Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Les dones afganeses es neguen a callar un any després del retorn dels taliban

Dones afganes criden durant una protesta a Kabul, Afganistan, l'octubre del 2021. (AP Photo/Ahmad Halabisaz)

Huí 15 d'agost es compleix un any des que els talibans van arribar per segona vegada al poder a l'Afganistan.

En l'últim any, hem sigut testimonis d'un ràpid retorn al govern religiós conservador i a la violació dels drets de les dones que molts afganesos ja havien experimentat entre 1996 i 2001. Tal com es temia, els talibans han fet marxa enrere en diversos avanços quant als drets de la població femenina, incloent-hi la limitació de l'accés de les dones a l'ocupació, l'educació, la representació política i fins i tot la llibertat de moviment.

La violència contra les dones i les xiquetes també ha augmentat, mentre els talibans ignoren totes les normes internacionals sobre drets humans que molts es van esforçar per ratificar i convertir en part de la legislació nacional durant les últimes dues dècades.

El que demanen les dones

Però les dones afganeses, tant les que estan dins del país com les que s'han vist obligades a fugir des d'agost de 2021, s'han negat a guardar silenci davant aquests atacs als seus drets.

Com a membres de la xarxa Women Living Under Muslim Laws (Dones Vivint Baix Lleis Musulmanes), hem parlat amb activistes, líders i expolíticas que ara estan en l'exili en països com el Canadà, Alemanya i Grècia i hem conegut la seua contínua lluita pels drets de les dones a l'Afganistan i les seues diverses estratègies de resistència.

Malgrat les seues diferències polítiques, moltes d'elles estan compromeses amb la construcció d'un front unit contra els talibans i la seua postura conservadora sobre els drets de la dona, la democràcia i els drets humans.

Una activista afganesa i antiga política ens va dir:

"En aquesta desafortunada etapa de la nostra història tenim dos objectius principals: fer costat a l'oposició femenina dins de l'Afganistan i desenvolupar un missatge unificat perquè la comunitat internacional no mostre cap inclinació a acceptar als talibans".

Malgrat haver de bregar amb el trauma del retorn dels talibans i el seu propi desplaçament sobtat, moltes d'aquestes dones es continuen considerant representants de les afganeses.


Mujeres con burka pasan junto a un hombre que lleva un arma
Dones afganeses caminen per un mercat mentres un combatent talibà munta guàrdia al centre de Kabul, Afganistan, el maig de 2022. AP Photo / Ebrahim Noroozi

Han treballat amb altres dones i grups, i han pressionat col·lectivament la comunitat internacional perquè actuï en favor dels drets de les dones afganeses.

Aquests esforços són una continuació de la tasca que segueixen fent les que encara estan a l'Afganistan. Allí, gràcies a una quota de gènere establerta per la Constitució i adoptada el 2004, es va reservar almenys el 27% dels escons parlamentaris a les dones. Això va crear una massa crítica de dones en càrrecs dalt nivell.

Una altra activista va declarar:

"Les quotes parlamentàries ens van obrir la porta a la política i ens van donar la confiança per considerar-nos iguals i amb els mateixos drets, almenys legalment. Va ser un canvi important respecte a l'època dels talibans, que veien les dones com a amenaces més que no pas com a persones".

L'obertura de la vida pública a les dones com a membres de la societat civil, el Govern i el Parlament va canviar l'Afganistan. Elles estan decidides a no deixar escapar aquests èxits.

Tres àrees d'interès

Les exiliades centren el seu activisme al voltant de tres grans preocupacions:

  1. Donar suport a les dones i a les forces prodemocràtiques dins del país
  2. Assegurar-se que la comunitat internacional i les principals potències occidentals no reconeixen el règim antidemocràtic i extremista dels talibans com a govern legítim i ignoren les seves atrocitats contra les dones, les minories i els organitzadors de la societat civil.
  3. Seguir exigint a la comunitat internacional que rendeixi comptes de les seves promeses en matèria de drets humans, pau i seguretat, especialment en un moment en què l'atenció mundial sobre els talibans de l'Afganistan i les violacions dels drets humans és menor.

Les dones a l'exili s'han agrupat i han creat plataformes polítiques, i s'esforcen per conscienciar la comunitat internacional sobre el règim talibà.

