Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

El Comtat i La Marina contra el Pla Eòlic

Des de fa 9 anys la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat-la Marina Alta lluita contra la implantació d’aerogeneradors en les seues serres. Els seus membres estan a favor de les energies renovables, però no a qualsevol preu. I estan disposats a demostrar-ho mobilitzant de nou a la ciutadania per tal d’aturar allò que consideren un atemptat contra el medi ambient.

Anna Climent, presidenta de la coordinadora, recorda com als veïns del Comtat i la Marina Alta els va sobtar des d’un primer moment que algú s’interessara per instal·lar molins en les serres d’Almudaina i d’Alfaro. “Si ací no fa vent”, comentaven entre ells els habitants de la Fageca, Famorca, Tollos i Castells de Castells. Així que uns pocs s’animaren a investigar els motius pels quals podria interessar dur a terme aquella despesa milionària.

Als veïns del Comtat i la Marina Alta els va sobtar que algú s’interessara per instal·lar molins en les serres d’Almudaina i d’Alfaro. Foto: Coordinadora d’Estudis Eòlics.

Retrocedim a 2004. Ni a l’estat i molt menys al País Valencià saben què és una bombolla, i pocs són aquells que preveuen una crisi econòmica. El període de recessió no arribaria fins al 2008, i quedaven encara per davant quatre anys de lligar gossos amb llonganisses. Eren temps d’especulació immobiliària, però també energètica. “Gràcies a les subvencions i a les primes, només alçar les instal·lacions ja era rentable”, apunta la presidenta de la coordinadora.

Va ser per aquells dies, arran de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) de l’avantprojecte i l’estudi d’impacte ambiental que començaren a fer preguntes amb l’objectiu d’informar als veïns dels pobles afectats, i als seus Ajuntaments, sobre el Pla Eòlic.

“Florentino Pérez ens ha marcat un gol”, assevera Climent

S’assabentaren de que es pretenien instal·lar 50 aerogeneradors de cent metres d’alçada, també de què els molins es situarien en un radi d’un kilòmetre respecte a 9 pobles i què ambdues zones afectades estan dins l’Àrea d’Amortiguació d’Impacte de la Marjal Pego-Oliva. A més de que hi ha, a menys de 2 kilòmetres de distància, 26 abrics rupestres declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La prova que justificava l’existència de recursos eòlics davant del Sindic de Greuges. Foto: Coordinadora Estudis Eòlics.

La prova que justificava l’existència de recursos eòlics davant del Sindic de Greuges. Foto: Coordinadora Estudis Eòlics.

La bufanda

Alguns membres de la coordinadora aconseguiren tenir accés a l’estudi de l’Agència Valenciana de l’Energia després d’interposar una queixa davant el Síndic de Greuges. Aquest va requerir a la Conselleria que li demostrara que, en la zona seleccionada, hi havia recursos eòlics suficients. La resposta de l’Agència Valenciana de l’Energia va ser un informe amb una sèrie de “fotografies d’un tècnic sostenint en la mà una bufanda onejant al vent”. Aquest era l’instrument de precisió utilitzat per a realitzar les mesures en les àrees on s’anaven a instal·lar els aerogeneradors, i la prova que justificava l’existència de vent davant del Sindic.

La coordinadora va obtenir el suport dels veïns de les comarques afectades. Es presentaren 40.000 al·legacions contra el projecte d’instal·lació dels parcs eòlics, es succeïren manifestacions i excursions reivindicatives a les zones afectades i 18 ajuntaments s’oposaren al pla davant l’impacte visual i els perills medi ambientals que suposava. Finalment “aconseguírem portar-ho a jui”, rememora Anna Climent, “i aturàrem l’activitat de la plataforma”. Fins al 13 de gener d’enguany.

Ara s’han vist obligats a mobilitzar-se de nou després de saber que el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) haja derogat la condició de ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) a la serra d’Alfaro a requeriment de l’empresa concessionària. La coordinadora considera que una ZEPA no pot ser descatalogada de forma arbitrària, com ha sigut el cas, i sols podria fer-se si deixara d’albergar els valors d’avifauna que motivaren la seua declaració, circumstància que no ha ocorregut.

Els motius per a eliminar la ZEPA en Alfaro són econòmics i industrials, segons la coordinadora, i afavoreixen a una empresa privada, EYRA, la concessionària dels parcs en la zona 14, que està participada al 100% per la famosa constructora ACS, que pertany al president del Reial Madrid. Sense dubte, “Florentino Pérez ens ha marcat un gol”, assevera Climent.

Es presentaren 40.000 al·legacions contra el projecte d’instal·lació dels parcs eòlics. Foto: Coordinadora.

Es presentaren 40.000 al·legacions contra el projecte d’instal·lació dels parcs eòlics. Foto: Coordinadora.

Demanen la mobilització ciutadana

Des de la plataforma contra la instal·lació de centrals eòliques del Comtat denuncien que “desprotegint Alfaro s’obri la porta a què no només els molins, sinó altres infraestructures com urbanitzacions o camps de golf puguen implantar-se impunement”. Els seus membres no s’expliquen com el TSJ li ha llevat la condició de ZEPA a la serra. “Mai havia passat en tot l’estat espanyol, però els valencians sembla que ho hem d’inventar tot”. A més denuncien que “ens hem assabentat cinc mesos després de que es publicara al DOCV, perquè ningú ens han informat, ni els Ajuntaments afectats ho sabien”, lamenta.

A més d’altres actuacions, la coordinadora vol obrir la porta a què la ciutadania manifeste el seu rebuig contra la descatalogació de ZEPA de la serra d’Alfaro amb una recollida de signatures, com ja feu en 2004, però aquest cop de manera virtual a través del manifest penjat en la plataforma change.org l’enllaç del qual es pot buscar en la seua web www.zona14.org.

Són conscients que gran part dels signants de la volta passada eren persones majors que estan poc avesades a la tecnologia i per tant s’han donat de marge tot l’estiu per a publicitar pels pobles aquesta iniciativa i intentar que els néts ensenyen els iaios a signar per internet utilitzant una adreça de correu electrònic. No volen que l’abisme digital siga un element que allunye la població de la reivindicació, ans el contrari, potser és una manera d’acostar tot el món a l’era digital i de salvaguardar les seues muntanyes.

Autora Elena Civico des dels nostres amics de Nonada.es

 

Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal