Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió




Pots buscar

Edició bilingüe en anglés i valencià que publica El Magnànim de la poesia completa d’Emily Dickinson

Al llibre, de més de 900 pàgines,trobem 1.789 poemes datats entre 1850 i 1886 d’acord amb l’edició de R. W. Franklin

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar Poemes 1850-1886, d’Emily Dickinson. El llibre, el número 31 de la col·lecció Poesia, dirigida per Vicent Berenguer i fundada per Marc Granell, compta amb traducció de la filòloga i membre de l’Acadèmia de la Valenciana de la Llengua Carme Manuel, i és una edició bilingüe (anglés-valencià) d’aquesta poeta pràcticament desconeguda en vida, tant als Estats Units com a la resta de món.

A partir de la divulgació de la seua obra en el segle XX, Emily Dickinson ha obtingut com més va més reconeixement per la singularitat de la seua poesia, com també per la seua complexa personalitat humana a mesura que es coneix i se l’estudia més.

Emily Dickinson, una poeta independent

Emily Dickinson escriu una poesia independent dels romàntics i dels contemporanis, el seu és un estil molt lliure, amb una sintaxi i una puntuació peculiars, fa moltes el·lipsis, talla períodes amb guionets, utilitza les majúscules quan vol donar importància a una paraula, etc. Tanmateix en aquests versos de ritme admirable tot funciona al servei del poema, amb gran sentit de l’experimentació lèxica i de la ironia. És en els poemes curts, que són els més, on millor es constaten tots aquests efectes.

Aquesta publicació, segons la posterior edició completa feta per R. W. Franklin, és la primera traducció en les nostres lletres de l’obra poètica d’Emily Dickinson de cap a cap. I sens dubte la lectura de la diversitat de tons i temes del món dickinsonià farà gaudir i valorar aquest extraordinari llegat de tres dècades de vida i poesia.

La seua cambra, el seu món

Emily Dickinson (Amherst, 1830-1886) sempre visqué a la casa familiar del carrer Major d’un poble d’interior de l’Estat de Massachusetts, en la regió cultural i històrica de Nova Anglaterra. El seu pare era un advocat de prestigi, jutge, representant polític i tresorer de l’Amherst College, fundat al seu torn pel pare d’aquest, l’avi d’Emily, un centre amb la intenció de preservar la tradició i formar mestres i predicadors que estengueren la fe en l’ortodòxia. La mare d’Emily fou sempre una persona discreta, afectuosa amb els tres fills: Austin, Emily i Lavinia. Austin es casà amb Susan Gilbert, la Sue dels poemes, i Lavinia, igual que sa germana, passà la vida dedicada a les tasques domèstiques i familiars, i tampoc no es casà.

Emily, acabada l’etapa d’ensenyament, romangué sense eixir del domicili i, a partir d’un punt, de la seua habitació feu el seu món. Abans només havia fet uns breus i curts viatges. La correspondència que mantingué des de llavors amb parents i amistats, entre aquestes la seua cunyada, fou l’única relació amb l’exterior, composta per un miler de cartes i notes.

Dona culta, amb un coneixement profund de moltes disciplines, llegí i s’inspirà en la Bíblia, en l’observació de la natura i en autors com ara Shakespeare, els poetes metafísics, John Milton, William Wordsworth, John Keats, Ralph W. Emerson, i en autores com ara Charlotte, Emily i Anne Brontë, Elizabeth Gaskell, George Eliot i, especialment, en Elizabeth Barrett Browning.



Tags: , , , , , ,

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :