'Senyor de Mauritània de 38 anys en situació regular en protecció internacional s'acosta al grup d'acompanyament perquè havia acudit al centre de salut per una gastroenteritis i se li va negar l'assistència perquè segons l'administrativa no tenia dret. És un dels molts casos que arreplega la plataforma ciutadana 'Mesa d'Entitats de solidaritat amb els emigrants, al dossier publicat per a analitzar les conseqüències del Reial decret Llei 16/2012. I és que huí es compleix un any des que la sanitat va deixar de ser universal a Espanya.
L'1 de setembre de 2012 va entrar en vigor el Reial decret que va trencar amb el model de la Sanitat universal per a establir categories entre les persones en alguna cosa tan sensible -i recollit en l'article 43 de la Constitució- com és el dret a la protecció de la salut. D'un costat van quedar les persones sense document acreditatiu (com DNI o passaport), els pensionistes, els ciutadans sense permís de residència, tots aquells sense permís de residència empadronats, els joves amb visa d'estudiant i els majors de 26 anys que no han cotitzat mai en un país amb un alt índex de desocupació juvenil. De l'altre, la resta de la població. Ara com ara, adverteixen des de la plataforma ciutadana.
“Aquest decret ataca als fonaments del nostre sistema sanitari i suposa una greu reculada en salut pública i equitat social. No ens podem deixar enganyar per les fal·làcies dels discursos oficials, doncs no respon a la insostenibilitat; s'està utilitzant l'argument de l'austeritat per a donar un canvi de rumb totalment ideològic cap al model de les asseguradores”, assegura un membre de la plataforma.
El Govern ha generat una nebulosa al voltant de la nova legislació sanitària de forma conscient. “Hi ha molta desinformació, molta confusió. El Govern està apostant per un canvi de model sanitari. Aquests decrets no tenen res a veure amb la situació econòmica dels centres mèdics”, ens explica.
Segons relata, “de moment s'ha apuntat cap a la creació de tres cartes diferents de serveis: la bàsica, la suplementària i l'accessòria. Sona de calaix que les dues últimes seran de pagament, però encara no es coneix què serveis inclouran cadascun d'aquests apartats”. A pesar que els grans perjudicats d'aquest primer any de decret han sigut els immigrants en situació irregular sense parangó, adverteix: “Qui té dret a una cobertura sanitària integral i qui no pot anar canviant. Totes les persones estem afectades per aquest decret”.
Desobediència professional i ciutadana
Els grups d'acompanyament s'autoorganitzen a l'empar de la Plataforma "Jo SÍ, sanitat universal" una sèrie d'usuaris i treballadores del Sistema Nacional de Salut (SNS) estem organitzant una campanya de desobediència civil enfront de la recent reforma sanitària, recollida en el Reial decret-Llei 16/2012, que suposa l'exclusió de centenars de milers de persones del dret a rebre atenció sanitària i el repagament de medicaments i de certes prestacions sanitàries.
El model anterior era universal, és a dir, l'accés a la sanitat estava garantit a tota la població sense excepcions. Ara, només les persones "assegurades" podran tenir garantit l'accés a algunes prestacions "bàsiques". https://www.facebook.com/yosisanidaduniversal
Segons expliquen "Estem desenvolupant línies d'acció per a articular i mostrar l'objecció de consciència dels professionals al RD i per a organitzar, sostenir i protegir la desobediència civil de professionals i usuàries per a mantenir l'atenció sanitària. Volem una sanitat pública, de tod@s, para tod@s!
Ens assegura que “s'estan tocant els extrems més vulnerables del sanitari: els malalts crònics. Els ciutadans mai han hagut de pagar el preu íntegre dels fàrmacs sense cap tipus de bonificacions. Ni amb el franquisme, en plena postguerra, passava açò, doncs es feia distinció entre els pacients a l'hora de pagar”.
I davant aquesta situació, aquesta plataforma ciutadana aporta solucions; informació i desobediència professional i ciutadana activa. “Tota persona pot tombar la llei des del seu lloc. Quan la legalitat ens priva del que és legítim, no hi ha camí més justificat que la desobediència activa, tant en professionals com en ciutadans”. Així de taxatiu es mostra una infermera, qui convida als seus companys i ciutadans a desoir l'arreplegat en una “llei que pretén dividir i separar”.
I amb aqueix fi i la de denunciar-ho va nàixer la convocatoria de la manifestació. Lluiten contra el desconeixement de la legislació, la por a ser sancionat per part dels professionals, l'arbitrarietat, el discurs de la por i les llegendes creades com “si no treballes, no tens dret a la Sanitat pública”.
Grups d'acompanyament en diferents ciutats.
Grups de sanitaris i ciutadans de la Plataforma "Jo SÍ, sanitat universal" acompanyen a pacients irregulars dessinformats. Són els anomenats grups d'acompanyament i sumen més de 40 equips a nivell estatal. Vetlen per obrir-li forats al Reial decret que, asseguren, “s'està materialitzant d'una forma molt violenta en el dia a dia dels malalts, que no cal oblidar que quan un entra en el sistema sanitari és perquè està malalt, no perquè li ve de gust”. Malgrat la duresa dels 3 últims decrets sanitaris, el marc legal reconeix certes excepcions, entre les quals estan l'assistència a embarassades i les urgències. “Açò és el que hem d'anar explicant porta a porta tant a pacients com a treballadors”.
Però la desinformació i l'arbitrarietat són un mur contra el qual s'estampen en moltes ocasions persones desconeixen els seus drets. “Quan entres a urgències en massa ocasions, les persones es troben amb diferents eines dirigides a intentar que es donen la volta”. Aquesta psicòloga assegura que ha presenciat situacions en les quals ha sentit la frase: “Ni tan sols hauries d'haver creuat la porta de l'hospital”.
“Malgrat tot, tenim l'orgull de reconèixer que a cada pacient que se li ha acompanyat ha acabat sent atès”, ens diu i açò els espenta a seguir amb la seua labor mentres mostren les conseqüències de la llei i lluiten per l'abolició.
Cap comentari :