Any rere any, col·lectius, artesans, artistes i associacions es donen cita a l’antiga llera del Riu Túria per a oferir un espai de trobada que promou plantejaments vitals alternatius al dia a dia capitalista i irreflexiu que ens ve imposat de sèrie. La Fira Alternativa torna suggerint que de la crisi que ens ha vingut imposada eixiran noves alternatives.
Es tracta de crear l’ambient idoni per prendre consciència sobre el treball dels col·lectius socials, de conèixer Fira Alternativa que s’inaugura el proper dia 7 de juny.
materials realment artesans que fugen d’utilitzar les plusvàlues de l’explotació cap al treballador, d’assaborir menjar vegetarià amb productes ecològics de primera qualitat. A més a més es podrà gaudir d’una àmplia oferta cultural de espectacles, actuacions, xerrades i activitats culturals durant els tres dies de la
D’on venim?
Ja fa quasi 27 anys que va començar a créixer el germen de la fira arran de la greu crisi econòmica que havia tingut lloc alguns anys enrere i a causa de la qual molta gent decidí marxar a viure al camp. Es constitueixen cooperatives, empreses autogestionades, comunes… Llavors, la gent que roman a la ciutat amb una ideologia similar considera interesant donar a conèixer la realitat del camp així com les seues experiències i ajudar-los a distribuir els seus productes.
D’aquest grup de gent sorgeix una assemblea de plataformes, col·lectius i persones individuals on es comença a forjar la idea de la fira. Les reunions comencen a ser regulars i a l’any 1988 es celebra la primera fira alternativa de València al parc dels Vivers. Tres anys després es traslladà a la llera del riu i des d’ençà es allí on es celebra.
Imatge de la primera Fira Alternativa.
Encara que el col·lectiu que organitza la fira sigui l’Associació Calidoscopi, els organitzadors es mostren totalment oberts i animen als col·lectius participants i simpatitzants a ajudar amb l’organització i muntatge de l’esdeveniment.
Les reunions de Calidoscopi són setmanals i comencen al mes d’octubre fins a juny al local que tenen al barri del Carme. La pressa de decisions s’organitza per comissions i de manera assembleària, encara que els aspectes essencials són decidits per tots.
L’organització de la Fira suposa un munt quasi inabordable de feina que es va avançant durant els mesos previs. Logística, muntatge, coordinació… Hi han mil feines que planificar, per aquest motiu les normes són cada vegada més clares. Els organitzadors no volen sorpreses i cada vegada cuiden més al detall que tot surti el millor possible sense cap tipus d’incidència.
Artesans, col·lectius i alimentació
L’organització intenta donar cabuda al màxim nombre de participants, però l’espai reduït moltes vegades comporta prioritzar les ofertes. Per a aquesta complicada tasca s’analitza estrictament la forma i el fons de l’alternativa. “No som perfectes ni infal·libles, disculpeu”, declaren amb una mica d’ironia els organitzadors.
L’aposta per productes de temporada i de proximitat és clau en l’alimentació, a més de prioritzar aquells que estiguin vinculats d’alguna forma a “projectes col·lectius de vital interès”. Pel que fa a l’artesania, a la Fira no son benvinguts els productes de revenda, ja que és fonamental que els articles siguin naturals i estiguin fets per l‘artesà en el “major percentatge possible”.
La Fira aposta per les agrupacions que pugnen “en peu d’igualtat” contra l’estat actual de les coses
Pel que fa als col·lectius també es regeixen per una sèrie de normes encarades a preservar l’essència i els principis que promou la Fira. Ací no tenen cabuda associacions amb algun tipus de dependència amb partits polítics, religió, subvenció estatal o qualsevol mena d’estructura jeràrquica. Tampoc es aquest espai per a ONGs, aquestes ja tenen “els seus propis espais de difusió”, tot i això es fan algunes excepcions amb ONGs que ho mereixen per la seua trajectòria o treball concret.
La Fira aposta per les agrupacions que pugnen “en peu d’igualtat” contra l’estat actual de les coses “buscant alternatives radicals, en harmonia amb l’entorn per a una major justícia social”. Es prioritzen els funcionaments horitzontals i antiautoritaris i es cerquen col·lectius que lluiten i caminen de la mà de “desfavorits, medi ambient, marginats, animals, diferents…”
La Fira des de dins
Son molts els col.lectius i que participen en la Fira. Alguns d’ells ho fan per primera vegada i altres ja són veterans, però a tots els connecta el creure en una manera diferent de veure el món.
PAH
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Valencia és un dels col·lectius més recents de la fira i van decidir participar per a donar difusió a la seua plataforma. Asseguren que la rebuda per part de gent és molt bona, ja que les seues iniciatives tenen una gran acceptació social. Treballen per a aconseguir una vivenda digna per a totes les persones i demanen la dació en pagament, la paralització dels desnonaments i la promoció del lloguer social. Per a ells, el més destacable de la fira és “la unió de totes durant uns dies”.
Col·lectiu el Caragol
¿Què passa a Chiapas? El Col·lectiu el Caragol s’encarrega de donar a conèixer l’experiència zapatista, difondre les seues idees i fites, així com tractar d’aconseguir “solidaritat amb els presos zapatistes en lluita”. Decidiren participar en la Fira fa ja alguns anys, perquè la veien com un lloc excel·lent on confluir idees i intercanviar experiències i aprenentatges. El seu objectiu a la Fira es que la gent aprengui alguna cosa sobre la cultura zapatista i que s’animen a investigar sobre aquesta “experiència única d’autogovern i rebel·lia” a la vegada que ajuden a finançar-la amb la venta de serigrafia i artesanies.
Valencia Acull
Aquesta ONG té com a objectiu l’acollida i promoció de les persones migrants per a aconseguir la seua plena integració a la societat. Decidiren participar a la Fira perquè la consideren un “referent polític i cultural” de la ciutat perfecte per a incidir en les persones. El primordial per a ells es visibilitzar les activitats que l’associació porta a terme com la campanya de “CIES no” on es denuncia l’existència dels Centres d’Internament d’Estrangers i les inhumanes condicions d’aquests. Destaquen el fet de que la Fira sigui com un “gran aparador” per a tots els col·lectius de la ciutat i de fora que serveix per a fer-les més visibles i poder difondre totes les iniciatives que es porten a terme. | ||
Autora Clara Ferrando, des dels nostres amics de Nonada.es
Cap comentari :