Sanitat pretèn regularitzar per primer cop els productes homeopàtics
Després de 20 anys esperant una regularització del comerç de productes homeopàtics, el Ministeri de Sanitat decidia el desembre passat publicar un esborrany que,
si s’arribés a aprovar, suposaria la primera normativa sobre teràpies
alternatives a l’Estat espanyol. Aquesta proposta, però, no convenç a tothom, estant alguns col·lectius de metges i farmacèutics entre els principals detractors.
L’intent
de regulació presentat pel Ministeri que dirigeix Ana Mato permetrà al
llarg d’aquest any adequar a la legislació els 19.134 remeis
homeopàtics* que es troben en un buit legal després de
que es posessin a l’empara d’una disposició transitòria al 1994. Amb
aquesta mesura es pretenia mantenir la seva situació al mercat
provisionalment, a l’espera d’una regulació específica que, dues dècades
després, encara no ha arribat.
Des de llavors, tal com assenyala l’esborrany de Sanitat, “els
medicaments homeopàtics es troben legalment comercialitzats, però no han
estat avaluats o registrats, existint productes que tenen poc o res a
veure amb la teràpia homeopàtica a la que diuen estar destinats o que
inclouen components que, per la seva naturalesa o proporcions,
incompleixen allò establert en la legislació”. Entre les raons del
retard en l’aprovació d’aquesta normativa hi ha la inviabilitat del
sistema de taxes de la proposta del 2008, que pretenia fer pagar a la indústria homeopàtica per cada un dels remeis homeopàtics. Ara, amb el projecte de Mato, la càrrega impositiva és menor, ja que només hauran de pagar per les 6.000 soques* de les quals provenen cada un dels remeis.
El buit com a pretext
Tot i que la majoria de laboratoris dedicats a la fabricació de
productes homeopàtics establerts a Espanya estan regulats a nivell
internacional, com a conseqüència del buit legal en què es troben, se
n’han vist néixer d’altres del no-res que s’han aprofitat de la situació
i han anat comercialitzant sense seguir els criteris legals. Això ha
acabat per repercutir negativament als laboratoris que sí adopten les
directrius de qualitat.
És per aquest motiu que, amb la nova ordre ministerial, es
pretén que tots els laboratoris siguin sotmesos als mateixos controls i
inspeccions que regulen la resta de medicaments, cosa que permetrà
avaluar “la qualitat, la seguretat i la seva eficàcia”. Així, l’Agència
Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS)
vol garantir al consumidor de productes homeopàtics “el seu dret
d’accés a aquest mercat en òptimes condicions”, per la qual cosa exigirà
els mateixos requisits que la resta de països de la Unió Europea.
Situació legal de l'homeopatia al món (Ampliar mapa)
Les exigències europees
Seguint la dinàmica de la regulació en d’altres països europeus, s’establiran dues categories de productes homeopàtics.
Els que demostrin qualitat, seguretat i eficàcia en el tractament de
certes malalties podran ser registrats amb indicació terapèutica.
D’altra banda, aquells remeis que no puguin demostrar la seva eficàcia
podran ser venuts, però sense especificar quin problema de salut
permeten curar.
En aquest sentit, els contraris a l’homeopatia* sostenen que
els productes haurien de demostrar la seva efectivitat com qualsevol
altre medicament del mercat farmacèutic. A més, defensen que el fet que
un remei estigui destinat a la venta dins de les farmàcies no dóna cap
mena de garantia.
La dissolució, el quid de la qüestió
Els detractors de l’homeopatia hi troben un problema d’arrel.
Els remeis, distribuïts amb forma de petits glòbuls de sucre làctic, es
produeixen a partir de dissolucions en aigua d’elements que poden
pertànyer tant al món animal com al vegetal o mineral i que són sotmesos
a processos d’agitació. El resultat final d’aquestes dissolucions,
afirmen, és aigua remoguda, ja que en la seva preparació es perd
progressivament el seu principi actiu. En aquesta línia, argumenten que
el pacient es trobaria millor no tant per l’efectivitat del producte
homeopàtic com per un efecte placebo, que es basa en una sensació de
benestar al veure’s tractat.
Contràriament, els partidaris d’aquesta pràctica al·leguen que quant més diluït, més efectivitat té el remei. Una sentència, però, que queda relegada a creença quan es troba amb el principi químic que constata que en cap moment es podria aconseguir més acció amb menys concentració.
El que és indiscutible, però, és que l’homeopatia és una pràctica en alça entre els que busquen alternatives a la medicina tradicional. Així ho demostra el fet que el 44% almenys en una ocasió n’han fet ús, segons un estudi de la secció d’Homeopatia del Col·legi de Metges de Barcelona. Tot i així, continua sent un exercici prejutjat i poc acceptat tant per bona part de professionals de la medicina i la farmacèutica com per molts pacients degut a la seva incompressibilitat científica.
Autor/s: Amaranta Rendón, Maria Pinell, Ferran Pibernat per a VilaWeb
Cap comentari :