Bestreta a 60 milions d'anys llum del que passarà amb la nostra galàxia

Aquesta fusió còsmica és una bestreta del que succeirà quan la Via Làctia i la seua gran veïna galàctica més pròxima, la Galàxia de Andrómeda, col·lidisquen en uns 5.000 milions d'anys.

L'evocadora imatge va ser capturada pel telescopi Gemini North a Hawaii i revela un parell de galàxies espirals que interactuen, NGC 4568 i NGC 4567, quan comencen a xocar i fusionar-se.

Aquestes galàxies estan embullades pel seu camp gravitatori mutu i eventualment es combinaran per a formar una sola galàxia el·líptica en al voltant de 500 milions d'anys. També es veuen en la imatge les restes brillants d'una supernova que es va detectar en 2020.

Gemini North, un dels telescopis bessons de l'Observatori Internacional Gemini, ha observat les etapes inicials d'aquesta col·lisió còsmica a aproximadament 60 milions d'anys llum de distància en la direcció de la constel·lació de Virgo.

Les dues majestuoses galàxies espirals, NGC 4568 (a baix) i NGC 4567 (a dalt), estan a punt de patir un dels esdeveniments més espectaculars de l'Univers, una fusió galàctica. En l'actualitat, els centres d'aquestes galàxies encara estan separats per 20.000 anys llum (aproximadament la distància entre la Terra i el centre de la Via Làctia) i cada galàxia encara conserva la seua forma original de molinet. Aqueixes plàcides condicions, no obstant això, canviaran, explica en un comunicat NOIRLab, que opera el telescopi Gemini.

A mesura que NGC 4568 i NGC 4567 s'ajunten i fusionen, les seues forces gravitatòries en duel desencadenaran ràfegues d'intensa formació estel·lar i distorsionaran salvatgement les seues estructures que alguna vegada van ser majestuoses. Al llarg de milions d'anys, les galàxies es creuaran repetidament en bucles cada vegada més estrets, extraient llargs corrents d'estreles i gas fins que les seues estructures individuals es mesclen tan completament que una única galàxia, essencialment esfèrica, emergisca del caos. En aqueix moment, gran part del gas i la pols (el combustible per a la formació d'estreles) en aquest sistema s'hauran esgotat o eliminat.

Aquesta fusió és també una bestreta del que succeirà quan la Via Làctia i la seua gran veïna galàctica més pròxima, la Galàxia de Andrómeda, col·lidisquen en uns 5.000 milions d'anys.

Una regió brillant en el centre d'un dels braços espirals d'escombratge de NGC 4568 és la resplendor d'una supernova que s'esvaeix, coneguda com SN 2020fqv, que es va detectar en 2020. La nova imatge de Gemini es va produir a partir de dades preses en 2020.

En combinar dècades d'observacions i modelatge per computadora, els astrònoms ara tenen evidència convincent que les galàxies espirals fusionades com aquestes es converteixen en galàxies el·líptiques. És probable que NGC 4568 i NGC 4567 eventualment se semblen al seu veí més madur Messier 89, una galàxia el·líptica que també resideix en el Cúmul de Virgo. Amb la seua escassetat de gas de formació estel·lar, Messier 89 ara exhibeix una formació estel·lar mínima i està compost principalment per estreles més antigues i de baixa massa i cúmuls globulars antics.