El periodista Joan-Josep Bargues ha publicat el llibre-web "El tren
València-Llíria de via ampla: memòria d'un ferrocarril oblidat" per a
commemorar els 125 anys de la infraestructura original. L'obra està
disponible debades a www.valencialliria.es en valencià i castellà. Es
tracta de recuperar la crònica d’un ferrocarril que va haver de competir
fortament amb el paral·lel trenet de via estreta.
La publicació arriba en plena inauguració del metro a Riba-roja, aprofitant el traçat de la via ampla, i amb la incògnita de la recuperació del tren a Vilamarxant. Precisament, esta localitat porta sense ell els 30 anys que fa que es clausurà el tram entre Riba-roja i la capital edetana.
En la publicació, es corregeixen detalls desvirtuats amb el temps. Per exemple, que Renfe sí va reparar immediatament el pont sobre el Túria després de la riuà, tot i que sols per a recuperar material aïllat. La reclamació d’una obertura oficial no fou atesa amb una obra ben plantejada fins a 1965, origen de la idea popular de que el pont es reparà aleshores.
S’hi troben també detalls mai difosos. Per exemple, l’especulació al voltant de l’estació pertocant que hi havia al carrer Quart de València. "Després de la inclusió de la línia en Renfe, es pretenia fer-hi un parc però la propietat del solar, l’antiga companyia privada, aconseguí edificar-hi com a promotora", revela Bargues. És la mateixa estació que ja va ser construïda en terrenys cedits per propietaris que esperaven un augment del preu del sòl.
El llibre inclou també un capítol sencer dedicat als intents de prolongació al Villar i Xelva, que eixen amb ell a la llum.
La publicació arriba en plena inauguració del metro a Riba-roja, aprofitant el traçat de la via ampla, i amb la incògnita de la recuperació del tren a Vilamarxant. Precisament, esta localitat porta sense ell els 30 anys que fa que es clausurà el tram entre Riba-roja i la capital edetana.
En la publicació, es corregeixen detalls desvirtuats amb el temps. Per exemple, que Renfe sí va reparar immediatament el pont sobre el Túria després de la riuà, tot i que sols per a recuperar material aïllat. La reclamació d’una obertura oficial no fou atesa amb una obra ben plantejada fins a 1965, origen de la idea popular de que el pont es reparà aleshores.
S’hi troben també detalls mai difosos. Per exemple, l’especulació al voltant de l’estació pertocant que hi havia al carrer Quart de València. "Després de la inclusió de la línia en Renfe, es pretenia fer-hi un parc però la propietat del solar, l’antiga companyia privada, aconseguí edificar-hi com a promotora", revela Bargues. És la mateixa estació que ja va ser construïda en terrenys cedits per propietaris que esperaven un augment del preu del sòl.
El llibre inclou també un capítol sencer dedicat als intents de prolongació al Villar i Xelva, que eixen amb ell a la llum.
'
'Hi hagué un dia que la terra de l'Horta i el Camp de Túria estigué solcada per un camí de ferro que uní les dues comarques amb la intenció d'anar cap a les germanes terres d'Aragó. Però els promotors es trobaren, des del començ, amb múltiples entrebancs per a arribar a Llíria, cosa que unes altres persones aprofitaren. Estes, instal·lant el seu propi ferrocarril a la capital edetana, impediren als primers aconseguir el seu objectiu. I als seus successors. I als que vingueren després. I a ells mateixos. Es feren tanta competència, que cap dels dos pogué fer front a una continuació fins als Serrans.
Este llibre vol fer memòria d'aquell tren de via ampla i a vapor arraconat pel de via estreta i elèctric; un transport que ara hauria complit 125 anys. Un ferrocarril que partia d'una senzilla estació central al carrer Quart de València i que tenia final de trajecte a un costat del tossal de Sant Miquel de Llíria. El solc encara es pot trobar sobre el mapa; de vegades, amb una mica d'imaginació; de vegades, a simple vista.
Un llibre per a conèixer la història que el temps ha tapat com si fóra una runa romana'.
Cap comentari :