Serà a la casa de Fusta del Parc Natural a les 19'30 i després hi haurà observació des de La Pea de Vilamarxant.
Forma part del cicle que la Coordinadora dels Boscos del Túria organitza a tot arreu del Parc i també en alguns pobles de la Calderona per a denunciar com afecta la contaminació lumínica a la natura i a nosaltres mateix en la activitat quotidiana, L'excessiva il·luminació i la ordenació de les llums enfocant inadequadament.
A càrrec d'Enric Marco i Angel Morales, els dos Doctors i que venen fent des de l'universitat este treball.
Al bloc d'Enric Marco Pols d'Estels del que de tant en tant publiquem la seua opinió aquest es un dels articles que parlem de la contaminació lumínica.
Forma part del cicle que la Coordinadora dels Boscos del Túria organitza a tot arreu del Parc i també en alguns pobles de la Calderona per a denunciar com afecta la contaminació lumínica a la natura i a nosaltres mateix en la activitat quotidiana, L'excessiva il·luminació i la ordenació de les llums enfocant inadequadament.
A càrrec d'Enric Marco i Angel Morales, els dos Doctors i que venen fent des de l'universitat este treball.
Al bloc d'Enric Marco Pols d'Estels del que de tant en tant publiquem la seua opinió aquest es un dels articles que parlem de la contaminació lumínica.
'L’enllumenament públic nocturn ha permés
que la vida dels humans no es reduesca només a les hores de llum
natural. També en les hores de foscor podem fer activitats, gaudir del
lleure o bé estar amb la família. Tanmateix aquesta bondat s’ha
pervertit en els últims anys i el descontrol lumínic ha generat un nou
tipus de pol·lució que ens furta un bé que sempre havíem posseït: el cel
estrellat.
La contaminació lumínica és causada per
l’emissió de fluxos lluminosos de fonts artificials amb potència,
horaris, orientació o rang espectral totalment inadequats, amb la
conseqüent pèrdua de la foscor natural del medi nocturn.
Si bé els primers afectats foren els
astrònoms, que veieren com les nebuloses i la Via Làctia es diluïen en
un cel cada vegada més brillant, ben aviat van protestar els biòlegs,
preocupats per l’impacte de la nova contaminació sobre el medi natural.
Darrerament també els metges han demostrat que la irrupció dels llums
blancs en l’enllumenat exterior afecta negativament la salut humana.
Una lluminària eficient hauria
d’il·luminar només la zona de pas de vehicles i vianants i no la façana
d’enfront ni tampoc la zona natural o la platja del davant. Tot flux
lluminós emés per damunt de l’horitzontal és un malbaratament energètic
i, a més, serà observat a centenars de quilòmetres de distància. Així,
l’emissió horitzontal de l’enllumenat públic de València, sobretot, però
també de Madrid, és visible des de l’observatori de la Universitat de
València a Aras de los Olmos, els Serrans.
Els insectes són els animals més
sensibles a la contaminació lumínica. Un 80% d’ells són nocturns i molts
s’orienten atenent els astres. Però un llum artificial, actuarà com a
pol d’atracció per a ells en brillar més que la Lluna, ja que
evolutivament no han assimilat la diferència de l’astre amb un fanal. I
així és com els insectes malbaraten la seua vida breu al voltant dels
punts de llum, fins que moren per esgotament, per xoc, electrocució,
ceguesa o bé són depredats innecessàriament.
La irrupció de llums tipus LED ha
agreujat el problema. La llum blanca de molts d’ells és una agressió
ambiental i acabarà afectant la salut humana. La llum blanca té un
component blau que es dispersa més a l’atmosfera i és molt agressiu per
als ecosistemes nocturns. L’exposició a aquesta llum inhibeix la
producció de melatonina en humans i n’altera el sistema circadià, pel
qual els ritmes fisiològics es coordinen amb l’entorn. Els estudis
epidemiològics mostren una relació entre la cronodisrupció i l’augment
de la incidència de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu,
trastorns afectius i envelliment accelerat.
Ha costat molt que la població assumesca
la conservació dels rius i de l’atmosfera. Ara és l’hora de pressionar
els nostres governants perquè apliquen les normatives existents i en
creen de noves per preservar el cel nocturn. Si no ho fem estarà en joc
no només la pèrdua de les estrelles, sinó també els ecosistemes nocturns
i la salut humana. Ho deixarem córrer?
Enric MarcoDepartament d’Astronomia i Astrofísica, Universitat de València
Coordinador valencià de Cel Fosc
Angel Morales Rubio
Departament de Química Analítica, Universitat de València
President Coordinadora en defensa de los bosques del Turia'
Cap comentari :