Després de la impressionant manifestació celebrada a Barcelona el passat 11S i les menyspreadores declaracions del President del Govern Mariano Rajoy, el nostre col·laborador Al Genet va publicar en la seua zona d'opinió una reflexió sobre l'esdevingut, que creiem va a marcar el futur de l'esdevenir polític de l'Estat. Tan és així que fins al Financial Times li ha dedicat la portada a les portes que s'obrin després de la manifestació. Per açò transcrivim ací l'article d'Al Genet.
Al Genet.- Pot ser que hagen estat dos milions, milió i mig o sis-cents mil participants, el nombre no importa, han estat molts milers i això és el mes important en la gran festa independentista dels catalans. Els catalans han eixit l'11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, com una sola veu a recó
rrer els carrers de Barcelona en una gran marxa cívica per demanar allò que els pertoca farts de la política de fanatisme, de confrontació i de desprestigi que han suportat al llarg dels darrers anys fomentada per l'espanyolisme més ranci del PP i dels medis informatius conservadors i d'extrema dreta. Els catalans ens estan dient prou a tanta manipulació i a tant de radicalisme xenòfob carpetovetònic, ací no es tracta de solidaritats interregionals, els que mes aporten a la hisenda pública deurien rebre en la proporció a les seues aportacions i si es demana un pacte fiscal caldrà fer-ho, i ací no serveixen les demagògies barates que sempre ens han tractat de fer creure. Des de la caverna ens estan dient que no és el moment de cercar problemes que no existeixen (que si hi son), que ara cal fer pinya per a eixir de la situació en que estem,"quan fon mort el combregaren", ells que no han donat ni un moment per respirar, ells que han aprofitat el vol d'un mosquit per a carregar, ells que ens estan deixant les butxaques buides, ells que utilitzen l'insult i la manipulació, ells que estan fent de la mentida el camí per a medrar políticament.
rrer els carrers de Barcelona en una gran marxa cívica per demanar allò que els pertoca farts de la política de fanatisme, de confrontació i de desprestigi que han suportat al llarg dels darrers anys fomentada per l'espanyolisme més ranci del PP i dels medis informatius conservadors i d'extrema dreta. Els catalans ens estan dient prou a tanta manipulació i a tant de radicalisme xenòfob carpetovetònic, ací no es tracta de solidaritats interregionals, els que mes aporten a la hisenda pública deurien rebre en la proporció a les seues aportacions i si es demana un pacte fiscal caldrà fer-ho, i ací no serveixen les demagògies barates que sempre ens han tractat de fer creure. Des de la caverna ens estan dient que no és el moment de cercar problemes que no existeixen (que si hi son), que ara cal fer pinya per a eixir de la situació en que estem,"quan fon mort el combregaren", ells que no han donat ni un moment per respirar, ells que han aprofitat el vol d'un mosquit per a carregar, ells que ens estan deixant les butxaques buides, ells que utilitzen l'insult i la manipulació, ells que estan fent de la mentida el camí per a medrar políticament.Pareix que per a alguns no te massa importància la tensió i desafecció que van generant entre una part i la resta de l'Estat, no s'adonen que amb el seu nacionalisme excloent són els que més estan fent per arrelar entre els ciutadans de Catalunya eixe sentiment d'independentisme, ¿caldrà dir-los que eixa llavor va fent camí en altres indrets de l'Estat? Cal llegir els titulars de tots els medis d'informació conservadors i d'extrema dreta per adonar-se fins on son capaços d'arribar per a silenciar la veu d'un poble. Eixos salvapàtries de cartró amb la seua gosadia s'atreveixen a demanar el retorn de les tropes espanyoles desplegades a l'Afganistan perquè podrien ser necessàries per a defensar la integritat del "seu" territori o les declaracions fetes per algun militar de graduació advertint-nos de que eixa possible independència tindrà que passar abans per damunt del seu cadàver.¡Tetric i feixista! Ara be, tenint en compte que per al Sr .Rajoy tot es redueix a una simple algaravia (cridòria confusa de varies persones parlant alhora) no son d'estranyar les elucubracions fora de to de l'Espanya profunda. Pot ser que al pronunciar eixes paraules deuria estar pensant amb eixa cacera festiva que es fa del toro a la Vega de Tordesillas, una gran gentada d'energúmens bojos per clavar una llança al cos indefens i atemorit d'un toro fins a la mort. Podria servir la semblança.
No ha estat la meua intenció fer ninguna defensa de la independència de Catalunya si no reflexionar sobre les conseqüències que poden arribar amb actituds intransigents i discriminatòries.
.
Cap comentari :