L’objectiu del benestar físic, mental i social complet || Cristian Veses L’objectiu del benestar físic, mental i social complet || Cristian Veses
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

L’objectiu del benestar físic, mental i social complet || Cristian Veses


La psiquiatria fins fa algunes dècades era coneguda poc més que pels mal anomenats manicomis. Una comissió ministerial per a la reforma psiquiàtrica creada el 1983 va elaborar unes recomanacions que van permetre avanços significatius, tot i que, de manera desigual i insuficient. Molta conscienciació i treball de professionals han fet avançar la concepció d'aquesta disciplina mèdica en una salut mental comunitària per a integrar una visió més holística, més social i amb l'orientació de millorar capacitats i recursos personals per a afrontar les situacions en les que es troben les persones que ho sofreixen.

La salut és un estat de benestar físic, mental i social complet, i no només l'absència d'afeccions o malalties. Una definició encunyada en el preàmbul de la Constitució de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i adoptada per la Conferència Sanitària Internacional celebrada a Nova York el 1946. Per tant, l'atenció a la salut mental és molt més que tractament psiquiàtric i terapèutica farmacològica.

Però l'Estat espanyol continua sent un dels països europeus amb menor despesa pública en salut mental. L'OMS calcula que aproximadament el 25% de la població tindrà algun problema relacionat amb la salut mental al llarg de la seua vida. En la literatura científica del ram es troba clarament la relació entre malalties psicosocials i com la crisi econòmica, la precarietat laboral, la desocupació, l'exclusió social o situacions d'incertesa vital. La pandèmia per la COVID-19 ha posat damunt la taula, entre molts altres problemes i prioritats, la situació de l'atenció de la salut mental, i molt especialment el seu impacte sobre la població juvenil. Dades de la Fundació ANAR afirmen que les idees i intents suïcides infanto-juvenil han augmentat en 1,9%. Un altre estudi d'UNICEF calcula que fins al 73% d'adolescents i joves consultats sentien la necessitat de demanar ajuda en relació al seu benestar físic i mental. I ara per ara, cal assenyalar que al 2019 el suïcidi s'ha convertit en la primera causa de defunció en la joventut d'entre 15 a 29 anys del país, que s'han vist incrementats en un 30%.

Actualment i a proposta d'Unides Podem-EU tenim una proposició de llei en el Congrés dels Diputats/des i pròximament també estarà enregistrada la pròpia a les Corts Valencianes. Un nou impuls i regulació que assegurarà una atenció de qualitat atenent la salut mental com una qüestió que es veu influïda per raó de classe, de gènere i d'interseccionalitat. Una oportunitat per al reconeixement per la normativa d'una concepció integral de la salut, que entenga la persona com un sistema dinàmic i una atenció entre les dimensions psicològiques, socioculturals, biològiques i materials de les problemàtiques de salut mental, així com superar la patologització de les qüestions socials i la seua medicalització.


|| * Creative Commons que republicamos por su interés, Cristian Veses és Sotssecretari de la Conselleria de Participació que encapçala Esquerra Unida


Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal