La discriminació cap a les dones s’inicia des de les primeres civilitzacions, en què les formes d’organització social determinen les funcions i la posició de cada sexe. Societats patriarcals, que a més a més, han donat una visió del món androcèntrica, la realitat s’ha enfocat, explicat i organitzat a partir de referents masculins.
És per això que la història de la humanitat que s’ha escrit i interpretat és solament un registre parcial, ja que omet el passat de l’altra meitat, les dones. Per què costa trobar referències femenines en els llibres de text? Per què no coneixem el mateix nombre de científiques, poetesses o polítiques que d’homes científics, poetes o polítics?
D’una banda, perquè les dones hem estat excloses del món de la filosofia, de la ciència, de les lleis i de la política. Però, d’altra banda, perquè la nostra història no ha estat registrada ni escrita formalment. Actualment coneixem més del treball d’algunes dones importants de la història, gràcies a la feina de moltes altres per visibilitzar les seues aportacions.
Tradicionalment les dones hem format part l’espai privat de la societat, ocupant-nos de les tasques domèstiques, la cura i atenció als membres de la família i la comunitat. Els homes, en canvi, han ocupat principalment un espai públic, mitjançant activitats laborals, econòmiques, polítiques i socials. Així, la participació social de les dones ha estat limitada i se’ns ha dificultat accedir en igualtat als béns i als recursos. Aquesta situació de limitació dels drets de les dones ha arribat a ser tan universal, que ha acabat considerant-se, com natural. La naturalitat fa que les transformacions d’actituds sexistes, en altres valors més igualitaris es produeixen de forma molt lenta, i de vegades, és més aparent que real.
Des d’àmbits com la família, la religió, els mitjans de comunicació, i els espais de relació, es llancen, missatges molts potents que determinen els nostres comportaments i actituds. És el cas de la publicitat, on les dones apareguem en la majoria d’anuncis de productes de neteja, alimentació o atenció als fills. O als processos de selecció per un lloc de treball, on encara hem de superar falses creences, com que la maternitat dificulta a les dones centrar-nos en la nostra feina i augmenta l’absentisme laboral. O que les dones no tenim capacitat per dirigir un equip de treball.
Aquests estereotips mantenen en el temps la discriminació cap a les dones. Les diferents cultures, fan ús dels estereotips, de forma, que es construeix socialment una imatge de les dones i dels homes, allunyada de la realitat. Els rols de gènere, es viuen com a veritats objectives i influeixen en les nostres actituds, creences i conductes. És important reconèixer que totes les persones som portadores i transmissores d’estereotips i que aquests es poden canviar.
La desigualtat és una qüestió cultural i no natural, la discriminació de les dones, és per tant un problema de l’àmbit social i polític, la solució, dependrà de la voluntat del conjunt de la societat. També és un problema polític i social la violència masclista, la menor presència de dones en llocs de responsabilitat pública, la no coresponsabilitat de les tasques domèstiques i totes les altres discriminacions que ens han afectat a les dones històricament i que s’han acceptat com a “naturals”.
La igualtat és un dret fonamental de tothom i, per tant, un dret que compartim dones i homes. Les lleis actuals diuen que tots som iguals davant la llei i prohibeixen qualsevol tipus de discriminació, però, tan sols és una utopia, una concepció imaginaria d’una societat ideal. La igualtat entre dones i homes no és una realitat, malgrat, que des de fa segles reivindiquem aquest principi.
És per això que la història de la humanitat que s’ha escrit i interpretat és solament un registre parcial, ja que omet el passat de l’altra meitat, les dones. Per què costa trobar referències femenines en els llibres de text? Per què no coneixem el mateix nombre de científiques, poetesses o polítiques que d’homes científics, poetes o polítics?
D’una banda, perquè les dones hem estat excloses del món de la filosofia, de la ciència, de les lleis i de la política. Però, d’altra banda, perquè la nostra història no ha estat registrada ni escrita formalment. Actualment coneixem més del treball d’algunes dones importants de la història, gràcies a la feina de moltes altres per visibilitzar les seues aportacions.
Tradicionalment les dones hem format part l’espai privat de la societat, ocupant-nos de les tasques domèstiques, la cura i atenció als membres de la família i la comunitat. Els homes, en canvi, han ocupat principalment un espai públic, mitjançant activitats laborals, econòmiques, polítiques i socials. Així, la participació social de les dones ha estat limitada i se’ns ha dificultat accedir en igualtat als béns i als recursos. Aquesta situació de limitació dels drets de les dones ha arribat a ser tan universal, que ha acabat considerant-se, com natural. La naturalitat fa que les transformacions d’actituds sexistes, en altres valors més igualitaris es produeixen de forma molt lenta, i de vegades, és més aparent que real.
Des d’àmbits com la família, la religió, els mitjans de comunicació, i els espais de relació, es llancen, missatges molts potents que determinen els nostres comportaments i actituds. És el cas de la publicitat, on les dones apareguem en la majoria d’anuncis de productes de neteja, alimentació o atenció als fills. O als processos de selecció per un lloc de treball, on encara hem de superar falses creences, com que la maternitat dificulta a les dones centrar-nos en la nostra feina i augmenta l’absentisme laboral. O que les dones no tenim capacitat per dirigir un equip de treball.
Aquests estereotips mantenen en el temps la discriminació cap a les dones. Les diferents cultures, fan ús dels estereotips, de forma, que es construeix socialment una imatge de les dones i dels homes, allunyada de la realitat. Els rols de gènere, es viuen com a veritats objectives i influeixen en les nostres actituds, creences i conductes. És important reconèixer que totes les persones som portadores i transmissores d’estereotips i que aquests es poden canviar.
La desigualtat és una qüestió cultural i no natural, la discriminació de les dones, és per tant un problema de l’àmbit social i polític, la solució, dependrà de la voluntat del conjunt de la societat. També és un problema polític i social la violència masclista, la menor presència de dones en llocs de responsabilitat pública, la no coresponsabilitat de les tasques domèstiques i totes les altres discriminacions que ens han afectat a les dones històricament i que s’han acceptat com a “naturals”.
La igualtat és un dret fonamental de tothom i, per tant, un dret que compartim dones i homes. Les lleis actuals diuen que tots som iguals davant la llei i prohibeixen qualsevol tipus de discriminació, però, tan sols és una utopia, una concepció imaginaria d’una societat ideal. La igualtat entre dones i homes no és una realitat, malgrat, que des de fa segles reivindiquem aquest principi.
Carmen Veses
Coordinadora d'EUPV Camp de Túria
Coordinadora d'EUPV Camp de Túria
Crònica agraeix a l'autora que compartisca les seues opinions amb nostres lectors
Cap comentari :