Com a part d'aquests esforços, emeten declaracions públiques, participen en entrevistes amb els mitjans de comunicació, escriuen articles i organitzen seminaris presencials i en línia per explicar les seves peticions i discutir els esdeveniments polítics rellevants al país.

Exerceixen constant pressió sobre la comunitat internacional i les potències occidentals, instant-les a no passar per alt els drets de les dones a l'Afganistan per la seva pròpia conveniència política. També han establert aliances amb activistes per la pau i els drets humans als diferents països on resideixen.

Varias mujeres con pañuelos en la cabeza sostienen pancartas en una protesta en interiores.
Dones afganeses coregen durant una protesta a Kabul, Afganistan, el desembre de 2021. AP Photo / Mohammed Shoaib Amin
Arma de l'islam
Una de les principals preocupacions que han compartit amb nosaltres és la possibilitat que els Governs occidentals consideren convenient passar per alt el Govern dels talibans i els concedisquen legitimitat. Assenyalen que qualsevol tolerància a l'anomenat Govern islàmic dels talibans tindrà implicacions negatives per a altres grups religiosos fonamentalistes a la regió i més enllà.

Per a mostrar com els talibans han convertit l'islam en una arma per al seu propi benefici, moltes líders afganeses estan treballant per a recordar-li a la comunitat internacional que pocs països de majoria musulmana, inclosa la molt conservadora Aràbia Saudita, tenen polítiques tan draconianes contra les dones.

Destacar la naturalesa antiislàmica del Govern talibà ha sigut una tàctica clau de l'activisme de les dones en l'exili, sovint en col·laboració amb altres grups i moviments de drets de les dones que consciencien sobre els perills del Govern fonamentalista religiós. Això inclou la nostra xarxa, Dones Vivint Baix Lleis Musulmanes.

Aquestes activistes de l'Afganistan són conscients de l'important impacte que les Nacions Unides, la Unió Europea i altres organitzacions internacionals podrien tindre en l'actual agitació política de l'Afganistan. En conseqüència, han estat pressionant a aquests organismes, recordant-los que han de complir amb les seues pròpies normes de drets humans.
Un hombre hablando en una conferencia por encima del hombro de una mujer pelirroja
El secretari d'Estat nord-americà Antony Blinken parla a la presentació del Mecanisme Consultiu Estats Units-Afganistan amb Rina Amiri, l'enviada especial dels Estats Units per a les dones, les nenes i els drets humans afganesos, el juliol del 2022 a Washington, D.C. AP Photo / Andrew Harnik

Denunciar les injustícies

Les activistes estan actualment instant l'ONU que no renove l'exempció de la prohibició de viatjar per als membres dels talibans. Aquesta es va concedir originalment als dirigents del grup per a permetre les converses internacionals en suport de la reconciliació i la pau a l'Afganistan.

Elles han denunciat la greu injustícia que suposa que els talibans puguen viatjar a nivell internacional darrere dels seus objectius polítics, mentre que les dones dins de l'Afganistan es veuen privades del dret a anar a escola, visitar centres de salut o simplement eixir de les seues cases.

Amb la guerra a Ucraïna i l'atenció de l'opinió pública lluny de l'Afganistan, els Governs estan fent marxa enrere en les seues promeses al poble afganés que viu sota el domini talibà.

Per exemple, el Govern canadenc, malgrat el seu compromís declarat amb els drets humans i les polítiques feministes i la seua promesa pública d'ajudar als afganesos que havien treballat amb el Canadà, està tancant el seu programa especial per a l'Afganistan.

Molts afganesos ho consideren una traïció, mentre que molts canadenques consideren que està en desacord amb els valors humanitaris de la nació.

En l'aniversari de la presa del poder pels talibans a l'Afganistan, és hora de reorientar la nostra atenció cap al país i escoltar als qui estan ben posicionades per a aconsellar-nos sobre les estratègies per a portar la pau, la seguretat, la igualtat de gènere, els drets humans i la democràcia a l'Afganistan: les seues dones activistes i líders.The Conversation

Homa Hoodfar forma parte de la junta ejecutiva de la red Women Living Under Muslim Laws.

Mona Tajali está afiliada a la red transnacional de investigación Women Living Under Muslim Laws.



Crónica CT * Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :