Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

L’Institut Valencià de Cultura, CaixaBank i l’FSMCV presenten el cinqué disc de ‘Música a la llum’, amb obres de Salvador Giner


L'Institut Valencià de Cultura, CaixaBank i la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana publiquen el cinqué disc de la col·lecció 'Música a la llum', amb obres de Salvador Giner interpretades per la Jove Banda Simfònica de l'FSMCV, sota la direcció de Rafa García Vidal.

Amb una duració total de 50 minuts, 'Els clàssics valencians de música per a banda' ofereix una selecció de nou obres per a banda 'oblidades' de Salvador Giner: 'La vega', 'Tantum ergo', 'Entre el Júcar y el Turia', 'La perla de Austria', 'Rapsodia española', 'San Vicente Ferrer', 'Una fiesta en el Alcázar', 'Mariana' y 'El Sinaí'.

Algunes de les peces ara enregistrades es donaven per perdudes fins fa poc i han pogut recuperar-se gràcies a la col·laboració de societats com el Centre Instructiu Musical de Benimaclet, el Cercle Musical Primitiva d'Albaida (El Gamell) o la Sociedad Musical Santa Cecilia de Requena i a músics i investigadors com Ramón Ramírez, Marcial García Ballesteros i Ramon Garcia i Soler.

El programa 'Música a la llum', patrocinat per CaixaBank i organitzat per l'Institut Valencià de Cultura i la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, sorgeix com a part del projecte 'CaixaBank escolta València', sufragat íntegrament per CaixaBank, per a col·laborar amb les societats musicals a la conservació, la posada en valor i la difusió de l'esplèndid patrimoni cultural custodiat en els seus arxius.

Per a la presidenta de l'FSMCV, Daniela González, aquest projecte discogràfic "és un orgull que permet tornar a donar vida a obres quasi oblidades del mestre Giner que formen part del ric patrimoni de les societats musicals valencianes i, a més, fer-ho per part de la Jove Banda Simfònica, una mostra de l'excel·lència dels joves músics valencians".

Segons Jorge García, de la secció de documentació i patrimoni musical de l'Institut Valencià de Cultura, "la intenció de publicar aquest recull ha sigut la de recordar o donar a conéixer a nous públics les obres per a banda de Salvador Giner mai gravades o gravades en temps remots. No és fàcil trobar la raó per la qual totes aquestes peces han sigut menys difoses del que es mereixen: són partitures d'inspiració sobrada. Siga com siga, les que s'agrupen ací són tant una mostra de la vàlua de la música de Giner, i de la seua destresa per a triomfar en diferents situacions i contextos artístics, com una confirmació de la positiva opinió que va tindre sobre les bandes com a portaveus del seu art".

Salvador Giner

Salvador Giner Vidal (1832-1911) ha sigut un dels compositors valencians més apreciats pels seus paisans, però a diferència d'altres compositors, va gaudir d'una popularitat sobretot local.

L'ús de la llengua pròpia, les temàtiques valencianes, les citacions i els motius musicals presos de músiques tradicionals, tot això en l'esperit de l'anomenada 'Renaixença', van explicitar el vincle creixent amb la cultura de la seua terra; l'escriptura d'obres senzilles per a cors profans i religiosos o per a bandes de música, a vegades per encàrrec, el van acostar a l'àmbit dels músics no professionals i el van convertir, a més, en un creador assequible. El Giner més culte va conviure, d'aquesta manera, amb el Giner pròxim al poble.

Pel que fa a les bandes de música, l'estreta relació que va tindre amb aquestes reflecteix també el protagonisme d'aquesta formació en l'època que li va tocar viure. En efecte, entre la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del XX les bandes van assolir l'apogeu en terres valencianes, no només per la consolidació en l'àmbit rural entre músics aficionats, sinó pel paper protagonista que van tindre en la cultura de les grans ciutats.

Giner va ser un compositor prolífic que es va moure entre gèneres molt diferents: la música religiosa, la lírica, la de cambra o la simfònica. En la València de la seua època les actuacions de bandes —militars o civils— a l'aire lliure i els certàmens estivals de la plaça de bous eren extraordinàriament populars, i el compositor no va voler sostraure's a la seua crida.


* Pots llegir-ho per qué la font i Crònica som Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :