¿Perquè Alcoi, si i Sant Antoni, no?

Mentre al llarg i ample del País Valencià aquells Ajuntaments que varen decidir, per majoria d'un Ple, legalitzar la doble denominació de la seua toponímia, comencen a plantejar-se la conveniència o no d'acceptar com a únic nom per al seu municipi el conegut històricament en la llengua del País, ací a Sant Antoni l'equip de Govern ha rebutjat qualsevol proposta que els partits de l'oposició, fent ressò de veus ciutadanes, han presentat al Ple Municipal cercant el consens per a designar en valencià-castellà el nom d'aquest poble. Està clar que aixi com a Alcoi la proposta ha pretés que tan sol la forma valenciana siga l'oficial, atenent a qüestions geogràfiques i lingüístiques de la majoria dels alcoians, es podria "acceptar" que no és dona el mateix cas a Sant Antoni ja que una part del seu veïnatge són aquells colons que traslladats des de Els Serrans han fet arrels a la nostra Comarca donant una descendència suposadament de parla castellana que ha anat barrejant-se amb una gran majoria de ciutadans de Camp de Túria i L'Horta, valenciano-parlants de naixement, que han decidit viure al municipi esmentat.

Sembla curiós que a Alcoi, on la cooficialitat toponímica existeix des de fa 25 anys, s'hagen unit PP, PSOE i dos regidors no adscrits per a carregar-se la proposta de Compromís i Esquerra Unida i que a més a més tracten de recolzar-ho amb teories pseudo-democràtiques com que "lo último que necesitamos ahora es la división. Nadie cuestiona las dos denominaciones..." i ací està la qüestió "nadie cuestiona las dos denominaciones", però a Sant Antoni pareix que si hi ha qui ho qüestiona: el Sr. Cañizares i el seu equip de Govern. ¿Tant d'odi senten per la llengua que majoritàriament és parlada al País Valencià?.

Com les aigües estan d'alguna manera una mica revoltes al si del PP local i no sabem quina serà la configuració política del pròxim Ajuntament, seria molt intel·ligent per part de l'actual alcalde de Sant Antoni, aprofitant que hi ha roba estesa, i de igual manera que la segregació sempre estarà relacionada amb el seu nom, també puga penjar-se el merit d'haver segut el regidor en cap que li va donar eixa doble cooficialitat toponímica, San Antonio de Benagéber- Sant Antoni de Benaixeve, al poble. Els esdeveniments li ho posen en safata d'argent, el 30 aniversari de la Llei d'Ús i el 81 de les Normes de Castelló. Cal adonar-se que allò que no es fa avui, altres que venen prement i recuperant aquelles adhesions perdudes entre l'espectre polític local, ho faran i quedarà escrit a les hemeroteques qui va esser el que es va obstinar en impedir la normalització toponímica del poble de Sant Antoni. A la cultura d'un País no hi han entrebancs que la puguen aturar.