Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió




Pots buscar

Un estudi analitza com es va gestar el mite de Jaume I com a rei fundador en la "cultura visual" entre 1338 i 1538


    -

   L'investigador de la Universitat de València (UV) Francisco Granell Sales ha analitzat la representació del rei Jaume I en la cultura visual durant el període 1338-1538. A partir de manuscrits, pintures o actes i cerimònies, l'estudi mostra com el monarca va ser percebut com a fundador, guerrer i legislador amb un aura particular, pròpia dels sants, segons els interessos dels poders religiós i civil. Aquest estudi és "clau" per a entendre la creació i evolució del mite del monarca.

   La "cultura visual" és el conjunt de manifestacions artístiques figuratives i arquitectòniques, així com d'actes performatius i objectes comuns que no s'adapten a la idea tradicional de l'art. L'estudi analitza l'ús pragmàtic de la memòria de Jaume I, en un context de coexistència entre cristians i musulmans amb episodis de violència i discriminació.

   Entre la dotzena de representacions que cita l'expert, destaca la taula de la Batalla del Puig del Retablo de San Jorge del Centenar de la Pluma, conservada en el Victoria and Albert Museum de Londres i datada cap a l'any 1400. Aquesta taula es trobava a l'església de Sant Jordi de València que se situava a l'actual Plaça Rodrigo Botet. L'anàlisi d'aquesta taula en relació a la festa del 9 d'Octubre és una de les contribucions més rellevants de la tesi perquè l'autor demostra que l'obra formava part del cerimonial de la commemoració de la conquesta.

   A més, el 9 d'Octubre a València rememorava a Jaume I a través de l'estendard, que en l'Edat Mitjana evocava la presència del propi Rei. Un exemple d'estendard cuatribarrado que s'exhibia en la festa del 9 d'Octubre es troba en el Museu Històric Municipal de la Ciutat (a l'actual Ajuntament).

   Al mateix temps, també el Cabildo de València, a petició de Pedro el Cerimoniós, va instaurar l'aniversari per la mort de Jaume I per mitjà d'una processó cívica en 1372, però l'acte no s'ha trobat documentat posteriorment. Aquesta commemoració la va seguir duent a terme la Catedral de València, que va establir la seua celebració perpètuament dins del temple a partir de l'any 1416.

   Entre els documents que recordaven al monarca, també es poden citar dos manuscrits dels Furs de València que representen a Jaume I; un conservat en l'Arxiu Municipal de València i l'altre, en l'Arxiu de la Catedral, i els dos datats en el segle XIV; o un llibre de privilegis de l'Arxiu Municipal d'Alzira, datat cap a 1380 i que mostra Jaume I en el foli 1r., com David músic tocant l'arpa.

   La tesi doctoral de Francesc Granell, 'L'aura de la memòria. La imatge de Jaume I en la València baixmedieval (ca. 1338 - ca. 1538)', dirigida pel catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de València Amadeo Serra Desfilis, també cita entre els objectes de la cultura visual que recordaven al conquistador, les que pogueren ser les seues armes, incorporades a la Catedral de València en 1416, és a dir, quasi un segle i mitjà després de la seua mort i que hui es conserven en el Museu Històric de València.

   El Liber instrumentorum és un manuscrit il·luminat que incorpora documents sobre donacions o rendes a la Catedral de València per part de Jaime I i altres reis de la Corona. La miniatura del foli 6è. mostra a Jaume I amb Hugo de Llupià, el bisbe de València, els dos agenollats orant davant la Verge. A més, cal esmentar l'Aureum Opus de Lluís Alanyà, un còdex imprés en 1515 de caràcter enciclopèdic i luxós, que arreplegava els privilegis atorgats per Jaume I, així com la història de la conquesta de València extreta del Llibre dels Fets.

IMATGE DESAPAREGUDA

   Com a imatge desapareguda, hi havia una del rei dibuixada i pintada a l'entrada de la confraria de Santiago i documentada en 1470. Aquest edifici estava on actualment es troba el convent de la Puridad i de Santiago. A l'església de la casa confraternal hi havia un fresc, encarregat en 1507 al pintor Antoni Cabanes, que mostrava a Jaume I fundant la confraria. Entre les pintures desaparegudes, hi havia una altra en l'entrada de l'hospital de Sant Vicent de la Roqueta i documentada per cronistes i erudits d'època moderna.

   A l'església del Monestir de la Verge del Puig, hi ha un baix relleu escultòric que no representa al rei Jaume I, però que fa memòria del monarca, ja que en l'edat mitjana es creia que va ser una imatge miraculosa que va aparéixer al Puig després de la conquesta cristiana. Es tracta d'una icona que avalava la presència del cristianisme amb anterioritat a l'establiment dels musulmans en el Sharq al-Andalus.

   "El record de Jaume I per mitjà de l'urbanisme i l'arquitectura està molt present en el període. Les cròniques donen compte de la presència de Jaime I en molts espais de la ciutat fins al punt que fan una espècie d'arqueologia de la conquesta: reviuen l'efemèride bèl·lica identificant elements del paisatge urbà", explica Francesc Granell.

   Aquest estudi revisa la documentació històrica existent, però també ofereix un nou material d'arxiu rellevant per a la matèria. En aquest sentit, com afirma el director de la tesi, Amadeo Serra Desfilis, "la tesi de Granell reconsidera la imatge pòstuma del rei Jaume I amb la voluntat de proposar noves claus de lectura i qüestionar els supòsits que les investigacions havien donat per vàlids fins ara".


* Pots llegir-ho per qué la font i Crònica som Creative Commons
Tags: , , , ,

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :