Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Trinxeres defensives de la Guerra Civil entre La Pobla i Llíria en situació d'abandonament

El Centre d'Estudis Locals (CEL) de la Pobla de Vallbona ha alertat de l'estat d'abandonament i destrucció que pateixen les trinxeres defensives de l'època de la guerra civil espanyola (1936-1939) ubicades en la partida del Safareig, entre els termes de la Pobla i Llíria, al nord-oest d'ambdós municipis. El CEL proposa que el conjunt històric siga inclòs en el pla general d'ordenació urbana (PGOU) per garantir-ne la protecció.

La línia defensiva del Safareig de la Pobla i Llíria té una extensió que supera els 350 metres d'extensió total, està ubicada a una altura d'uns 200 metres sobre el nivell de la mar i pateix, actualment, un procés preocupant de destrucció i oblit d'una part important de la història del municipi desconeguda per a molts dels veïns.

Aquestes trinxeres de la guerra civil feien una funció defensiva davant l'avançament de les tropes del bàndol franquista de l'any 1938 en el seu propòsit de controlar la zona del Maestrat i de Castelló. Finalment, les trinxeres no es van fer servir perquè les tropes colpistes no van arribar tot i que estaven orientades envers el front nord-oest.

El president del CEL de la Pobla, José Luis Crespo, ha assenyalat que les trinxeres "són unes grans desconegudes per a molta gent de la Pobla i, per això, caldria fer un estudi previ del seu interior a fi de conèixer més detalls d'aquella època i les coses que s'hi van fer perquè és una part molt important de la nostra història; a més a més, caldria aprovar-ne la seua protecció i, finalment, restaurar-les perquè s'hi puguen visitar". 

Les trinxeres van patir unes agressions molt greus a principis dels anys 80 sense cap tipus d'explicació fins el punt que bona part de l'extensió es van tapar amb pedres a fi d'evitar-ne el seu estudi i coneixement per part de tots els veïns de la Pobla, atès que es troben ubicades en un paratge més allunyat del nucli urbà junt amb el límit de Llíria, precisament, en el paratge del Coto del Català on el consistori edetà pretenia construir un camp de golf.

La línia defensiva està formada per diversos refugis, túnels i passadissos per connectar-los, búnquers i nius de metralladora que, finalment, no es van utilitzar. Per eixe motiu, la zona no té cap tipus de munició ni cartutxos ni armes als voltants i, per tant, no suposa cap risc ni perill per als possibles visitants, cosa que sí ocorre amb moltes de les trinxeres existents actualment

El CEL recorda que, recentment, el municipi de Paterna va aprovar la protecció de les trinxeres de la guerra civil existents en eixa zona per tal d'evitar-ne la destrucció i oblit i, per tant, la Pobla hauria de continuar la mateixa línia.

El Centre d'Estudis Locals de la Pobla de Vallbona ha instat l'ajuntament d'aquesta localitat i de Llíria a posar en marxa un pla de protecció i restauració de les trinxeres de la guerra civil "per tal que es puguen estudiar i rehabilitar en un futur pròxim, difondre i divulgar les funcions que acomplien a finals del conflicte bèl•lic i, finalment, donar participació als col•lectius i entitats a l'hora de donar idees en el projecte".  



Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

1 comentari :

  1. Estas fortificaciones de la guerra, en concreto las de Safarechs, tienen la principal característica histórica que fueron construidas por los presos políticos de la cárcel modelo y los prisioneros tomados a los nacionales. Eran unos 400 hombres custodiados por una compañía de guardias de asalto. Su campo de reclusión era el cine de Benisanó, el cine cubierto y el de verano. Local en el cual hoy tenemos el Restaurante Rioja.

    Por las mañanas formaban los presos y en columna de a cuatro caminando los trasladaban al campo de trabajo. Por la tarde los traían a Benisanó les daban de cenar y así durante todo el año 1938 y hasta abril de 1939. siendo liberados cuando a Benisanó llegó un tercio de carlistas a las ordenes de Riquelme.

    La anécdota del final de la guerra es que los carlistas llegaron a Benisanó y se pararon, y durante una semana en Benisanó estaban los fascistas y en la Pobla los rojos. Los obreros prisioneros volvieron a sus casas con las armas de los guardias de asalto. En la Eliana se construyó otro campo de prisioneros que cavaron las fortificaciones Carasol.

    ResponElimina

Mastodon