Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

La Conselleria de Cultura ha acollit a la sala 7 de l’edifici Rialto l’acte d’acomiadament del cineasta valencià Carlos Pastor


La Conselleria d'Educació Cultura i Esport, mitjançant l'Institut Valencià de Cultura, ha acollit, a la sala 7 de l'edifici Rialto, l'acte d'acomiadament del cineasta valencià Carlos Pastor, que va morir el passat dijous 30 de juny a Tarragona.

En la seua intervenció, el director general de l'IVC, Abel Guarinos, ha assenyalat que "amb aquest acte d'acomiadament i homenatge, la Conselleria de Cultura, mitjançant l'Institut Valencià de Cultura, vol reconéixer la llarga i valuosa trajectòria professional de Carlos Pastor en la indústria audiovisual valenciana i el seu paper decisiu en l'iniciàtic cine valencià dels anys huitanta i noranta. Tenint en compte que 'ningú no mor mentre tinga a qui el recorde i l'estime', Carlos Pastor viurà en moltes generacions de valencians, bé perquè l'han conegut en vida o bé perquè estimem i valorem els seus treballs audiovisuals".

"També volem reconéixer la seua extraordinària qualitat humana i la seua gran generositat amb tots els que van tindre el plaer de viure i treballar al seu costat. Carlos Pastor era una persona molt apreciada per tot l'audiovisual valencià i, per això, hem volgut recordar el seu llegat artístic i la seua vida en aquest acte amb la seua família i els seus amics", ha afegit Guarinos. 

L'acte d'homenatge va comptar amb les actuacions musicals de Caldito i del duet conformat per la cantant Mónica Ibáñez i el guitarrista Miguel Anda, amb l'assistència d'una àmplia representació del sector audiovisual valencià i de la família de Carlos Pastor: la seua parella, Mònica Carulla; el seu fill, Carles, i els seus germans Concha, Luis, Miguel, Pedro, Jaime, María del Mar i Rocío, entre els familiars més pròxims.

Una vida dedicada al cine

Director, productor i guionista, Carlos Pastor Moreno (València, 1949- Tarragona, 2022) és una figura clau del cine valencià dels anys huitanta i noranta. Va desenvolupar la seua carrera al llarg de quatre dècades en diferents àmbits de l'audiovisual valencià.

Carlos Pastor va iniciar la seua trajectòria com a director en els anys huitanta, amb curtmetratges com 'Makoki' (1982) o 'La estela dorada' (1989). En 1996 debuta en el llargmetratge amb la comèdia 'Una piraña en el bidet', que va obtindre el premi a la millor pel·lícula en la Mostra de València-Cinema del Mediterrani de 1996 i el Premi Tirant a la millor pel·lícula valenciana en la primera edició d'aquests premis.

Posteriorment roda 'A ras de suelo' (2005), un drama pel qual l'actriu Rosanna Pastor guanya el premi a la millor actriu en la Mostra de València. La seua tercera pel·lícula, 'Bestezuelas', va ser un 'thriller' amb ressons de cine quinqui i tocs d'humor que es va presentar en els festivals de Bogotà i el Caire, i que es va fer amb el premi del públic en la secció Panorama Mediterrani de la Mostra de València de 2010.

En 2013 realitza 'En el umbral de la conciencia', un documental sobre un equip de rodatge a la recerca dels secrets dels xamans peruans. L'any següent va dirigir el migmetratge 'Al vapor', sobre la 'performance' d'Evarist Navarro a l'IVAM, comissariada per Juan Lagardera. En l'actualitat preparava un nou llargmetratge, titulat 'Destí perdut', basat en un guió escrit en col·laboració amb Michel Gaztambide i Joan Álvarez.

En paral·lel a la seua trajectòria estrictament cinematogràfica, el versàtil cineasta desenvolupa també projectes com les 'TV movies' 'Camps de maduixes' (2005), 'Latidos' (2006) o 'Comida para gatos' (2008), també premiada en la Mostra de València. A més, va produir i va dirigir diferents programes i sèries de televisió, nombrosos espots publicitaris i filmacions de muntatges teatrals de La Fura dels Baus, Comediants i Els Joglars.

Carlos Pastor és un dels principals representants d'una generació que va lluitar per posar en peus un cine valencià que es va enfrontar a unes infraestructures industrials fràgils i una difícil projecció exterior, però va aconseguir consolidar-se professionalment combinant el treball televisiu amb el cinematogràfic.


* Pots llegir-ho per qué la font i Crònica som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon