Li lleva tres anys de presó en considerar que va poder canviar els rellotges per uns altres no per a blanquejar sinó per interés personal
La Sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a nou mesos de presó i a dos anys de suspensió d'ocupació i càrrec públic per a l'ex primer tinent d'alcalde de València en el govern de Rita Barberá, el 'popular' Alfonso Grau, per acceptar com a regal dos rellotges de luxe d'un empresari que havia subscrit 16 contractes amb l'Ajuntament entre 2006 i 2015.
No obstant això, el tribunal ha anul·lat la condemna de Grau com a autor d'un delicte de blanqueig de capitals pel qual se li va imposar una pena de tres anys i tres mesos de presó, a més del pagament d'una multa de 25.095 euros, segons ha informat el TS en un comunicat. Per a la sala, l'acusació no ha aportat proves per a excloure que canviara els rellotges per uns altres més cars per a blanquejar-los, sinó que va poder fer-ho per a "beneficiar-se del suborn per a aconseguir uns models pels quals tenia major interés".
D'aquesta manera, la sala ha estimat parcialment el recurs de cassació interposat per l'ex primer tinent d'alcalde contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va confirmar la condemna a quatre anys de presó que li va imposar l'Audiència Provincial per un delicte suborn i un altre de blanqueig de capitals.
D'altra banda, ha desestimat el recurs de cassació plantejat per l'empresari Urbà Català, responsable de Transvia i Viatges Privilege, contra la seua condemna a nou mesos dia de presó per un delicte continuat de suborn.
Quant a aquest delicte, el tribunal explica que la sentència impugnada subratlla encertadament que els fets provats descriuen amb suficiència les exigències típiques del delicte objecte de condemna, "perquè no sols reflecteixen una desmesura pel valor i l'exclusivitat dels regals", sinó que detallen també que els regals es van fer "en atenció al fet que Alfonso Grau era el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament" i responsable de l'Àrea de Dinamització Econòmica i Ús de la corporació local, entre les delegacions de la qual estava la de contractació.
A més, assenyala que els regals "es van fer per raó de les relacions comercials existents entre les empreses d'Urbano Catalán i l'Ajuntament de València". L'alt tribunal indica que el que s'ha sancionat és "l'afavoriment d'una especial cordialitat amb els gestors públics a partir de donacions materials excessives, la qual cosa no s'oculta que pot portar a generar, fins i tot de manera inconscient o difusa, la potencialitat d'un marc administratiu favorable o en una certa forma empàtic amb els interessos de l'administrat que aporta el regal".
"Unes conclusions que -en resposta als arguments que s'expressen i que desborden el llit d'error iuris al qual s'acudeix- no són gratuïtes a la llum de la prova practicada, atés que no s'ofereixen altres facetes de relació personal entre els acusats i com que tampoc s'addueix que concorreguera entre ells cap altra raó que poguera impulsar les donacions", afig.
MAJOR PREFERÈNCIA PERSONAL
En relació amb el blanqueig, la Sala subratlla que els elements d'inferència que maneja el tribunal "no permeten aconseguir la conclusió d'intencionalitat en la qual descansa la condemna, a exclusió d'altres alternatives igualment raonables, concretament l'oferida per la defensa que els rellotges regalats es van canviar per a gaudir del delicte perpetrat mitjançant el gaudi d'altres peces de major preferència personal".
Afig que el canvi dels rellotges es va realitzar personalment per l'ex primer tinent d'alcalde de València, revelant que era el destinatari de la compra efectuada per les empreses d'Urbano *Catalán, i es va fer per dues peces que el van obligar a fer una important aportació de diners.
"En aqueix context, recollint-se que l'acusat tenia una varietat important de rellotges de luxe i no constant tampoc que els rellotges inicialment rebuts hagueren sigut triats per ell, no pot excloure's de manera concloent el que el recurs sosté, això és, que el canvi no va respondre a ocultar la procedència dels rellotges entregats, sinó a beneficiar-se del suborn per a aconseguir uns models pels quals tenia major interés", afig la sala.
Segons sosté la sala, "el crebant del dret a la presumpció d'innocència no deriva que els fets no hagen pogut esdevindre com indica la sentència d'instància (que és possible), sinó que l'acusació no ha aportat un material probatori que excloga de manera concloent que les coses succeïren per altres raons igualment raonables i fundades".
SENTÈNCIA DE L'AUDIÈNCIA
Al juny de 2019, la Secció Segona de l'Audiència Provincial de València, en una sentència confirmada posteriorment pel TSJCV, va considerar provat que el polític va rebre al desembre de 2010 i el mateix mes de 2011, en atenció al càrrec públic que exercia, sengles rellotges de luxe que li havia regalat l'empresari Urbà Català, proveïdor de l'Ajuntament i apoderat de diverses empreses dedicades al transport urbà i interurbà que havien subscrit amb el consistori valencià un total de 16 contractes.
El llavors primer tinent d'alcalde de València va canviar els dos rellotges en la joieria on havien sigut adquirits per l'empresari per uns altres de major valor i va pagar la diferència en metàl·lic per a "ocultar l'origen il·lícit" dels obsequis, assenyalava la sala.
El TSJCV va confirmar la fallada en entendre que va haver-hi "prova de càrrec, plural i inferència racional del cabal cumulatiu indiciari existent, tant respecte del delicte de suborn (com delicte antecedent i pel qual han sigut condemnats tots dos acusats), com del de blanqueig, que van ser raonats en la sentència recorreguda".
Els magistrats al·legaven que és "unànime la doctrina jurisprudencial relativa al fet que la prova indiciària és pràcticament l'única que ordinàriament pot concórrer en un delicte de blanqueig, constituint, i així s'indica, el mitjà més idoni i, en la major part de les ocasions, únic possible per a acreditar la seua comissió".
No obstant això, segons consta en la sentència consultada per Europa Press, el TS entén que és cert que el canvi de les joies va propiciar que Grau "estiguera en condicions de poder acreditar que havia comprat personalment els rellotges que posseïa", però considera que l'acusació degué acreditar "més enllà de tot dubte raonable" que la fi perseguida per l'operació fora "aconseguir aqueixa dissimulació" en la procedència dels béns i el fera a aquest efecte.
I, en aquest cas, Grau va fer el canvi personalment, revelant que era ell el destinatari de la compra de l'empresari; per dues peces per les quals va haver d'aportar diners i, al no constar que els rellotges inicialment rebuts foren triats per ell, no pot excloure's que el canvi obeïra a no ocultar la procedència d'aqueixos productes sinó a "beneficiar-se del suborn per a aconseguir uns models pels quals tenia major interés".
* ho pots llegir perquè la font és Creative Commons
Cap comentari :