que estan utilitzant Nicaragua --que ha alçat el requeriment de visat-- per a arribar als Estats Units i que són un retrat "de la desesperació".

   Finalment, i sobre la bona marxa de vendes i crítica de 'Personas decentes', declara que no és el millor jutge per a dir quin dels seus "fills és el més bonic", però afirma que està "molt content".

   "Quan un escriu una novel·la sempre es llança a l'abisme i no sap què se'n trobarà en el fons. Sempre intente reptar-me respecte al que he escrit anteriorment i escriure la millor novel·la per al moment. Si no ho aconseguisc, és per falta de talent, no d'esforç", conclou.



Crónica CT * Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon