Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Castells d’arena || Estefania Blanes

Últimament, moltes de les converses acaben portant-nos a la conclusió que tot el que ocorre és degut al canvi climàtic o té conseqüències sobre aquest. Això ens pot fer la sensació que existeix una major sensibilitat pel tema i que estem més conscienciats que mai, que hem de fer alguna cosa per a revertir-ho o almenys frenar-lo. Però el resultat és que continuem fent allò de sempre i no estem disposades a renunciar a res del que hem assumit com a imprescindible.

Dins del treball que porte com a diputada en les Corts, tenim en marxa una comissió d'estudi per a evitar les conseqüències dels forts temporals. Després de desenes de compareixents, alguns representants polítics de tots els colors, normalment aporten poc (els dels partits que formen el govern, estan contents i veuen que s'actua correctament; els de l'oposició, tot és un desastre i no es fa res bé). Però hi ha un altre grup de compareixents, molt més interessants, que són experts i professionals de matèries molt diverses, dels quals jo, personalment, estic aprenent molt i pense que hauríem de prendre nota per a recollir les seues opinions i recomanacions.

Una cosa que es va repetint molt, quant al tema de la nostra costa, la regressió de les platges i els efectes que tenen les reiterades tempestes i com els afecten determinades infraestructures, és la necessitat d'actuar de manera diferent si busquem resultats diferents.

Quan ve un episodi de temporal marítim, moltes platges desapareixen. Se sol dir que després de la tempesta ve la calma, però la veritat és que tot el contrari, en lloc de prendre'ns les coses amb calma i estudiar els motius, valorar els efectes i aplicar les millors solucions, el que fan les administracions és reposar i retornar a l'estat anterior, al més ràpid possible, perquè la temporada turística és pròxima. Refer els passejos marítims de formigó, que tornaran a actuar de mur escullera. Reposar tones d'arena que tornaran a ser engolides en el següent temporal, això ja ho vam aprendre de xiquets quan construíem castells d'arena a la vora de la mar. Fer més espigons per a protegir les platges, amb l'efecte contrari, impedeixen el curs natural dels àrids, al nord dels espigons s'acumula en excés mentre al sud es perden metres d'arena seca. Construcció de preses o aparcaments pavimentats en les zones de desembocadura, impedint l'aportació de sediments de les conques dels rius.

Si les decisions no es prengueren per al curt termini, si la pressió del sector turístic no determinara les polítiques ambientals i de territori, si no s'actuara pensant més en la pròxima cita electoral que en les futures generacions, encara seríem a temps de frenar aquesta onada.

Hi ha honroses excepcions, experiències de recuperació del cordó dunar, renaturalització de les platges i deconstrucció de passejos marítims de construcció dura, tractaments de regeneració de platges i retenció d'arena amb la utilització de posidònia i altres espècies vegetals, maies o canyís de retenció d'arena, utilització de sòls permeables en els municipis costaners per a reduir la força de les aigües de les avingudes per pluges, neteja manual de les platges per a mantenir les matèries vegetals que deposita la mar que serveix com a retenció d'arena, construcció de passarel·les que permeten una major resiliència que els passejos de formigó en el cas de fort onatge, mantenir només els espigons estrictament necessaris...

Diverses de les persones que han participat ens ho deien, els estudis ja estan fets, les previsions més que demostrades, les solucions plantejades, només cal aplicar-ho. I diu «només»? Com si això fora fàcil, a veure qui li posa el cascavell al gat.

Conceptes com deconstrucció, retirada planificada, decreixement, etc. estan totalment demonitzats i es considera cosa de quatre hippies que no creuen en el progrés, que si fora per ells aniríem en burro i utilitzaríem el tam-tam per a comunicar-nos. Encara que, vos assegure, són les paraules més repetides a la comissió per la gent que sap d'açò.

Però mentrestant que s'està fent? En projectes com el de Cullera, fa uns dies llegia un article del professor Joan Olmos, que explicava que es pretén extraure milers de tones d'arena del fons del mar, a tan sols 10 km de la costa de Cullera, durant deu anys i amb un cost inicial de 1.247 milions d'euros. No cal ser un expert per imaginar les conseqüències que tindrà, tant en la costa, com en la qualitat de l'aire, com en les espècies del fons marí.

Les administracions han de ser valentes, aguantar la força de l'onada inicial de crítiques i pensar en un demà més ambiciós, protegir les vides i protegir el territori.


 



».

Estefania Blanes és Diputada d'Unides Podem - Esquerra Unida PV a les Corts
|| * Creative Commons que republiquem pel seu  interès desde Nosaltres La Veu

 


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon