Jarit, un espai per a la integració en Russafa

No va ser fruit de l'atzar que s'instal·larà a Russafa al 1996 la seu central de Jarit, una associació civil que treballa per i amb persones migrants. El pas dels segles no ha pogut esborrar l'esperit multicultural d'un barri valencià que va ser en els seus orígens una antiga alqueria musulmana.
Jarit significa 'la meitat de tu / company' en wòlof, l'idioma més parlat al Senegal. Però també és en essència el leitmotiv dels 100 voluntaris, autòctons i migrants, que treballen colze a colze per promoure una societat més justa a través de la sensibilització, la cooperació i l'acció social.
Emili Sánchez n'és un d'ells i també el coordinador. Explica mentre prenem un café a Jarité (un espai social autogestionat per la gent de Jarit) que l'associació compta a hores d'ara amb una bona colla de professors de valencià, castellà, anglés o d'informàtica per a migrants, entre d'altres, treballant de forma altruista. Però que tota ajuda és benvinguda. Trobar llocs comuns per a que els veïns del barri es coneguen i interactuen està entre els seus objectius. Tot i què pot ser la tasca més necessària que desenvolupen, donades les actuals circumstancies, és la de brindar una atenció integral en temes socials, laborals i jurídics als immigrants.
En les seues instal·lacions s'ofereix servei jurídic gratuït, així com informació i assessorament en tràmits d'estrangeria, és a dir, expliquen les passes a seguir per tal de dur a terme renovacions, com emplenar la paperassa per a sol·licitar l'arrelament o els dubtes que puguen tindre sobre reagrupacions familiars o menors.
A Jarit procuren, a més, que les persones que s'acosten a la seu troben orientació laboral, informació i mediació en la recerca d'un habitatge digne. Tot açò sense deixar de costat que l'associació civil entén la cooperació com una feina de col·laboració amb la població local dels països on treballa.
Per això segueixen la mateixa línia des dels seus inicis, perquè el col·lectiu en si està integrat per persones de diverses nacionalitats i les persones migrants treballen amb i per als seus llocs d'origen. En Argèlia, per exemple, tenen en marxa un projecte d'animació sociocultural; al Marroc s'ha fet un centre de salud, que s'ha cedit al govern marroquí per a que el gestione; i al Senegal s'estan portant a terme una sèrie d'iniciatives d'ocupació, com és un projecte d'agricultura per a venda als mercats de la zona, enumera Emili.
En aquest últim país, Senegal, s'estan concedint micro-crèdits a la gent que no té recursos per tal que munten els seus negocis. "Donem una quantitat de diners que després ens tornen al llarg d'un any i mig, i així nosaltres podem fer un nou préstec. Hi ha uns 100 projectes engegats".

Activitats amb consciència

Per tal de pagar les despeses pròpies dels projectes i el manteniment de Jarit, conta Emili, cobren una xicoteta quota pels cursos i munten viatges de Turisme responsable, que és altra forma de conscienciar a la ciutadania partint d'una experiència lúdica.
Per al coordinador, la crisi també està produint canvis positius. "La gent està implicant-se molt més, tornant-se més solidària. I per altre costat està sent més conscient de les dificultats que tenen els immigrants ací, perquè ells mateix ho estan patint ara que han d'eixir a buscar-se la vida".
Des del 1996 fins al 2013 han passat 17 anys, quasi dues dècades des que un col·lectiu de gent va decidir tirar endavant amb un projecte que hui compta amb delegacions a Madrid, Castella-la Manxa i Galícia. Una associació que s'ha fet especialment coneguda a València gràcies a iniciatives com els Carnestoltes del barri de Russafa, que se celebra entre el 21 de febrer i el 2 de març; les Jornades Interculturals, que ja compten amb set anys de tradició, o la Tapa i Copa Solidaria on s'ha aconseguit que participen 30 locals del barri.