Dijous es compliran 20 anys de l'assassinat de Guillem Agulló. L'abril de 1993, el jove antifeixista es va creuar a Montanejos amb una colla de neonazis. Un d'ells, Pedro Cuevas, el va matar d'una ganivetada. Dissabte es torna a recordar a Burjassot que Guillem roman en la memòria col·lectiva, i que el perill dels crims d'odi continua vigent.
La història de Guillem Agulló és la de moltes persones que pateixen l'odi per motius ideològics, de raça, de sexe, de classe o de religió, encara que amb el resultat més tràgic, la mort. Abans i després del seu assassinat, quan només tenia 18 anys, s'han produït més homicidis i agressions per aquests motius però, com explica Esteban Ibarra, president i director de l'oficina d'atenció a les víctimes de Moviment Contra la Intolerància, "l'assassinat de Guillem fou un referent important, tal vegada el primer des de la Transició de crim per odi ideològic".
Guillem Agulló fou assassinat a Montanejos quan només tenia 18 anys.
Ibarra atén la telefonada de Nonada.es amb un discurs ben articulat. Té la raó de la seva banda. Qui no la té quan defensa els Drets Humans? Posseeix el punt de vista privilegiat de qui xafa el fang del carrer. Ha ajudat a més d'un miler de persones agredides. Comptabilitza 80 víctimes mortals d'aquesta lacra des que es troba al capdavant d'una organització de referència en la denúncia, l'estudi i la catalogació de les agressions motivades per raons ideològiques, racials o de qualsevol tipus d'odi al diferent.
Tot i que Esteban manté el tipus amb el discurs de la seua organització, al final de la conversa se li escapa una profunda indignació. S'acaba de conèixer la sentència contra un grup de joves d'estètica neonazi que van apallissar i cremar un indigent mentre dormia a un 'fotomatón' de Madrid. Quasi el van matar, però l'home va superar una fractura cranial, les greus cremades, i 16 dies d'estat de coma. El jutge ha condemnat només a un dels acusats, a 10 anys, i ha absolt la resta. A Ibarra li bull la sang.
Li bull perquè no s'ha reconegut que fora un crim d'odi, a pesar de l'estètica dels agressors, a pesar de que els tres companys absolts de l'agressor anaren en les llistes del partit feixista Alianza Nacional, i a pesar de que l'advocat defensor, Pedro Pablo Peña, siga president del mateix partit, que es declara obertament nazi. Casos com aquest, el més recent, o el de Carlos Palomino, el més sagnant dels últims temps, converteixen en retòrica la pregunta de si poden haver més assassinats com el de Guillem Agulló. Els hi ha, i els hi haurà mentre no es reconega i s'afronte el problema amb rigorositat.
"Guillem és un més dels assassinats pels feixistes des de l'any 1936, en una guerra injusta, o dels represaliats durant la transició, com Miquel Grau, i posteriorment, com Carlos Palomino. És una víctima del feixisme emparat per la impunitat que els atorguen les institucions a grups nazis o d'extrema dreta quan ataquen a grups d'esquerra o independentistes", comenta Natxo, que oferirà una vintena de conferències durant els pròxims mesos, símptoma inequívoc de que "la flama de Guillem Agulló no s'ha apagat, de que la gent continua escoltant el seu nom, i de que les noves generacions s'interessen pel que va passar". Això, explica Natxo, és "gràcies a la família de Guillem, als artistes com Obrint Pas o Feliu Ventura que mai s'han oblidat d'ell, i a tota la gent que ha participat en actes de record i homenatge".
A Burjassot, el poble d'origen de Guillem, es reuniran un grapat de persones que no volen que s'oblide un assassinat flagrant i un procés judicial posterior vergonyós. Hi ha concert amb Obrint Pas, Feliu Ventura i Atzembla, manifestació i sopar popular. Tot per a que es recorde per què van matar Guillem. Que a pesar de l'argument de la defensa en el judici, que apuntava que fou una baralla entre bandes, el temps ha posat l'assassí, Pedro Cuevas, al seu lloc. Cuevas, que només va complir quatre dels 10 anys als que va ser condemnat, es va presentar en les llistes d'Alianza Nacional per Xiva l'any 2004. Actualment està imputat en el procés resultant de l'Operació Panzer contra el grup neonazi Frente Anti Sistema amb greus acusacions com associació il·lícita i tinença d'armes.
Des de Moviment contra la Intolerància denuncien el mateix. "Assistim a una banalització del mal. Els violents actuen amb total impunitat. Recorde el cas d'una pancarta exhibida a Mestalla en la que es llegia 'Guillem jódete'. Qualsevol responsable polític o del club deuria haver-la retirat i haver cridat a la policia per a que posara als responsables a disposició judicial, però no es va fer", comenta Esteban Ibarra indignat.
Què ens queda per combatre aquest tipus d'agressions? En primer lloc, explica Ibarra, reconèixer el problema. "Estem com al principi de l'esclat de la violència contra les dones, sense ser capaços d'aïllar aquest tipus de delicte respecte a la resta, i sense cap tipus de protecció pública o reconeixement a les víctimes", descriu.
També és important la memòria, alimentada amb actes com els del dissabte i els que s'han repetit al llarg dels últims 20 anys. "La memòria és el que ens queda, només ella ens pot salvar de que es repetisquen assassinats com els de Guillem, Aitor Zabaleta, Lucrecia Pérez o Carlos Palomino. Hem de treballar per a que els seus sacrificis ens siguen d'utilitat", exigeix Ibarra. I adverteix: "si no aconseguim això, anem per un molt mal camí i tenim un horitzó tenebrós. Les condicions socials i econòmiques actuals d'Europa em fan pensar en els paràmetres que es donaven en els anys 30 i 40, i ja sabem com va acabar allò".
