La primavera valenciana s’avança. Un concert al Palau de Congressos el 15 de febrer

Mares, pares, professors i alumnes del Vives convoquen al concert solidari del 15 de febrer per fer front a despeses judicials i sancions perque  fa un any, els carrers de València van florir d'indignació i van bullir de repressió en la primavera valenciana. Les protestes dels estudiants de l'IES Lluís Vives per les retallades va acabar amb maltractaments, detencions i sancions. .

Una vintena de psicòlegs van ajudar els alumnes del Lluís Vives a superar les seqüeles de la repressió policial. Foto: © Germán Caballero.	. .

 El concert es portarà a terme al Palau de Congressos de València el proper 15 de febrer. Les entrades només es poden adquirir a través de la plataforma de micromecenatge Verkami. Ja s'ha recaptat més de la meitat dels 33.000 euros que es demanen, i que es gastaran en fer front a les despeses judicials, les taxes, els recursos d'alçada contra les sancions, els processos contra els policies que van apallissar a alguns dels alumnes (molts d'ells, menors), i les proves pericials i grafològiques necessàries per fer front a les multes que, segons denuncien, són arbitràries o, en el pitjor dels casos, falses.
El proper 15 de febrer, al Palau de Congressos es podrà escoltar un tast de la música d'Obrint Pas, La Habitación Roja, Senior i el Cor Brutal, Maronda, La Gossa Sorda, Pau Alabajos, Aspencat, Feliu Ventura, Manolo Tarancón, Cesk Freixas, Mr Perfumme, Clara Andrés, Arthur Caravan, Galavera, Meritxell Gené, Julio Bustamante, El Diluvi, Tórtel i Emma Get Wild, tot amenitzat als interludis per Xavi Castillo, Eugeni Alemany i Toni de l'Hostal.

Part dels diners aniran a parar als processos contra els policies que van apallissar a alguns dels alumnes

"Seran actuacions el més íntimes possible, en acústic, de dues o tres cançons", explica el cantant torrentí Pau Alabajos, qui s'ha encarregat de coordinar la part musical d'aquest acte de solidaritat amb els alumnes. Alabajos fou, a més, un dels que va batejar el moviment amb l'etiqueta #Primaveravalenciana a Twitter. Pau agraeix, per damunt de tot, la magnífica disposició dels artistes a col·laborar, ja que s'ha aconseguit que s'impliquen tot tipus de músics, que actuaran de bades per la causa.
"Calia trencar amb els prejudicis i les etiquetes de la música en valencià. Tots als qui els ho hem proposat han acceptat. I ha sigut molt fàcil, perquè a molts d'ells, per exemple, La Habitación Roja, me'ls vaig trobar en les manifestacions dels dies posteriors als fets del Lluís Vives", comenta el cantant.

Un centenar de casos del total

Els diners que es recapten d'aquest concert aniran a parar a l'Associació Jurídica Primavera Valenciana, sorgida el passat mes d'octubre de les diferents assemblees i comissions de pares, mares, alumnes, professors i professores de l'IES Lluís Vives, i que dóna aixopluc a un centenar de casos del total, entre els que hi ha alumnes del Vives i d'altres centres. Entre ells hi ha uns 70 recursos d'alçada contra les sancions de l'anomenat 'dia de Sapadors', i una trentena de denúncies contra els agents de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP).
"No és un procés fàcil", adverteix Agustín Arenas, advocat i membre de l'Associació Jurídica Primavera Valenciana. "Encara que comptem amb nombrós material gràfic d'aquells dies, i l'hem analitzat tot, els policies no van identificats, i això és essencial per posar una denúncia per agressió", explica. En el cas dels recursos contra les sancions, l'advocat denuncia l'arbitrarietat de les mateixes: "hi ha desenes de denúncies pel mateix comportament contra els joves que van anar a la comissaria a protestar i van ser assetjats pels policies, i és impossible materialment que tots tingueren un comportament idèntic i que se'ls sancione a tots pel mateix".

"No és un procés fàcil, els policies no van identificats, i això és essencial per a una denúncia per agressió", diuen els advocats

Per això, Arenas, que com la resta d'advocats de l'Associació Jurídica no cobra pels seus serveis en estos casos, veu una intenció soterrada en les sancions del Ministeri de l'Interior: "volen castigar de manera exemplar als joves que es van atrevir a protestar, i això ho ha dit el ministre en la premsa. Però la finalitat de la llei no és eixa, no es pot posar primer la pena per a que després no es cometa el delicte", afirma. Per això, el procés està ara en els recursos contra les sancions que, "si no s'atenen, acabaran en els tribunals ordinaris", avança.
 

Madurar a colp de garrot

Els fets ocorreguts als carrers de València ara fa poc menys d'un any van causar un gran impacte en l'alumnat de l'IES Lluís Vives. Pares, mares, xiquets i xiquetes van patir la repressió en forma de porra al carrer, i el trauma derivat quan es presentava la policia a altes hores de la nit a les seues cases, o simplement quan arribaven les sancions. L'assemblea del Vives va requerir l'ajuda del col·legi de psicòlegs, que va enviar 20 professionals per tractar els xiquets temporalment.

La primavera valenciana "va ser un gran despertar", defineix Josep Lluís Navarro, professor i cap d'estudis de l'IES Lluís Vives

Segons expliquen membres de l'assemblea, als joves se'ls va donar l'eixida de contestar a la repressió amb la seua tasca, estudiar més que mai. Els resultats al final del curs passat van ser espectaculars. En segon de Batxillerat, van haver 21 matrícules d'honor. La comunitat educativa del Vives, un dels més antics, situat al centre de la capital, va eixir endavant. "Els vam dir que era la seua tasca, i que ara ens tocava als pares i les mares moure'ns i fer justícia", conten.
Molts pares van optar per pagar les sancions i oblidar-se de l'assumpte. "De la ràbia i la impotència dels primers dies es va passar a una situació més tranqui-la, es va perdre un poc de força, però considere que a molts alumnes, el que va passar els ha servit per madurar", explica Agustín Arenas.
La primavera valenciana "va ser un gran despertar", en paraules de Josep Lluís Navarro, professor i cap d'estudis del centre un any enrere. "Afortunadament, no va afectar en el rendiment acadèmic, però sí psicològicament a moltes famílies, que van patir seqüeles i malestar a causa de la repressió", recorda.
I què hi ha dels problemes al centre que van motivar les primeres protestes i que van derivar en l'onada de repressió? Al cap i a la fi, els alumnes començaren a protestar pels impagaments de la consellera, per la manca de professors substituts, i per una sèrie de mesures que, segons creien, dinamitaven l'educació pública. Josep Lluís denuncia que "no sols no s'han solucionat, sinó que han empitjorat gravíssimament, perquè les reformes que contempla la reforma anomenada 'Llei Wert' amenacen de destruir del tot les bases del que fins ara era el nostre sistema d'educació pública".