La decisió sobre els estalvis dels ciutadans a Xipre ha obert una porta que està fent tremolar alguns dels fonaments més importants de l'economia, la confiança entre un estalviador i el seu estat.
El govern de Mariano Rajoy ha rematat aquesta operació confiscant els estalvis de milers de modest ciutadans /es que confiaven en bancs de l'estat com Bancaixa (capital de la Generalitat) i finalment els seus preferents han expropiat els seus ja buides butxaques. Diners que guardaven per a les èpoques de les vaques flaques, com és ara.
El deute públic, les famoses lletres del tresor antigues, o els bons de deute l'única garantia del qual, i es deia la millor, era la de l'Estat. Han començat a córrer risc precisament per la decisió que ha pres l'eurozona, amb la participació del govern de Mariano Rajoy, encara que les declaracions posteriors han intentat retraure's del que s'ha dit. El resultat està pesant en les decisions.
Què passaria si finalment el govern espanyol haguera de demanar un rescat i després una quitació per a poder seguir amb el pla neoliberal del dèficit zero?. Acceptarien els bancs europeus i Angela Merkel que la quitació la feren els bancs i no els ciutadans espanyols que també han invertit en deute públic espanyola?. Aqueix és el problema i el dubte que està fent que molts grups advertisquen de la situació.
El Centre de Negocis Català és un d'ells, l'informe dels quals per ser molt complet transcrivim - en resum- i posteriorment enllacem l'informe complet en pdf.
El deute públic, les famoses lletres del tresor antigues, o els bons de deute l'única garantia del qual, i es deia la millor, era la de l'Estat. Han començat a córrer risc precisament per la decisió que ha pres l'eurozona, amb la participació del govern de Mariano Rajoy, encara que les declaracions posteriors han intentat retraure's del que s'ha dit. El resultat està pesant en les decisions.
Què passaria si finalment el govern espanyol haguera de demanar un rescat i després una quitació per a poder seguir amb el pla neoliberal del dèficit zero?. Acceptarien els bancs europeus i Angela Merkel que la quitació la feren els bancs i no els ciutadans espanyols que també han invertit en deute públic espanyola?. Aqueix és el problema i el dubte que està fent que molts grups advertisquen de la situació.
El Centre de Negocis Català és un d'ells, l'informe dels quals per ser molt complet transcrivim - en resum- i posteriorment enllacem l'informe complet en pdf.
El Cercle Català de Negocis ha elaborat un complert informe econòmic on alerta de la creació d’una bombolla financera que podria acabar amb els diners dels petits estalviadors. El CCN adverteix que la rendibilitat que ofereixen els bons de l’Estat (un 5%) és un esquer que pot acabar passant factura a tots aquells que optin per aquesta inversió.
De fet, el Banc d’Espanya vol encaminar els inversors a comprar deute públic espanyol -malgrat el risc que comporta- i per aquest motiu ha aconsellat als bancs una remuneració màxima dels dipòsits bancaris de l‘1,75%. Això fa que un estalviador poc informat que cerqui una major rendibilitat dels seus diners es decideixi per invertir-los en deute públic -que ofereix aquest 5%- sense tenir en compte els riscos als que sotmet el seu patrimoni.
El Grup d’Estudis del Cercle considera que “hi ha una alta probabilitat de default del sistema econòmic espanyol”. Si això es produís ens trobaríem a l’Estat en una situació amb força similituds amb la que viuen els xipriotes, amb l’obligació de perdre una part dels seus estalvis per permetre el manteniment del sistema financer.
El CCN aporta algunes dades que encenen les llums d’alarma: aquest 2013 el govern espanyol ha de col·locar 240.000 milions d’euros en deute públic, una quantitat semblant al venciment dels dipòsits a termini en el sistema financer espanyol aquest 2013: 280.000 milions d’euros. Cal tenir en compte que el fons de reserva de la Seguretat Social ha estat buidat de 68.000 milions d’euros, que s’han invertit en deute públic. És a dir, l’Estat no té ni coixins ni marges econòmics en cas que no aconseguixi tot el finançament internacional que necessita.
D’altra banda, el CCN afirma que l’administració espanyola va actuar amb connivència amb els bancs en el frau de les preferents. L’afirmació la basen en el fet que cap dels organismes reguladors, ni el Banc d’Espanya, ni la Comissió Nacional del Mercat de Valors, van fer aplicar en la venda d’aquest producte l’estricte legislació europea MIFID que protegeix els inversors.
El govern espanyol, manté el CCN, era ben conscient del que feia i la prova és que el 2009 les emissions de preferents es disparen a una xifra rècord que supera els 12.500 milions d’euros, mentre que els tres anys anteriors no havien arribat ni als 1.000 milions d’euros.
Cal tenir en compte que els inversors en preferents han perdut en total 3.000 milions d’euros, atès que han sofert una quita que està entre el 38 i el 61% del capital invertit. I els 100.000 consumidors que van comprar deute subordinat han patit pèrdues per val or de 1.700 milions. Encara més, els que van seguir els consells del sistema financer d’invertir a Bankia ho han perdut pràcticament tot. Pel CCN, “l’Estat ha enllestit una nova enganyifa, la venda de deute públic, que acabarà esclatant com ha passat abans amb tots aquests productes de nul·la solvència”.
Podeu consultar l'estudi clicant l'enllaç
Cap comentari :