Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió


Suscríbete y recibe las novedades
Correo:

Pots buscar

El Magnànim publica el premi València d’assaig 2021, Bogeria i salut mental a València. El manicomi de Jesús (1866-1989)

 El llibre il·lustra de manera incisiva la desídia amb la qual s’han administrat els serveis de salut mental al llarg del temps

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar el premi València d’assaig 2021, Bogeria i salut mental a València. El manicomi de Jesús (1866-1989), de Cándido Polo Griñán, el número 181 de la col·lecció Estudis Universitaris. Aquest assaig tracta precisament d’aquestes dues qüestions, bogeria i salut mental, delimitades a un espai i un temps molt concrets —la ciutat de València en l'era contemporània—, partint de l'obertura del Manicomi Provincial del Pare Jofré en 1866, fins a la seua clausura en 1989. 

El llibre il·lustra de manera incisiva la desídia amb la qual s’han administrat aquests servicis marginals, que no són mai una necessitat prioritària, com demostra l’evolució de l’assistència segons els fonaments ideològics de cada període històric, ja es tracte de caritat, de beneficència o de justícia social.

La salut mental està adquirint últimament una atenció destacada en els mitjans de comunicació, conforme es va normalitzant com una més entre les necessitats quotidianes de la població. No sols per les devastadores conseqüències de la pandèmia en l’entorn sociofamiliar; qualsevol pot veure's afectat per una desestabilització emocional important. D’aquesta manera es va bandejant la idea de perillositat que tradicionalment s'associava als malalts psiquiàtrics, per a centrar l'interés en la possibilitat que tots podem necessitar algun dia atenció com a pacients.

El Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré de València

Conegut popularment com Jesús o el manicomi, va obrir les portes en 1866 per a acollir els interns evacuats del departament de dements del Sant Hospital General mentre es projectava un manicomi model, com establia la Llei de Beneficència de 1849. Tan improvisat va ser el trasllat que els pacients foren seleccionats segons les habilitats que tenien per a contribuir a les faenes de rehabilitació del centre en grups xicotets amb els cuidadors, fins que aquestes van concloure al cap de dotze anys. A pesar de les moltes precarietats i denúncies reiterades, que sempre s’excusaven pel caràcter provisional de la instal·lació, en aquell complex d’edificis vetust, milers d’interns hi haurien de passar al llarg dels 123 anys de funcionament, fins que es va clausurar definitivament el 1989.

Cándido Polo Griñán és llicenciat en Medicina i en Filosofia per la Universitat de València, on també va cursar el tercer cicle de Sociologia i Antropologia Social. Especialista en Psiquiatria, ha desenvolupat la seua carrera professional exclusivament dins de l’àmbit públic i ha participat en la crítica i la superació del règim dels asils des de l’àrea de salut mental. Ha contribuït a implantar el model comunitari sense deslligar-se mai del treball clínic ni de l’associacionisme professional i sociofamiliar. Comparteix les orientacions humanístiques en l’exercici de la disciplina psiquiàtrica, com acredita la seua participació en premsa, llibres col·lectius, documentals, exposicions, cicles de cinema, congressos i seminaris docents. Entre les seues publicacions, predominen els treballs sobre història i sociologia de les malalties mentals, com Crónica del manicomio. Prensa, locura y sociedad (1999) sobre el psiquiàtric de Bétera, on es formà com a resident. El 2008 va obtindre el Premi d’Assaig Juan Gil-Albert per Sangre azul. Vida y delirio de Margarita Ruiz de Lihory (2010).



Tags: , , , ,

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :