Les Alfàbegues i Sant Roc. Festes a Bétera del 11 al 22 d'agost

Les Festes Majors de Bétera o Festa de Les Alfàbegues celebrada en honor de la Mare de Déu d'agost pareix que té l'origen en antics rituals de la fertilitat, el que ens porta a creure que la seua antiguitat es perd en els temps de la historia, ja que el terme de Bétera ha estat un territori on pobles com els ibers, fenicis, grecs, romans, visigots o àrabs han deixat alguna empremta del seu pas i res tan important per a aquestes civilitzacions com l'adoració pels déus de la terra. De la importància que la fertilitat tenia en aquestos pobles donà fe el costum que tenien d'omplir cistelles amb terra i sembrar-les amb forment, civada, fenoll o flors que eren cuidades per dones al llarg de vuit dies. A la calor del sol aquestes llavors no tardaven gens a germinar encara que per falta d'arrels prompte acabaven marcides i passats vuit dies llançades als rius o a la mar junt amb imatges de déus jacents.

Si la historia ens dóna el més essencial d'aquesta festa, les cistelles, la terra, les llavors, el sol, les dones o la imatge jacent: la Festa de les Alfàbegues a la Mare de Déu d'agost està una realitat si damunt canviem el forment per l'alfàbega, un element de més important a la festa de Bétera. (L'alfàbega és una herba perfumada i, diuen, digna de reis. D'ací el nom grec que la ciència anomena "ocimum basilikon = perfum de reis", ókimon = olorós, basilikos = real).

Com a tot el món occidental l'església i la cultura jueu-cristiana apropiant-se de les antigues tradicions paganes sempre han tractat de desvirtuar-les volent donar una visió més d'acord amb la ideologia que surt de Sant Pere de Roma, encara que per sort en allò més essencial a Bétera no ho han aconseguit.

Diu el català Joan Amades i Gelats al fer referencia en el seu Costumari a les festes de Bétera: "En la població de Bétera, en l’horta valenciana, celebren la Festa de "Les Alfàbegues". Cuiden de l’organització dues fadrines, qualificades d’obreres, i dues casades, anomenades clavariesses. Les primeres tenen a càrrec seu cuidar i fer créixer setze alfàbegues les més grans i ufanes possibles, les quals, la vigília de la festa, són conduïdes al temple en processo i acompanyades de tota la població. Assisteixen les autoritats i els clavaris. Les alfàbegues apareixen en camines conduïdes pels "fadrins", seguits de molta gent i de tot el poble, cada un amb el seu test d’alfàbega. El sacerdot beneeix les alfàbegues. Huit de les setze cultivades per les obreres es queden en el presbiteri del temple durant els huit dies següents, i les altres huit les porten al Cabanyal. Durant totes les festes, les obreres, a les quals sempre acompanyen les clavariesses, ocupen un lloc distingit i exerceixen un paper preeminent." La denominació d'obreres és dona a les dones fadrines i a les casades que originàriament s'encarregaven de cuidar durant tot l'any les alfàbegues i prové de les juntes o Obreries creades per l'església com a organització de les festes.

Cal reconèixer que la Festa de Les Alfàbegues, d'aquest poble de Camp de Túria, té tanta originalitat i bellesa als seus actes que podríem qualificar-la com una de les més importants del País Valencià. Les tradicionals alfàbegues que han estat cuidades i guardades amb secret fins al dia de l'ofrena, són finalment mostrades i transportades amb grans cossiols pels cossieters o cossieteres presentant-nos la seua espectacularitat en un recorregut festiu que majorals, obreres, casades i poble es barregen durant algunes hores.

Quan encara està tendre el record de la celebració dels Sants de la Pedra Abdon i Senén, Bétera ens convida a gaudir de les seues Festes Majors, La Festa Grossa al Sant de Montpeller, conegut com a Roc i a les Alfàbegues de la Mare de Deu d'agost.