Una llei antidesnonaments, canviar la gestió dels serveis públics externalitzats, auditar el deute o remunicipalitzar serveis privatitzats. Són propostes que espanten als partits responsables de la crisi (PP, PSOE, C’s, CiU, PNB) i al poder econòmic.
L'objectiu és blindar els privilegis de les empreses i els seus negocis davant possibles canvis en el mapa polític
Avui existeix encara un marge molt ampli per a dur a terme polítiques municipals (i autonòmiques) que acaben amb la corrupció, el balafiament i el mal govern. Però la UE –amb el respatler de PP/PSOE– busca acabar amb la sobirania parlamentària i organitzativa dels ens locals i regionals. Les eines són els tractats que negocia amb tercers: el ZETA amb Canadà, el TTIP amb EEUU i el Tractat de Comerç de Serveis (TISA) amb 23 països, unes negociacions que inclouen àmbits que recauen dins de les competències jurídiques de tots els nivells de govern i d'administració. La signatura d'aquests tractats funcionaria com una jaqueta de força per a les institucions impossibilitant canvis en les polítiques relatives al sector privat. L'objectiu és clar: blindar els privilegis de les empreses i els seus negocis davant possibles canvis en el mapa polític local i autonòmic.
Les candidatures d'esquerres transforamdores i d'unitat popular, contràries a la signatura d'aquests tractats, proposen mesures urgents com l'auditoria dels contractes de gestió privada de l'aigua, hospitals i residus, la revisió o anul·lació de concessions blindades o de la venda d'habitatge públic a fons especulatius, així com la remunicipalització de serveis.
El camí a la privatització
TTIP, ZETA i TISA preparen el terreny jurídic per a una major privatització del subministrament d'aigua i de l'energia, el tractament de residus i el clavegueram, els serveis d'emergència, els serveis de sanitat i benestar social, el transport públic o l'habitatge, entre uns altres. A través de la clàusula trinquet (ratchet), un mecanisme pel qual no es podran revocar determinades liberalitzacions de serveis ja signades o es retallaran àmbits essencials del dret d'autonomia dels municipis com la possibilitat de remunicipalitzar els serveis públics anteriorment privatitzats.
Mesures polítiques i administratives legalment establides podrien ser posades en dubte
La clàusula de trinquet –que conté el tractat comercial UE-Canadà (negociat entre 2009 i 2012, actualment en procés de ratificació i un tractat prototip per al que seria el TTIP)– fixa el nivell de la liberalització de serveis públics per al futur i prohibeix retrocedir a una etapa anterior de liberalització. Amb açò es limita la llibertat de decisió dels ens locals a l'hora d'adjudicar un contracte de concessió de serveis.
A més, les disposicions sobre protecció de les inversions i mecanismes de solució de diferències entre inversors i Estats (ISDS) inclosos en aquests tractats, que eludeixen els tribunals ordinaris competents, permetrien a les multinacionals demandar als governs davant tribunals privats i amenaçar així els processos de remunicipalitzación.
Mesures polítiques i administratives legalment establides i legitimades democràticament –com una llei antidesnonaments, garantir els subministraments bàsics (llum, gas i aigua) per a eliminar la pobresa energètica, paralitzar privatitzacions o recuperar habitatge públic– podrien ser posades en dubte per òrgans privats d'arbitratge, i propiciar reclamacions posteriors per “danys i perjudicis”.
Contractació pública
Si el TTIP inclou regles de contractació pública similars al ZETA, s'obriria la licitació municipal i autonòmica de contractes públics al capital transnacional. I es podria obligar a les administracions locals a tractar a les grans multinacionals de la mateixa forma que a les pimes. Açò viola el principi de subsidiarietat i la llibertat d'organització municipal en l'àmbit dels serveis de cures. En conseqüència es perdrien ocupacions, s'encaririen els serveis, i persones sense recursos quedarien excloses. A més, desapareixerien avantatges importants en la contractació pública, com la cooperació intermunicipal i les excepcions per a determinats sectors, com el de l'aigua o els serveis d'emergència.
Tenint en compte que la contractació pública de béns i serveis suposa el 16% del PIB de la UE (aproximadament dos bilions d'euros en 2013), hi ha molt en joc per a corporacions com a ACS, FCC, Ferrovial o Martinsa.
La mal nomenada cooperació reguladora –un altre capítol del TTIP que s'està negociant actualment– donaria a l'interlocutor comercial i inversor un major pes en les fases prelegislativa dels processos legislatius de la UE, els Estats membre i els ens locals i regionals, o fins i tot li permetria retardar els procediments legislatius exigint avaluacions d'impacte de la normativa sobre lliure comerç.
