La demanda del consistori té com a principal objectiu incloure aquestes instal·lacions del castell en el circuit de museus de la Generalitat que donen accés a les inversions públiques i, per tant, capacitat per al seu manteniment, millora i increment de la seua promoció turística. La sala gòtica que alberga el museu ocupa una superfície total de 74'8 metres quadrats situades en la primera planta del castell.
L'Ajuntament de Riba-roja de Túria ha sol·licitat a la Consellería de
Cultura que declare com a museu les dependències que alberguen una
col·lecció de ceràmiques dels segles XIV, XV i XVI situades a l'interior
del castell àrab. La petició municipal ha sigut aprovada a instàncies
de l'equip de govern (PSPV-COMPROMIS i EUPV), a la qual es va unir el
Partit Popular, Riba-roja Pot i Ciutadans.
La troballa de la col·lecció de ceràmiques va ser possible en 2004 arran de les obres de restauració que es van dur a terme a l'interior d'aquest castell, adquirit per l'ajuntament en 1988 per un muntant de 30.000 euros, i que van suposar una inversió global propera als 1'5 milions d'euros, aportats en un 90% a través del denominat Pla Zapatero, amb càrrec al 1% dels fons destinats a la promoció de la cultura.
La localització d'aquestes peces es va produir per l'enfonsament d'una superfície d'un ala lateral ja que la part inferior es trobava hueca per la presència d'un dipòsit amb una capacitat per a emmagatzemar més d'1.000 litres d'oli o vi de l'època. Els estudis històrics posteriors consideren que aquest dipòsit era una dels motors econòmics existents d'aquest període a l'interior de la fortalesa. Després de localitzar i restaurar cadascuna de les peces de ceràmica durant un període de més d'un any, es van situar en la denominada sala gòtica que forma part del futur museu municipal.
La troballa de la col·lecció de ceràmiques va ser possible en 2004 arran de les obres de restauració que es van dur a terme a l'interior d'aquest castell, adquirit per l'ajuntament en 1988 per un muntant de 30.000 euros, i que van suposar una inversió global propera als 1'5 milions d'euros, aportats en un 90% a través del denominat Pla Zapatero, amb càrrec al 1% dels fons destinats a la promoció de la cultura.
La localització d'aquestes peces es va produir per l'enfonsament d'una superfície d'un ala lateral ja que la part inferior es trobava hueca per la presència d'un dipòsit amb una capacitat per a emmagatzemar més d'1.000 litres d'oli o vi de l'època. Els estudis històrics posteriors consideren que aquest dipòsit era una dels motors econòmics existents d'aquest període a l'interior de la fortalesa. Després de localitzar i restaurar cadascuna de les peces de ceràmica durant un període de més d'un any, es van situar en la denominada sala gòtica que forma part del futur museu municipal.
La declaració de la sala del castell destinada a la ceràmica àrab com a museu municipal permetrà en un futur promocionar en l'exterior de la localitat la riquesa i el patrimoni que en el castell de Riba-roja existeix actualment de manera que s'incremente el sector turístic. A més, s'accediran a nombroses subvencions i ajudes públiques que d'una altra forma no és possible.
El museu de la ceràmica no és l'únic espai dedicat en el castell de Riba-roja de Túria com a font de coneixement de les diverses civilitzacions que al llarg de la història han passat per la localitat ja que en el seu interior existeix el MuPla (Museu visigot del Pla de Nadal), destinat a la difusió dels visigots en una zona arqueològica única en tota Espanya.
La petició del museu de la ceràmica s'uneix a una altra sol·licitud que recentment el ple va realitzar a la Consellería de Cultura para considere com a béns de rellevància local (BRL) el conegut aqüeducte romà de Porxinos, el búnker del Barranc de la Cabrasa i el Pont Vell, donades les seues condicions i el seu indubtable valor històric repartides per diverses àrees del terme municipal.
L'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha afirmat que aquestes sol·licituds "són el fidel compromís d'aquest equip de govern per dotar a la nostra localitat de tots els instruments legals al nostre abast perquè tots els conjunts històrics que posseïm actualment puguen ser una referència a Espanya i en l'exterior com a font de coneixement i com a generador de riquesa en un sector tan important per a la nostra hostaleria com és el turisme, intern i extern".
Cap comentari :