L’Associació Dones de la Mediterrània de Riba-roja commemora enguany els seus 25 anys. Són anys suficients per a viure moments de glòria i ombres, de suport i oblit, de reivindicació i inèrcia. La nostra gratitud i reconeixement per a aquelles dones que donaren el pas , les seves hores i el seu esforç en aquell any de 1992.
El 12 de febrer de 2016 assumirem la junta directiva un grup de dones que, sense voler deixar de banda la base de l’Associació, hem tractat de donar-li un impuls amb l’objectiu de crear cultura de dona i per extensió, de poble. Hem mantingut activitats de les que ja gaudien les Dones de la Mediterrània: de festa, eixides, encontres... Però també hem creat de noves per afavorir la presència de la dona a nivell local (el nostre primer acte fou una marxa al plataner centenari: Dona i Natura)) i donar-li una espenta a la nostra associació. Per això hem participat en les fires del Llibre i de les Associacions, hem creat la nostra revista, hem organitzat xerrades reivindicatives i de benestar, hem dissenyat tallers de creativitat i de salut, hem donat suport a l’Aplec Camp de Túria i volem recolzar el treball d’unes dones de Burkina Faso (Guinea Bissau) tot ajudant a comercialitzar els seus productes. En realitat som voluntàries de la causa de la dona en un poble on no hi ha hagut massa cultura d’associacionisme ni excessiva reivindicació. I per tal de canviar eixa dinàmica, el dia 8 de març algunes anirem a la manifestació i altres ens reunirem en la Junta Directiva i ultimarem l’acte festiu i reivindicatiu de Dia Internacional de la Dona, en el que gaudirem poemes de M. Mercè Marçal, escoltarem la música del Diluvi i d’Ovidi3, menjarem xocolatada i dolços del poble i parlarem de feminisme, de dones i de vida, que en resum ve a ser el mateix.
És moment, dones progressistes de la comarca Camp de Túria , de deixar de banda els complexes, il·lusionar-nos i organitzar-nos. Fer-nos visibles i guanyar el nostre espai, reconeixement, la nostra credibilitat i importància en un món desigual i, de vegades, massa injust. Tant si val si no tenim tanta formació feminista, en aquesta vida tot s’aprèn. Us convidem a aprendre!!
I per a gaudir aprenent, us regalem la lletra i música de la Cançó de fer camí basada en un poema de M. Mercè Marçal, dona progressista reivindicadora i alliberadora a qui se li acabà la vida exercint de DONA.
Cançó de camí
(Maria Mercè Marçal
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
Anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d' ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s' escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem la nostra nit.
-Hi ha violetes, a desdir!
Anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d' ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s' escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem la nostra nit.
 |
| Maria Mercè Marçal |
ASSOCIACIÓ DONES DE LA MEDITERRÀNIA.
Riba-roja de Túria.
* Crónica agraeix al col.lectiu que compartisca aquest article amb els nostres lectors.
Cap comentari :