Davant del 25 d'Abril.
Ni referèndum a Catalunya, ni finançament suficient per a la Generalitat Valenciana, ni dimissions per una corrupció sistèmica més que demostrada, dels polítics que defensen aquesta democràcia cada vegada més buida de contingut i més opressiva amb els febles. Quan està més que demostrat que quasi tots aquells que realment tenen diners per la seva participació en els beneficis de les grans empreses i aquells que obtenen diners per fer polítiques per a què les grans empreses obtinguen beneficis se'ls emporten a paradisos fiscals per a no pagar els impostos que els pertoca no es pot esperar ni un minut més per a posar-se dempeus i no tenir altre objectiu que fer trontollar i caure, definitivament, un Estat creat per a permetre, facilitar i emparar a una minoria privilegiada que com una sangonera s'alimenta de les prebendes i del tràfic d'influències. On no hi ha, no l'ha hagut mai, una classe social modernitzadora, amb empenta, activa que dirigira amb èxit l'esmentada “nació espanyola”, només existeix com a classe dirigent les degradades, fins i tot per l'endogàmia, famílies conservadores que procedeixen de la noblesa o es feren riques amb les concessions i privilegis de l'Estat. Una classe econòmicament dirigent que no viu de les indústries, de la innovació tecnològica, de la modernització del camp, sinó que té els guanys en mantenir la seva influència en els reglaments, lleis, subhastes, concursos i concessions que es publiquen al BOE. Per això, s'alarmen i es posen dels nervis quan algú parla de més democràcia, del dret a decidir de les nacionalitats històriques o de la república. Són una classe paràsita que ha anat conformant-se des de la creació de l'Estat centralista pels Borbons i que, sense escrúpols de cap classe, han guanyat totes les reaccions, avalots i revolucions encetades contra els seus interessos. El seu model és un Estat central, que parla castellà i que posa a la seva disposició tot el territori de la Península i les Illes per a fer carreteres, línies d'AVE, de la llum o prestar serveis bancaris. Com van a deixar perdre una zona tan apetitosa per als seus negocis com Catalunya? No, la sobirania nacional és de la nació espanyola, que com a ens revolucionari popular i democràtic a l'estil francés no ha existit mai, i les nacionalitats històriques que conformen l'actual Espanya van perdre el seu dret a decidir.
Obliden, a més a més, el dèficit fiscal que patim els valencians: 5.000 milions d’euros cada any. Recursos que necessitem per poder pagar els serveis bàsics dels ciutadans valencians i que per a més “inri” ens són prestats -amb interessos draconians- i que hem de tornar. Ja els hi devem més de 4000 milions.
El poble valencià com a possible ens nacionalitari ha estat traït per molts dels seus dirigents polítics, i quan s'havia guanyat el dret a l'Estatut per la via del 151, quasi els mateixos que ara estan treballant per la gran coalició del PPSOE, van decidir que era molt perillós que els valencians tinguérem una autonomia de primera i ens hem tingut que conformar amb la via del 143. Des de 1707, els valencians no hem pogut encara votar amb un referèndum si volíem o no aquest Estatut i les seues reformetes, no hem pogut exercir eixa sobirania política com a poble que decideix el seu futur, ni tan sol per a votar el nostre Estatut, dintre de la Constitució Espanyola. Estem amb el pilot de regions amb un Estatut que atorga el poder central. Doncs ja és hora de deixar que es tracten de forma colonial i d'exercir la sobirania com a poble valencià, i, cada dia, com a ciutadans sobirans i ciutadanes sobiranes. Hem de posar dempeus una onada de voluntats que aspiren a la democràcia real, a la sobirania com a poble, al lliure dret de decidir el futur individual i col·lectiu sense tuteles, ni controls exercits pels de sempre. És hora de reivindicar una República valenciana on les polítiques igualitàries i ambientals siguen l'eix vertebrador de la reconstrucció nacional del poble valencià.
Toni Roderic i Joan Francesc Peris, Els Verds del País Valencià
Cap comentari :