Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió




Pots buscar

La Generalitat inicia el procediment per declarar el camp de concentració d'Albatera com a Lloc de la Memòria Democràtica


La Generalitat inicia el procediment per declarar el camp de concentració d'Albatera com a Lloc de la Memòria Democràtica


La Conselleria de Qualitat Democràtica ha destinat un total de 25.600 euros el 2021 a dos projectes relacionats amb el camp de concentració d'Albatera.- Pérez Garijo ha assenyalat que des del Govern valencià "continuem avançant en polítiques de memòria, justícia i reparació"
- La Conselleria de Qualitat Democràtica destina 100.000 euros per obrir un Centre d'Interpretació a Albatera



La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica ha iniciat el procediment per declarar el camp de concentració d'Albatera com a Lloc de la Memòria Democràtica Valenciana, espai ubicat al terme de San Isidro (Alacant).

Un cop conclòs el tràmit, Albatera passarà a formar part del Catàleg de Llocs i Itineraris de la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana.

La consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha assenyalat que des del Govern valencià "continuem avançant en polítiques de memòria, justícia i reparació".

La Conselleria de Qualitat Democràtica destina 100.000 euros per posar en marxa un Centre d'Interpretació a Albatera, quantia prevista als primers pressupostos participatius de la Generalitat.

Per a Pérez Garijo "declarar aquest espai de la memòria en aquests terrenys que durant molts anys no tenien nom és fonamental perquè les persones que es desplacen fins a Albatera puguen conéixer què és el que va passar, com a garantia de no repetició".

Mitjançant aquesta resolució se suspèn qualsevol intervenció que poguera posar en perill els valors del bé, així com les llicències municipals de parcel·lació, edificació o demolició, així com l'eficàcia de les que s'hagen pogut atorgar sobre el lloc.

Un cop instruït el procediment la declaració i inscripció serà acordada mitjançant una resolució de la consellera de Qualitat Democràtica.

Centre d'Interpretació

Als terrenys de l'antic camp de concentració s'ubicarà un 'Centre d'Interpretació de la Memòria' per explicar què va passar i crear un espai que "servisca per a la reflexió i per no oblidar un dels episodis més tristos i lamentables del nostre passat recent ", ha afirmat Pérez Garijo.

La consellera de Qualitat Democràtica ha assenyalat que aquest espai "ha de ser protegit com a lloc de la memòria a fi de la seua deguda recuperació, senyalització i interpretació, com a homenatge i dignificació de les víctimes alhora que com a defensa i reivindicació de la cultura democràtica, de la convivència i els drets humans".

Entre abril i novembre de 1939 el camp de concentració d'Albatera, antic camp de treball durant la II República que allotjava els condemnats per sentència judicial, es va utilitzar com a centre de classificació de presoners i presoneres on van anar a parar, entre d'altres, tots aquells que no van poder exiliar-se a l'Stanbrook, un dels últims vaixells que va partir des del port d'Alacant amb refugiats de la zona republicana en finalitzar la Guerra Civil. El camp va funcionar com a lloc de detenció i d'identificació, classificació i redistribució de presoners encara sense jutjar.

L'11 d'abril del 1939 va quedar constituït oficialment el Camp de Concentració d'Albatera. En aquest espai van ser represaliats mitjançant privació de llibertat, vexacions, tortures i assassinats, un nombre elevat de víctimes de diferents municipis de la Comunitat Valenciana i d'altres localitats del territori nacional.

Es va clausurar set mesos després, el 27 octubre 1939. Durant aquest període es calcula una ocupació de 15.000 a 20.000 reclusos i un nombre encara indeterminat de morts per malaltia o inanició, així com per actes violents i assassinats.

Troballes recents

Després del tancament del camp, es va produir una profunda transformació del lloc i van desaparèixer la majoria dels rastres visibles de la presència del camp de concentració. Les terres van ser posteriorment ocupades i tots els seus indicis van quedar enterrats, com si el camp de concentració mai no haguera existit.

Les intervencions arqueològiques, impulsades des de la Conselleria de Qualitat Democràtica i l'Ajuntament de San Isidro des del 2020, han tret a la llum importants troballes com la fonamentació d'un barracó de 60 metres de longitud per set d'amplada, llaunes de sardines i pots de llentilles, a més de plats, restes de vidre, objectes dels presos, deixalles i una fossa sèptica.

Alhora, l'equip d'arqueòlegs ha trobat munició que feia servir l'exèrcit franquista, molta d'ella percutida, cosa que implica que es van disparar fusells dins del camp i, per tant, es feien afusellaments.

El grup de treball ha realitzat dues campanyes sobre un terreny que compta amb una superfície de 12 hectàrees, una al 2020 i una altra al 2021. També s'ha emprat una màquina per fer sondejos dirigits a trobar la fossa comuna que encara no ha estat trobada, treballs que continuaran a la campanya de 2022.


* ho pots llegir perquè la font és Creative Commons
Tags: ,

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :