La xarrada estarà a càrrec del denominat 'camp d'energia de suport a l'economia del bé comú de València'. És a dir del grup que autoorganizat intenta des de València estendre aquests principis de treball econòmic.
Una xarrada per a tota la comarca Camp de Túria, que prepara l'organtizació comarcal d'Esquerra Unida.
Christian Felber va ser el coautor del llibre que li dóna nom a aquest plantejament econòmic molt combatut pel neoliberalisme, almenys fins ara. Però, com funciona, o hauria de funcionar l'economia segons la EBC?.
El balanç del bé comú mesura com una empresa viu: la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la pràctica democràtica amb els treballadors, els proveïdors i clients. Finalment, l'avaluació d'aquests valors podrà permetre al consumidor escollir els productes.
El balanç del bé comú mesura com una empresa viu: la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la pràctica democràtica amb els treballadors, els proveïdors i clients. Finalment, l'avaluació d'aquests valors podrà permetre al consumidor escollir els productes.
Enfront de les crisi financera, econòmica, política, social, mediambiental que travessa la humanitat, la EBC es perfila com una resposta per a moltes persones. Açò és, sense dubtes, la qual cosa ens ha resultat interessant d'aquesta proposta: que es troba recolzada per la pràctica. En altres paraules, que hi ha empreses, institucions i organitzacions de diferents països europeus, entre ells Espanya, que vénen practicant els principals fonaments de la EBC, fins i tot des d'abans que Felber i el seu equip editaren el llibre de l'Economia del Bé Comú, àdhuc sense conèixer les sigles d'aquesta proposta. Com s'entén açò?
Felber no es va quedar en la seua primera obra, l'Economia del Bé Comú - 2008-2009, una vegada perfilada, les seues propostes segueixen sent si més no interessants. L'últim llibre Salvem l'Euro!'. planteja clarament que amb aquest euro i aquestes polítiques l'euro no serveix, almenys a la majoria social europea, per açò diu que:
L'euro té la crisi que es mereix”, assegura i continua: “És part d'una constitució triplement fallida: la fallida construcció neoliberal de la globalització, la fallida construcció neoliberal de la Unió Europea i la precipitada unió monetària. La moneda única només podria funcionar si, juntament amb les polítiques econòmiques, es coordinaren altres àrees: la política financera, la salarial, la fiscal i la política conjuntural.”
El nou model vol canviar les principals normes del joc econòmic a fi i efecte que promoguin els valors i comportaments que afavoreixen les relacions humanes.
Actualment els valors econòmic-monetaristes com són el lucre i la competència regeixen les relacions soci-econòmiques i traspassen aquests models de comportament i relació a la vida quotidiana, deixant de banda el valor de la dignitat humana.
De fet, els comportament econòmic-monetaristes han ocupat tot els espais de relació i han provocat l'efecte de substituir els criteris fonamentals de la dignitat humana pels criteris instrumentals de l'economia monetària, com si l'economia no tingués cap relació amb la filosofia moral. Com si els comportament econòmics estiguessin determinats per “lleis naturals” i no fossin el resultat de decisions i fets humans.
El nou model pretén re-definir el concepte d'èxit empresarial i econòmic i substituir els paràmetres de mesura monetaris (PIB en el cas dels estats; o benefici, en el cas de les empreses) per paràmetres que mesurin el grau de satisfacció de les persones en l'economia i la societat.
Així la mesura de lèxit empresarial ha de fer-se tenint en compte els valors humans fonamentals, els factors de qualitat de vida i la satisfacció de les necessitats bàsiques. El PIB no ens permet conèixer, de manera fefaent, el grau de satisfacció, ni el nivell de benestar de les persones.
L'economia del bé comú s'ha de regir, entre altres. per uns principis bàsics que representen valors humans: confiança, honestedat, responsabilitat, cooperació, solidaritat, generositat, i compassió.
Els defensors de l'economia del bé comú defensen que les empreses que es guien per aquests principis i valors han d'obtenir avantatges legals per tal que superin les empreses que es regeixen pels valors del lucre i la competència actuals.
L'economia real actual mesura l'èxit econòmic amb valores o indicadors monetaris com el producte interior brut i els beneficis. Aquestes mesures deixen de banda els éssers humans i al medi natural. Aquests indicadors no ens diuen res sobre si hi ha guerra, si hom viu en una dictadura, si exhaurim els recursos del medi natural, si es respecten els drets humans, etc. Igualment una empresa que tingui beneficis no sabem res sobre les condicions de llurs treballadors ni sobre allò que produeix ni como ho fa. Així mateix, Christian Felber proposa un límit a la propietat privada i a l'herència.
El balanç del bé comú mesura com una empresa viu: la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la pràctica democràtica amb els treballadors, els proveïdors i clients. Finalment, l'avaluació d'aquests valors podrà permetre al consumidor escollir els productes.
Cap comentari :