Les polítiques ambientals article de Miquel Ruiz

He travessat moltes voltes el nucli urbà de Pedralba en bicicleta i he comprovat, de primera mà, els problemes d’embussos i trànsit que s’hi generen, especialment agreujat pel pas de camions i vehicles de gran tonatge i volum. Fins i tot, són conegudes les destrosses que hi han provocat els camions a les balconades dels habitatges i, per tant, els seus propietaris han de suportar els inconvenients i problemes. La raó s’ha de buscar en la manca d’una carretera fora del nucli urbà que puga foragitar els vehicles grans i, per tant, hi torne la tranquil•litat. Tanmateix, quan la Diputació de València ha tractat de ficar-hi cullerada, primer amb un govern del PP i ara amb un altre del PSOE, s’ha trobat amb impediments legals i polítics que ho han paralitzat, a més de les al•legacions de les organitzacions ecologistes. Mentrestant, són els veïns els que han de continuar patint eixes disbauxes entre els uns i els altres sense que no s’haja consensuat cap tipus d’alternativa a les propostes actuals que permeten, finalment, una solució ràpida i factible. Als polítics se’ls paga per resoldre eixe tipus de problemes, més enllà dels colors polítics i ja són molts els anys que s’arrossega la mateixa problemàtica. És per això que no acabe d’entendre que mentre en un cas s’hi addueixen qüestions ambientals en un altre de ben a prop com és l’ampliació del tercer carril de la CV-35 s’hi haja corregut de valent perquè a mitjans de 2021, segons les previsions, hi haja un major volum de vehicles. En un moment en què hi ha una major conscienciació per respectar el medi ambient que suposa una reducció de diòxid de carboni, no s’entén que s’hi haja aprovat un ús major de vehicles i, per tant, un augment de la pol•lució que en desprenen. Ans al contrari, suposa un foment i una potenciació. No s’entén per què en un cas hi ha raons ambientals i es barra el pas a la construcció d’una carretera i en l’altre hi ha via lliure completa.    

De la mateixa manera, no trobe el sentit que tenen alguns per construir-hi més aparcaments, a dojo, als nuclis urbans en un moment en què hi ha un debat molt important sobre l’ús dels mitjans alternatius i respectuosos ambientalment a la nostra societat. Un major nombre d’aparcaments per als vehicles suposa un incentiu més i un al•licient perquè els ciutadans no busquen eixes alternatives ambientals i continuen incentivant-hi, però, els vehicles a motor i, per tant, una contaminació major al nostre entorn natural. És cert que, malauradament, els nostres pobles no estan preparats per qüestions històriques i culturals per implantar en dos dies tota la infraestructura que cal perquè hi haja una alternativa seriosa i vertadera als nostres nuclis. El ben cert, no obstant, és que amb eixa política no fem sinó continuar amb l’ús indiscriminat dels vehicles i dels motors més contaminants. A les persones se’ls ha d’explicar ben bé les bondats que tenen les seues accions i, per això, a la vista d’eixa gestió i eixos projectes sembla que l’ús dels vehicles com sempre els hem viscut n’estiga ben assegurat durant molt temps. 

Un dels projectes que els amants de la bicicleta estem esperant des de fa temps és l’esmentat carril-bici d’àmbit comarcal que serviria no sols per fer-hi esport i, per tant, una promoció dels hàbits saludables sinó també per vertebrar els pobles que la formen. No obstant, per unes raons o per unes altres no hi ha manera de portar-lo a terme tot i la seua necessitat. Un carril-bici, però, amb totes les condicions tècniques que hi calen perquè hi puguen transitar munions i munions de bicicletes i esportistes. Alguns dels que he vist semblen, a voltes, una broma autèntica. No s’hi adapten a les característiques demanades per les necessitats dels esportistes, d’amplitud, de grandària o de seguretat. Fins i tot, caldria estudiar la viabilitat de posar en marxa un autobús o altres tipus de mitjans amb un àmbit comarcal que servira per vertebrar el Camp de Túria i alhora comunicara millor els nostres pobles. Moltes voltes hi ha una manca de coneixement de la realitat comarcal perquè els mateixos ciutadans de la comarca no coneixen moltes de les coses que hi ha o que es fa al poble del voltant, per tant, eixa en seria una bona manera.