Mirant el lema de l'any 2017 de Nacions Unides en relació al dia Internacional de la Dona: Dona en un món laboral en transformació: un planeta 50-50 en 2030, no puc més que rebel·lar-me ...
Fins quan hem d'anar posposant accions serioses per assolir la igualtat entre dones i homes?
De debò volem aconseguir un món en el qual totes les dones i les nenes tinguin les mateixes oportunitats i els mateixos drets d'aquí a 2030?
I quants anys venim, generació rere generació de dones, demanant una societat justa, sense bretxes salarials, sense desigualtats, sense menyspreu ni violències per qüestió de gènere?
A la vista de tanta paraula grandiloqüent , de tantes postergacions en l'eradicació de les desigualtats, de vegades em plantege si és que s'ha oblidat que va ser la lluita per un tracte digne a les condicions laborals la que va donar origen a aquest dia internacional, o és que hem de recordar tots els anys que va ser un 8 de març de 1908 quan les treballadores d'una fàbrica tèxtil de Nova York anomenada Cotton van declarar una vaga en protesta per les condicions insuportables de treball? ¿I què l'amo després d'ocupar les treballadores la fàbrica va tancar les portes i va calar foc morint abrasades les 129 treballadores que hi havia dins ?.
Només cal recórrer les declaracions institucionals des de 1911 i els manifestos de partits, sindicats, associacions que, des de llavors, s'han abocat veritables rius de tinta exigint la igualtat per adonar-nos que en els últims anys no només no hem fet passos cap a la igualtat sinó que estem retrocedint a passos de gegant.
He de reconèixer que els compromisos que els qui ens governen diuen assumir queden solemnes i ressonants en les cimeres i reunions com la que es va produir el 27 de setembre de 2015 a La Trobada mundial de Líders sobre igualtat de gènere on els representants espanyols van afirmar que
"La lluita contra la violència de gènere mereix atenció especial. Per a Espanya constitueix una "prioritat nacional". Seguirem treballant per donar una resposta integral a totes les formes de violència, com la tracta amb fins d'explotació sexual, la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats i les agressions sexuals. "
Però, la realitat és molt tossuda i davant tan elevades paraules de bona voluntat, quines han estat les mesures reals per avançar en la igualtat, en l'apoderament de les dones o en l'eradicació dels assassinats masclistes? Ni una ni mitja, cap!
I no és una impressió personal ni subjectiva, les dades fan que em reafirmei si no vegem
.- Des de l'entrada en la crisi, i estem a punt de complir el seu desè any, s'han vingut constatant i denunciant les retallades en les polítiques d'igualtat, retallades dràstiques en els pressupostos públics i en els ajuts socials que han vingut a empitjorar la ja dura situació de la dona com a conseqüència de la crisi.
Com a botó de mostra d'aquestes retallades, clar exemple de quina és la posició del Govern espanyol en matèria d'igualtat laboral, una de les últimes mesures adoptades: l'eliminació de les ajudes per a les pimes que estaven destinades a finançar la implantació dels plans d' igualtat en empreses d'entre 30 i 250 treballadors.
.- L'Informe Global sobre la Bretxa de Gènere 2016 del Fòrum Econòmic Mundial conclou que la bretxa actual de gènere (59%) és més gran que en cap altre moment des de 2008 i l'EPA del quart trimestre de 2016 situala taxa d'ocupació femenina al 42,59% i la masculina al 53,64%, fet que suposa 11,05 punts de bretxa en l'ocupació.
.- La desocupació femenina ha seguit augmentat en tots aquests anys enfront de la desocupació masculina, sent molt preocupant les dones aturades de llarga durada que ja superen el 50%. D'altra banda, l'ocupació que es troba és precària i temporal, la presència de dones en la contractació a temps parcial, és el 72,60%. I la bretxa salarial espanyola és la 6a més alta d'Europa i supera el 23% tot i que les dones sobresortim de manera positiva en la formació acadèmica.
.- I una dada que gela la sang, més de 800 dones (segons les estadístiques estatals que no recullen tots els casos) hem estat assassinades des de 2003, primer any en què es recullen estadístiques, sent aquest any 2017, especialment sagnant ja que fins al moment ja som més de 20 dones assassinades pel fet de ser dona.
Per tot això, com a dona, verda i rebel, exigisc
.- La reversió de forma immediata de les regressives reformes i retallades portats a terme anys enrere.
.- La consecució durant 2017 d'un Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere.
.- L'elaboració i aprovació d'una Llei d'Igualtat Salarial, acompanyada de les mesures de desenvolupament de la legislació actual que contribueixi de manera decisiva a millorar la qualitat en l'ocupació de les dones.
.- L'avanç en polítiques de conciliació i coresponsabilitat entre dones i homes.
.- La introducció en tot el sistema educatiu i formació d'adults,de la co-educació, l'educació en igualtat i l'educació en la diversitat. Sense la coeducació difícilment podrem prevenir els atacs a la igualtat.
Per un 8 de març digne de tota dona, per totes les que ens han precedit, per totes les que han perdut la vida per ser dona, per totes les que han de venir
El planeta 50/50 el vull ja!
 |
| Pura Peris |
Pura Peris
Els Verds * Crònica agraeix a l'autora que compartixca la seua opinió amb els nostres lectors
Cap comentari :