L'objectiu és blindar els privilegis de les empreses i els seus negocis davant possibles canvis en el mapa polític
Avui existeix encara un marge molt ampli per a dur a terme polítiques municipals (i autonòmiques) que acaben amb la corrupció, el balafiament i el mal govern. Però la UE –amb el respatler de PP/PSOE– busca acabar amb la sobirania parlamentària i organitzativa dels ens locals i regionals. Les eines són els tractats que negocia amb tercers: el ZETA amb Canadà, el TTIP amb EEUU i el Tractat de Comerç de Serveis (TISA) amb 23 països, unes negociacions que inclouen àmbits que recauen dins de les competències jurídiques de tots els nivells de govern i d'administració. La signatura d'aquests tractats funcionaria com una jaqueta de força per a les institucions impossibilitant canvis en les polítiques relatives al sector privat. L'objectiu és clar: blindar els privilegis de les empreses i els seus negocis davant possibles canvis en el mapa polític local i autonòmic.
Les candidatures d'esquerres transforamdores i d'unitat popular, contràries a la signatura d'aquests tractats, proposen mesures urgents com l'auditoria dels contractes de gestió privada de l'aigua, hospitals i residus, la revisió o anul·lació de concessions blindades o de la venda d'habitatge públic a fons especulatius, així com la remunicipalització de serveis.
El camí a la privatització
TTIP, ZETA i TISA preparen el terreny jurídic per a una major privatització del subministrament d'aigua i de l'energia, el tractament de residus i el clavegueram, els serveis d'emergència, els serveis de sanitat i benestar social, el transport públic o l'habitatge, entre uns altres. A través de la clàusula trinquet (ratchet), un mecanisme pel qual no es podran revocar determinades liberalitzacions de serveis ja signades o es retallaran àmbits essencials del dret d'autonomia dels municipis com la possibilitat de remunicipalitzar els serveis públics anteriorment privatitzats.
Mesures polítiques i administratives legalment establides podrien ser posades en dubte
La clàusula de trinquet –que conté el tractat comercial UE-Canadà (negociat entre 2009 i 2012, actualment en procés de ratificació i un tractat prototip per al que seria el TTIP)– fixa el nivell de la liberalització de serveis públics per al futur i prohibeix retrocedir a una etapa anterior de liberalització. Amb açò es limita la llibertat de decisió dels ens locals a l'hora d'adjudicar un contracte de concessió de serveis.
A més, les disposicions sobre protecció de les inversions i mecanismes de solució de diferències entre inversors i Estats (ISDS) inclosos en aquests tractats, que eludeixen els tribunals ordinaris competents, permetrien a les multinacionals demandar als governs davant tribunals privats i amenaçar així els processos de remunicipalitzación.
Mesures polítiques i administratives legalment establides i legitimades democràticament –com una llei antidesnonaments, garantir els subministraments bàsics (llum, gas i aigua) per a eliminar la pobresa energètica, paralitzar privatitzacions o recuperar habitatge públic– podrien ser posades en dubte per òrgans privats d'arbitratge, i propiciar reclamacions posteriors per “danys i perjudicis”.
Contractació pública
Si el TTIP inclou regles de contractació pública similars al ZETA, s'obriria la licitació municipal i autonòmica de contractes públics al capital transnacional. I es podria obligar a les administracions locals a tractar a les grans multinacionals de la mateixa forma que a les pimes. Açò viola el principi de subsidiarietat i la llibertat d'organització municipal en l'àmbit dels serveis de cures. En conseqüència es perdrien ocupacions, s'encaririen els serveis, i persones sense recursos quedarien excloses. A més, desapareixerien avantatges importants en la contractació pública, com la cooperació intermunicipal i les excepcions per a determinats sectors, com el de l'aigua o els serveis d'emergència.
Tenint en compte que la contractació pública de béns i serveis suposa el 16% del PIB de la UE (aproximadament dos bilions d'euros en 2013), hi ha molt en joc per a corporacions com a ACS, FCC, Ferrovial o Martinsa.
La mal nomenada cooperació reguladora –un altre capítol del TTIP que s'està negociant actualment– donaria a l'interlocutor comercial i inversor un major pes en les fases prelegislativa dels processos legislatius de la UE, els Estats membre i els ens locals i regionals, o fins i tot li permetria retardar els procediments legislatius exigint avaluacions d'impacte de la normativa sobre lliure comerç.
Cap comentari :