El bioquímic valencià i president del Conell Valencià de Cultura (CVC), Santiago Grisolía, ha mort aquesta matinada als 99 anys, segons han confirmat fonts properes al científic.
Grisolía estava ingressat des de feia uns dies en un hospital valencià després d'un empitjorament del seu estat de salut i on estava sent tractat de la Covid. Cap a les 6.30 hores ha mort. El gener del 2023 hauria complert 100 anys.
Santiago Grisolía va néixer a València l'any 1923 i va estudiar Medicina a les Facultats de Madrid i València, sent un dels deixebles més brillants del seu temps.
El 1945 va guanyar per concurs una de les deu beques convocades pel Ministeri d'Educació i Ciència per a estudis a l'estranger i, el gener del 1946, va començar a col·laborar amb el professor Severo Ochoa, als EUA, als estudis sobre l'enzim màlic. Posteriorment, va passar a la Universitat de Chicago on va iniciar l'ús dels isòtops marcadors per a l'estudi de pautes metabòliques, amb la tècnica de les quals va aconseguir demostrar la fixació del CO2 en teixits animals.
L'any 1948 va ser contractat per la Universitat de Wisconsin, on va fer una contribució decisiva al coneixement del cicle metabòlic de la urea.
El 1954 va treballar a la Universitat de Kansas com a Professor Associat i Director de l'Institut d'Investigació Mèdica --una fundació privada, unida a la Universitat--.
El 1959 és nomenat catedràtic a Kansas i, el 1962, coincidint amb la seva constitució, Director del Departament de Bioquímica. Allí va realitzar una tasca admirable com a mestre i com a investigador sobre el cicle de la urea, degradació de les bases pirimidíniques, glicolisi, etc, aïllant els enzims implicats, aclarint reaccions i establint nous criteris sobre la naturalesa de l'acció enzimàtica.
El 1974 és nomenat Professor Distingit de la Universitat de Kansas. L'any 1976 Grisolía es va fer càrrec de la Direcció de l'Institut d'Investigacions Citològiques, fundat per la Caixa d'Estalvis de València, on ha fet una tasca extraordinària.
Grisolía és premi Príncep d'Astúries, Doctor Honoris Causa de nombroses Universitats, membre de les societats científiques més prestigioses, conseller de fundacions i entitats i President del Comitè de Coordinació de la Unesco per al Genoma Humà. Així mateix, ha estat distingit amb les condecoracions de més prestigi i amb diversos càrrecs honorífics.
Cap comentari :