Periodisme de guerrilla a València

Entre les professions, la del periodista és actualment una de les menys valorades. El concepte ‘no tenim futur’ ha contaminat les ments dels comunicadors, conscients de les reduccions de plantilla i les condicions precàries en les què es treballa a les redaccions. D’ací ve la idea de celebrar les jornades ‘¿Cómo te comunicas? Periodismo de guerrilla’ el 8 de juny.

Organitzades per la plataforma Redmigra, la trobada comptarà amb la participació de diversos professionals dels mitjans de comunicació que reflexionaran sobre aquesta realitat al temps que parlaran sobre el model de comunicació pel qual aposten. Reis Juan, Tonino, Antonio López o Gonzalo Gárate seran alguns dels convidats que passaran pel Col·legi Santiago Apòstol, Comunicat d’Aprenentatge i Centre d’Acció Educativa Singular al carrer Escalante 329, al Cabanyal. L’entrada es lliure i gratuïta i les inscripcions als tallers es poden fer fins al dia 7 de juny al migdia escrivint el nom i el taller a voluntariado@psicologossinfronteras.org, amb un màxim de deu persones per taller.

Dues discussions encapçalen les taules rodones que es celebraran dissabte de matí sota els títols ‘Periodisme precari’ i ‘Periodisme necessari’. Reis Juan, afectada per l’ERO de RTVV i actual presidenta de Mil de nou, serà una de les ponents de la primera taula i avança per on aniran els tirs de la seua intervenció assegurant que “s’estan pagant sous ridículs. La precarització del periodisme és alarmant”.

Sobre aquest mateix terme també hi reflexionaran altres professionals com Tonino Guitian, una de les cares més conegudes de CQC. “La seua experiència l’ha dotat d’una certa irreverència que el distancia del corporativisme de la professió” assegura Óscar, periodista de Psicólogos sin Fronteras i organitzador de les jornades. Un fet que reconeix “permetrà al presentador ser crític amb la tasca periodística. Perquè allò que pretén esta taula és que els periodistes també reconeguem la nostra part de responsabilitat. Molts no hem protestat fins que no ens han tirat al carrer”.

D’altra banda, Antonio López, director de la Televisió de Puçol, la primera televisió municipal del País Valencià, serà exemple de periodisme local. Un periodisme que; tot i els intents, no acaba de quallar al País Valencià. I finalment, Gonzalo Gárate serà l’encarregat de presentar el projecte de Diagonal, un mitjà independent i crític que porta més de 8 anys treballant per a la ciutadania amb molt pocs recursos.

La segona taula rodona versarà sobre el concepte ‘Periodisme necessari’ i començarà després d’un xicotet esmorzar amb la To’n tuna. Óscar reconeix que allò de ‘Periodisme necessari’ sorgeix quan reflexionem sobre el dret que tenen els ciutadans a rebre un servei informatiu. Per això, des de l’organització han escollit a ponents amb formes de comunicar totalment diferents. La més cridanera, probablement, siga la d’Alba Vidal, integrada en el projecte Kahlo mitjançant dos canals de Youtube: Koala Mimoso i Koala Rabioso. “Quan a les manifestacions de València van 10.000 persones pensem que són tot un èxit, i esta xica ha aconseguit tenir més de 20.000 seguidors en Youtube. Ens semblava rellevant i una manera de mostrar que es pot arribar a molta gent amb mitjans molt precaris”.

Una precarietat que Toni Martínez, fundador de la Marea, no creu que siga sostenible en el temps. “Pense que el periodisme ha d’estar remunerat. És molt necessària la feina que fan els mitjans alternatius; però em fa por que no es puguen mantenir en el temps per la falta de remuneració als seus treballadors”. Per això, Toni ens parlarà de la seua proposta: La Marea. Creuen en el model cooperativista perquè pensen que és la millor manera de fer un periodisme lliure.

“Si hi ha una persona física que posa els diners, al final s’exigeix rendibilitat i unes publicacions determinades. Nosaltres som 100 socis i 100 directors. Els 100 manem”. També participarà en la taula rodona la productora Barret Films, especialitzada en contingut documental interactiu que porta endavant diversos projectes audiovisuals com el de ‘0 responsables’ o el ‘MagaCim’ de Benimaclet. Óscar pensa que és un projecte realment necessari perquè juga un paper molt important en l’educació audiovisual amb els més menuts. Per últim, com a exemple radiofònic, participarà Richard Mateos, de Radio Malva. Un exemple de ràdio lliure, participativa, reivindicativa i jove. Ens explicarà com fer ràdio amb pocs recursos. “Són l’exemple de que si es vol fer, es pot fer. Per molts condicionants que hi hagen”.

“Si hi ha una persona física que posa els diners, al final s’exigeix rendibilitat i unes publicacions determinades. Nosaltres som 100 socis i 100 directors. Els 100 manem”, explica Toni Martínez

El segon bloc de la jornada serà pràctic. De vesprada, i després de pegar un mosset amb la companyia de POETIKS, els assistents es dividiran en tres tallers. Així, coneixeran algunes claus per a triomfar en Youtube, de la mà d’Alba Vidal; aprendre a fer ràdio lliure i donar veu a col·lectius socials i crítics valencians amb el programa Voces Meridianas; o participar en un lipdub i un flashmob col·laborant amb el projectePortilatemásfuertemicorazón. Una iniciativa que lluita per millorar la qualitat de vida d’Alba Ojeda, una xiqueta que va caure en parada cardiorespiratòria ja fa ara dos anys.

Segons l’organització, les jornades s’emmarquen en un context en el qual el periodista ha de saber fer fotos, publicar en internet i gravar un vídeo. Ha de saber fer de tot en temps rècord. Óscar assegura que van estar remenant molts conceptes: periodisme activista, social, ciutadà…“El terme periodisme de guerrilla atén més a la situació actual en un moment en el que el periodista, a més de saber fer-ho tot, ho fa en precari”. Reis Juan assegura que el periodisme de guerrilla és aquell que està intentant cobrir informació que els mitjans convencionals no hi volen cobrir per qüestions ideològiques. “El que coneixen els guerrillers és el mitjà. Contra un totpoderós, els guerrillers, els periodistes; som els que coneixem el medi i fem periodisme”.

El periodisme comporta un treball cada volta més complicat. Però des de Redmigra tenien la inquietud de llençar un missatge positiu i de mostrar que hi ha eixida. “La idea és que en aquestes jornades participe tot el que vulga: professionals dels mitjans, gent que participa en acció social o ciutadans del carrer. Que tot el món puga plantejar el seu dubte, les seues inquietuds i fins i tot, els seus desitjos de com volen que siga el periodisme”.

Les jornades donaran a conèixer alternatives i nous models de fer comunicació. Uns models que trenquen amb la idea que ja no queda res a fer. Óscar creu que és un moment per a reivindicar que hi ha periodisme alternatiu però no marginal, tot i que continuen manant els grans conglomerats comunicatius.

Reis Juan també delimita dues tendències clares en l’àmbit comunicatiu al País Valencià: “Els mitjans a l’ús estan anant cap a una deriva molt mercantilista. Però al mateix temps estan sorgint mitjans que són els únics que estan fent periodisme. Gent que està treballant amb molta voluntat i està fent veure a la societat que és important estar informat”. Cap d’ells ha sigut capaç d’alçar la veu dient que no hi ha futur. Un exemple clar ha sigut el de la Marea: “La nostra solució va ser fer-nos amos de nosaltres mateix i apostar pel rigor, la transparència i el periodisme d’arrel. Aquest és el futur”.

Autora Beatriz Pascual des dels nosres amics de Nonada.es