Volem oferir-vos més de 7.500 felicitacions, una per cadascun dels visitants únics que hem tingut durant aquestos vuit mesos que portem publicant Crònica Digital. I donar-vos també altres 30.000 felicitacions més, per a tots aquells que han fet que hàgem arrivat a les quasi 30.000 pàgines vistes durant eixe mateix temps i, sobretot 2.500 felicitacions, aquestes amb molta més alegria, per als més de 2.5
00 visitants que repeteixen les seues visites a aquest digital de forma més o menys contínua. Ho fem perquè estem contents i perque és temps de Nadal i perquè ja és temps de passar pàgina i oblidar els intents de fer-nos callar, d'apagar la llibertat d'expressió, realitzats per aquells als quals no els ha agradat el naixement d'aquesta nova finestra d'opinió. Intents inútils perquè la llibertat d'expressió sempre es cola, com l'aigua, per qualsevol forat.
Per a tots vosaltres la nostra felicitació de Nadal, encara que preferim una felicitació de solidaritat; perquè , encara que és precisament el Nadal que celebrem, aqueix Nadal ve de molt lluny i ha vingut canviant al llarg del temps però va ser al segle III d.C., quan l'església catòlica adoptà el 25 de desembre per a commemorar el naixement de Jesús amb la intenció d'anular la mil·lenària celebració del solstici d'hivern ja que entre els pobles de l'antiguitat era costum molt estesa aprofitar aquestes dates, on el dia començava a allargar, per a celebrar el naixement del Deu-Sol(natalis invicti Solis). D'aquesta manera l'església veia el camí per on li permetia la conversió del pobles pagans, fent coincidir eixes dates amb l'enllumenament de Maria a Betlem amb l'objectiu de poder acabar amb aquestes celebracions i donant pas al que avui coneguem com a Dia de Nadal.
El poble romà ja celebrava un gran festival en honor del deu Saturn, deu de l'agricultura, (entre els dies 17 i 23 de desembre) era La Saturnalia, una festa en la que es donaven als esclaus racions extres i altres coses i en la que en eixos dies la diversió i l'intercanvi de regals era la norma. Com a acte principal es feia un sacrifici en el temple de Saturn i tot seguit continuava un gran banquet on hi assistia tothom, tots eixos actes es feien amb la llum de les torxes i d'espelmes. La Saturnalia marcava la fi dels treballs del camp, quan s'havia acabat amb el conreu d'hivern i els llauradors tenien temps per a poder descansar. Saturn en la mitologia romana, com hem dit, era un important déu de l'agricultura i la collita. En l'antiguitat va ser identificat amb el déu grec Cronos, mesclant-se amb freqüència els mites de tots dos. I com hem vist, aquest déu té relació amb aquesta festa perquè es fa en honor seu. Aquest festival va ser creat per Jano, el déu de dos caps, que havia recollit Saturn quan va ser derrotat pel seu fill Júpiter.
Com hem anomenat abans, a les festes Saturnals hi havia l'intercanvi de regals, els quals es donaven als familiars i amics quan sortien al carrer a ballar i cantar. Era tradicional regalar fruites, nous, veles de cera d'abelles i petites figures fetes de terracota. ¿Us recorda alguna cosa aquest costum?
Com podem veure la data és molt mes antiga que el naixement de Jesús i els costums dels pobles no han canviat gens, tot al contrari, la societat moderna va prescindint poc a poc de les qüestions religioses i dona cada dia més importància a tot allò relacionat amb l'oci i la festa i de vegades al consum exagerat en què la societat actual ens arrossega pels grans magatzems
Volem felicitar a tothom en aquestos dies de festa i ho fem al marge d'ideologies i creences perquè aquest és un medi digital i comarcal pensat per a informar i opinar, des de la nostra pluralitat, i que hem volgut posar al vostre abast per a que entre tots puguem fer veure a aquells que ens governen que als veïns també se'ls ha de tenir en compte. ¡BONES FESTES I MOLTA SORT AL NOU ANY 2012!.
00 visitants que repeteixen les seues visites a aquest digital de forma més o menys contínua. Ho fem perquè estem contents i perque és temps de Nadal i perquè ja és temps de passar pàgina i oblidar els intents de fer-nos callar, d'apagar la llibertat d'expressió, realitzats per aquells als quals no els ha agradat el naixement d'aquesta nova finestra d'opinió. Intents inútils perquè la llibertat d'expressió sempre es cola, com l'aigua, per qualsevol forat.Per a tots vosaltres la nostra felicitació de Nadal, encara que preferim una felicitació de solidaritat; perquè , encara que és precisament el Nadal que celebrem, aqueix Nadal ve de molt lluny i ha vingut canviant al llarg del temps però va ser al segle III d.C., quan l'església catòlica adoptà el 25 de desembre per a commemorar el naixement de Jesús amb la intenció d'anular la mil·lenària celebració del solstici d'hivern ja que entre els pobles de l'antiguitat era costum molt estesa aprofitar aquestes dates, on el dia començava a allargar, per a celebrar el naixement del Deu-Sol(natalis invicti Solis). D'aquesta manera l'església veia el camí per on li permetia la conversió del pobles pagans, fent coincidir eixes dates amb l'enllumenament de Maria a Betlem amb l'objectiu de poder acabar amb aquestes celebracions i donant pas al que avui coneguem com a Dia de Nadal.
El poble romà ja celebrava un gran festival en honor del deu Saturn, deu de l'agricultura, (entre els dies 17 i 23 de desembre) era La Saturnalia, una festa en la que es donaven als esclaus racions extres i altres coses i en la que en eixos dies la diversió i l'intercanvi de regals era la norma. Com a acte principal es feia un sacrifici en el temple de Saturn i tot seguit continuava un gran banquet on hi assistia tothom, tots eixos actes es feien amb la llum de les torxes i d'espelmes. La Saturnalia marcava la fi dels treballs del camp, quan s'havia acabat amb el conreu d'hivern i els llauradors tenien temps per a poder descansar. Saturn en la mitologia romana, com hem dit, era un important déu de l'agricultura i la collita. En l'antiguitat va ser identificat amb el déu grec Cronos, mesclant-se amb freqüència els mites de tots dos. I com hem vist, aquest déu té relació amb aquesta festa perquè es fa en honor seu. Aquest festival va ser creat per Jano, el déu de dos caps, que havia recollit Saturn quan va ser derrotat pel seu fill Júpiter.
Com hem anomenat abans, a les festes Saturnals hi havia l'intercanvi de regals, els quals es donaven als familiars i amics quan sortien al carrer a ballar i cantar. Era tradicional regalar fruites, nous, veles de cera d'abelles i petites figures fetes de terracota. ¿Us recorda alguna cosa aquest costum?
Com podem veure la data és molt mes antiga que el naixement de Jesús i els costums dels pobles no han canviat gens, tot al contrari, la societat moderna va prescindint poc a poc de les qüestions religioses i dona cada dia més importància a tot allò relacionat amb l'oci i la festa i de vegades al consum exagerat en què la societat actual ens arrossega pels grans magatzems
Volem felicitar a tothom en aquestos dies de festa i ho fem al marge d'ideologies i creences perquè aquest és un medi digital i comarcal pensat per a informar i opinar, des de la nostra pluralitat, i que hem volgut posar al vostre abast per a que entre tots puguem fer veure a aquells que ens governen que als veïns també se'ls ha de tenir en compte. ¡BONES FESTES I MOLTA SORT AL NOU ANY 2012!.
Cap comentari :