Autor Guillem Sanchis desde els nostres amics de Nonada.es
Guillem Agulló fou assassinat a Montanejos quan només tenia 18 anys.
Tot i que Esteban manté el tipus amb el discurs de la seua organització, al final de la conversa se li escapa una profunda indignació. S'acaba de conèixer la sentència contra un grup de joves d'estètica neonazi que van apallissar i cremar un indigent mentre dormia a un 'fotomatón' de Madrid. Quasi el van matar, però l'home va superar una fractura cranial, les greus cremades, i 16 dies d'estat de coma. El jutge ha condemnat només a un dels acusats, a 10 anys, i ha absolt la resta. A Ibarra li bull la sang.
Li bull perquè no s'ha reconegut que fora un crim d'odi, a pesar de l'estètica dels agressors, a pesar de que els tres companys absolts de l'agressor anaren en les llistes del partit feixista Alianza Nacional, i a pesar de que l'advocat defensor, Pedro Pablo Peña, siga president del mateix partit, que es declara obertament nazi. Casos com aquest, el més recent, o el de Carlos Palomino, el més sagnant dels últims temps, converteixen en retòrica la pregunta de si poden haver més assassinats com el de Guillem Agulló. Els hi ha, i els hi haurà mentre no es reconega i s'afronte el problema amb rigorositat.
Homenatge a Burjassot
La Comissió 20 anys sense Guillem Agulló convoca per al proper dissabte la jornada central dels actes d'homenatge que es portaran a terme al llarg de tot 2013, quan fa dues dècades de l'assassinat de Guillem. "Volem retre-li homenatge a la seua figura i, sobre tot, a la seua família", explica Natxo Catalayud, membre de la comissió, que ha estat darrere de l'organització de pràcticament tots els actes de reconeixement des de l'any 1994."Guillem és un més dels assassinats pels feixistes des de l'any 1936, en una guerra injusta, o dels represaliats durant la transició, com Miquel Grau, i posteriorment, com Carlos Palomino. És una víctima del feixisme emparat per la impunitat que els atorguen les institucions a grups nazis o d'extrema dreta quan ataquen a grups d'esquerra o independentistes", comenta Natxo, que oferirà una vintena de conferències durant els pròxims mesos, símptoma inequívoc de que "la flama de Guillem Agulló no s'ha apagat, de que la gent continua escoltant el seu nom, i de que les noves generacions s'interessen pel que va passar". Això, explica Natxo, és "gràcies a la família de Guillem, als artistes com Obrint Pas o Feliu Ventura que mai s'han oblidat d'ell, i a tota la gent que ha participat en actes de record i homenatge".
A Burjassot, el poble d'origen de Guillem, es reuniran un grapat de persones que no volen que s'oblide un assassinat flagrant i un procés judicial posterior vergonyós. Hi ha concert amb Obrint Pas, Feliu Ventura i Atzembla, manifestació i sopar popular. Tot per a que es recorde per què van matar Guillem. Que a pesar de l'argument de la defensa en el judici, que apuntava que fou una baralla entre bandes, el temps ha posat l'assassí, Pedro Cuevas, al seu lloc. Cuevas, que només va complir quatre dels 10 anys als que va ser condemnat, es va presentar en les llistes d'Alianza Nacional per Xiva l'any 2004. Actualment està imputat en el procés resultant de l'Operació Panzer contra el grup neonazi Frente Anti Sistema amb greus acusacions com associació il·lícita i tinença d'armes.
Des del seu assassinat, cada any s'organitzen actes
d'homenatge a Guillem Agulló.
Foto: Natxo Calatayud.
d'homenatge a Guillem Agulló.
Foto: Natxo Calatayud.
El poder de la memòria
Natxo i Esteban coincideixen en molts punts en el seu discurs. Tenen clar, per exemple, que la impunitat amb la que actua la ultradreta al País Valencià és perillosa. "Pareix que s'haja de matar a algú per a que les autoritats actuen. Hi ha registrades centenars d'agressions a associacions, partits i persones de tot tipus, i molt poques detencions per estos fets. Si no s'aturen a temps aquest tipus d'actes, ens trobarem amb més casos com el de Guillem Agulló", adverteix Natxo.Des de Moviment contra la Intolerància denuncien el mateix. "Assistim a una banalització del mal. Els violents actuen amb total impunitat. Recorde el cas d'una pancarta exhibida a Mestalla en la que es llegia 'Guillem jódete'. Qualsevol responsable polític o del club deuria haver-la retirat i haver cridat a la policia per a que posara als responsables a disposició judicial, però no es va fer", comenta Esteban Ibarra indignat.
Què ens queda per combatre aquest tipus d'agressions? En primer lloc, explica Ibarra, reconèixer el problema. "Estem com al principi de l'esclat de la violència contra les dones, sense ser capaços d'aïllar aquest tipus de delicte respecte a la resta, i sense cap tipus de protecció pública o reconeixement a les víctimes", descriu.
També és important la memòria, alimentada amb actes com els del dissabte i els que s'han repetit al llarg dels últims 20 anys. "La memòria és el que ens queda, només ella ens pot salvar de que es repetisquen assassinats com els de Guillem, Aitor Zabaleta, Lucrecia Pérez o Carlos Palomino. Hem de treballar per a que els seus sacrificis ens siguen d'utilitat", exigeix Ibarra. I adverteix: "si no aconseguim això, anem per un molt mal camí i tenim un horitzó tenebrós. Les condicions socials i econòmiques actuals d'Europa em fan pensar en els paràmetres que es donaven en els anys 30 i 40, i ja sabem com va acabar allò".
Autor Guillem Sanchis desde els nostres amics de Nonada.es
Cap comentari :