Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

El jaciment de València la Vella a Riba-roja s'ha trobat una peça funerària d'època romana traslladada des de la ciutat d'Edeta

Les excavacions arqueològiques en el jaciment visigot de València la Vella a Riba-roja de Túria –impulsades per l'ajuntament i amb la col·laboració de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica de Tarragona- que es duen a terme des de finals de juliol han tret a la llum peces de l'època romana que pertanyien originalment a la ciutat d'Edeta, el nom antic amb el qual es coneixia a la capital de la comarca de Camp de Túria, Llíria. Les troballes formaven part d'un mausoleu monumental assentat a la ciutat edetana i que ara han aparegut a Riba-roja de Túria.

El descobriment ha sigut possible gràcies als treballs realitzats durant els últims dies en aquest assentament visigot per part d'un equip d'arqueòlegs dirigits per Albert Ribera i en el qual participen estudiants del V curs d'Arqueologia Cristiana i Visigoda. Aquest curs havia sigut suspés durant els dos últims anys a causa de la pandèmia i en aquesta ocasió s'ha pogut reprendre amb plenes garanties de tots els seus participants.

Els treballs d'enguany se centren, també, en les àrees descobertes des de l'any 2016 en el qual es van iniciar les excavacions per part de l'Ajuntament de Riba-roja de Túria després d'anys d'abandó i oblit. En aquesta ocasió han continuat les labors de neteja i recuperació d'un gran edifici de 25 metres de llarg i 5 d'ample, l'excavació del qual es va iniciar a la fi dels anys 70 del segle passat i que romania parat des de llavors.

Les excavacions d'enguany en el jaciment visigot de València la Vella han permés descobrir una pedra de notables dimensions amb una inscripció en el seu interior que permet deduir que es tracta d'un element que pertanyia, originàriament, a un mausoleu monumental d'època romana. Els primers estudis subratllen que la pedra s'hauria traslladat des de la ciutat pròxima d'Edeta, la ciutat de Llíria, fins al jaciment de València la Vella i que, posteriorment, s'hauria aprofitat per a formar els murs d'un dels edificis de l'enclavament visigot.

En l'època visigoda era habitual, a més, l'ús de materials procedents de l'antiga ciutat Edetana en aprofitar que aquesta estava en situació d'abandó després dels anys de màxima esplendor de la civilització romana. Es tracta de material petri traslladat des de la capital lliriana i que, a continuació, era reutilitzat com a pedres tallades de construccions romanes per a noves construccions i edificacions, tal com ara ha quedat demostrat amb València la Vella. En aquesta mateixa situació es troben altres elements com a cornises, fustos, sillars o capitells, entre altres, que es van traslladar fins a aquest enclavament visigot, així com fins al Pla de Nadal, també a Riba-roja de Túria.

La pedra trobada porta una inscripció funerària romana dels segles I-II després de Crist que es va utilitzar en un dels edificis de màxima esplendor de València la Vella i té grans similituds arquitectòniques amb la inscripció funerària dedicada a Postumia Aprula, descoberta en la masia de Mandor de Riba-roja de Túria. El text de la inscripció és un homenatge a Postumia, una antiga sacerdotessa encarregada del culte als emperadors romans.

Els treballs que s'estan realitzant a València la Vella s'estan centrant, a més, en la recuperació del forn metal·lúrgic que va ser descobert l'any passat i els diversos forns de vidre fruit de les diverses activitats i labors que es desenvolupaven a l'interior de l'antiga ciutat visigoda. Fins al moment s'han trobat una antiga acròpoli en la part superior de la ciutat amb una funció religiosa i altres dues àrees cadascuna amb un objectiu determinat.

En la part intermèdia s'alçava un barri en l'interior del qual es realitzaven les activitats productives com la fabricació de vidre, magatzematge de cereals i xicotets forns d'origen metal·lúrgic, a més d'habitatges i estades per a la població que l'habitaven. En una altra àrea de València la Vella es concentren els edificis més monumentals que s'han anat descobrint al llarg dels anys que han durat les diverses excavacions.

L'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha afirmat que aquestes troballes "són una bona notícia gràcies a la labor que desenvolupen des de l'any 2016 un grup d'experts arqueòlegs per a estudiar i descobrir tots els aspectes que emboliquen l'enclavament de València la Vella i que, a poc a poc, permeten conéixer la civilització que durant anys va habitar el nostre municipi i del llegat del qual som ara fidels testimoniatges".




* ho pots llegir perquè som Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :