Els valors de la República Col.lectiu d'EUPV Camp de Túria

 El principal valor és el significat de la paraula en sí. República: cosa pública, qüestió que competeix a totes les ciutadanes i tots els ciutadans i no sols a una determinada classe social o a unes elits. És una forma de govern, dintre d’un sistema polític, com és la democràcia, que protegeix la llibertat i es fonamenta en el dret, en les lleis socials, sorgides d’un poder legislatiu elegit pel poble. 

La constitució de la II República va suposar una gran avanç en el reconeixement i defensa dels drets humans per l’ordenament jurídic espanyol i en l’organització democràtica de l’estat. Quasi un terç del seu articulat va recollir i protegir els drets i llibertats individuals i socials. La llei del dret a vot de les dones, el dret al divorci i al matrimoni civil, la inclusió de la dona al món laboral amb una retribució econòmica, van suposar que tota la societat participava de les decisions polítiques, i que la dona aconseguia llibertat legal davant la llei i la seua autonomia davant el pare i el marit . El dret a l’avortament, sols es va aconseguir a Catalunya, però parlar i discutir sobre aquesta qüestió colpejarà profundament una societat amb una forta presencia de l’església en la mentalitat ciutadana. L’educació va esdevenir laica, pública i gratuïta, es va apostar per nous mètodes pedagògics que estimulaven molt més l’alumnat. Es van fer campanyes d’escolarització, es va impulsar l’educació activa i sobretot es va implantar la coeducació; era la primera vegada que les xiquetes tenien accés a una educació de totes les matèries i destinada a la seua formació intel•lectual i cultural.

Laïcitat, en la Constitució de la II República va més enllà de la mera separació entre església i estat, es va eliminar totalment la religió de la vida política, la qual cosa va garantir el respecte a totes les creences, a totes les confessions religioses que podien practicar-se amb llibertat en l’àmbit privat, que és on té sentit l’exercici de la llibertat de creences i no en l’àmbit públic, que és l’àmbit de la convivència, del consens i del respecte per les llibertats de cadascú.

Llibertat d’associació, a pertànyer a sindicats, llibertat d’expressió i de premsa, fonamentats en el respecte a la diversitat, van ser recollits i garantits per la República.

La justícia gratuïta i per a totes les persones per igual, amb total independència dels jutges en la seua funció. La funció de la fiscalia és vetlar pel compliment de les lleis i per l’interès social.

Treball com a obligació social, protecció de les treballadores i treballadors per assegurar una existència digna: assegurança per malaltia i accident,  invalidesa i mort, atur, jubilació, maternitat, jornada laboral i salari mínim, vacances remunerades, protecció dels treballadors i treballadores a l’estranger, participació de la classe treballadora en la direcció, l’administració i els beneficis de les empreses, protecció dels treballadors i treballadores públiques.

Tota la riquesa del país, siga de qui siga, està subordinada als interessos de l’economia nacional i afecta al sosteniment de les càrregues públiques, la propietat podrà ser socialitzada i els serveis públics i les explotacions que afecten a l’interès comú podran ser nacionalitzades en benefici de la societat.
Espanya renuncia a la guerra com a instrument polític i l’estat acatarà les normes universals del dret internacional, incorporant-les al seu dret positiu.

Estat monocameral, més acorde amb la democràcia, perquè suposava l’eliminació d’una segona càmera aristocràtica, d’estaments privilegiats; per la qual cosa el poder legislatiu ha de ser exercit per una sola càmera, la potestat legislativa resideix en el poble mitjançant les Corts o congrés dels diputats elegit per sufragi universal, igual, directe i secret.

Reconeixement de les autonomies i dels ajuntaments com a administracions públiques més properes a la ciutadania, amb plenes competències.

La constitució de la II República va prioritzar el bé comú davant els interessos d’uns pocs. Un colp d’estat, terrorisme sagnant, que vam patir a l’estat espanyol va propiciar la desigualtat i aflorar un dels mals més actuals, el capitalisme patriarcal que no té limitacions. L’actual constitució, lloada com a gran efemèride, no aporta res de nou, paper mullat, sense vinculacions reals i fruit d’una transició que s’ha constituït en tot un règim on es van consolidant aspectes conservadors de la mateixa com són: la no ruptura política, moral ni econòmica amb el franquisme, el model monàrquic, el protagonisme d’una església catòlica que es manté amb fons públics, el model electoral de 1977, el control conservador de col•lectius fonamentals com és el poder judicial. Un règim que defensa la impunitat del franquisme, i no fa res per la recuperació de la memòria històrica, que no reconeix els valors de la república, no reconeix les dones i homes que lluitaren contra el franquisme.