Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Ferreras, el poder mediàtic i la qualitat democràtica || Rosa Pérez Garijo

"Està clar que ni tots els polítics som igual ni tots els periodistes són igual i per això cal que uns i altres assenyalem les males pràctiques, la corrupció política i la corrupció mediàtica" 

«El día de Eduardo Inda, el otro día, el de la factura, yo llamo a Eduardo y le digo "el documento este del Gobierno venezolano, el papel del ministerio de las islas las Granadinas, Eduardo, yo te meto en directo". Perfecto. "Quiero el informativo contigo, dos de la tarde, máxima audiencia". Eduardo es como mi hermano, aunque discrepamos mucho, nos queremos mucho...». Este és un fragment de la conversa entre Antonio Ferreras, director de La Sexta, els excomissaris José Manuel Villarejo i José Luís Olivera, l'empresari Adrián de la Joya i el president del periòdic La Razón i conseller d'Atresmedia, Mauricio Casals, durant una reunió celebrada el 17 de maig de 2016, poc després de la difusió d'una notícia falsa per part d'Eduardo Inda sobre un compte bancari de Pablo Iglesias en un paradís fiscal. La frase és de Ferreras, qui després de publicar-se els àudios en el digital 'Crònica Libre' i d'observar l'enorme repercussió en les xarxes, va veure's obligat a pronunciar-se l'endemà en el seu programa 'Al Rojo Vivo', on va tornar a faltar a la veritat negant que coneixia que la informació era falsa i acusà, en ple directe, de mentir a la formació de Podem. El món al revés.

Ana Pastor, també periodista de La Sexta, va eixir en defensa de Ferreras amb un fil de Twitter on afirmava que a la gravació li faltava "context". El context era la irrupció d'un nou espai electoral (Unidos Podemos) al qual, el baròmetre del CIS d'abril de 2016, l'últim abans de les eleccions generals, li donava un 23,1% dels vots i el situava per davant del 21,6% del PSOE. Per primera vegada l'esquerra superava els socialistes i es posicionava com a primera força de l'espai progressista, amb tot el que això podia suposar en la formació del govern i en la investidura del president. El poder econòmic i mediàtic, però, no ho podien consentir.

El 3 de maig es convocaven les eleccions generals i el 6 de maig es publicava la notícia falsa en les principals televisions i periòdics del país. Quanta gent creuria que este bulo era real? A quantes persones els van fer canviar el seu vot pensant que, al cap i a la fi, «tots els polítics són igual» i «tots roben»? Quina influència en el comportament electoral va tindre esta i moltes altres informacions falses fabricades en connivència entre funcionaris de l'Estat, dirigents de grups mediàtics i periodistes difoses en prime time?

El més preocupant de tota esta història és la frustrant sensació d'impunitat de la qual gaudeix la mentida i la intoxicació mediàtica. Els darrers àudios de Villarejo han situat en l'epicentre de les clavegueres de l'Estat a Ferreras, qui ha maniobrat per a donar un colp mediàtic i intentar alterar el resultat d'unes eleccions. Però, a cas ha estat acomiadat del seu lloc de treball o més bé acabarà rebent algun premi al bon periodisme? Tindrà alguna conseqüència legal o continuarà presentant el seu programa com si res?

Amb tot, i per sota de tot açò, hi trobem la distorsió de la funció social del periodisme, una professió que hauria de vigilar al poder i no ser una mera corretja de transmissió d'este. A la mercantilització del sector i a la precarització dels seus professionals, cal afegir-li la cada vegada més maltractada credibilitat dels periodistes que es veuen perjudicats per la falta d'escrúpols d'alguns dels seus companys de professió.

Està clar que ni tots els polítics som igual ni tots els periodistes són igual i per això cal que uns i altres assenyalem les males pràctiques, la corrupció política i la corrupció mediàtica. Al cap i a la fi, la qualitat democràtica d'un país es mesura amb indicadors de drets polítics i de llibertats civils. Quan els processos electorals i la participació política es veuen afectades, només ens queda denunciar-ho i exigir més transparència, també al poder mediàtic.

Rosa Pérez,  es Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i Coordinadora d'Esquerra Unida del País Valencià publicado por primera vez en Nosaltreslaveu

 * Creative Commons


 

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :