Han estat molt anys de violència que no ens han portat a ningun lloc, moltes il·lusions i molts morts s'han quedat pel camí però si mes no aquesta gangrena pareix que aplega a la fi. ETA va néixer en un moment en que la dic
tadura franquista era veritablement violenta amb les aspiracions del moviment independentista però mentre a la resta de l'Estat tots hem anant elegint uns camins de diàleg, a Euskadi s'ha enquistat absurdament amb la creença, d'alguns, de que la violència és tan legitima com qualsevol altra forma per a aconseguir els fins.
A Donostia s'ha celebrat aquestos dies la conferencia internacional per la pau al País Basc impulsada pel moviment abertzale i és molt significatiu que des d'eixe moviment basc s'estiga demanant la fi del conflicte, el que mes temps porta a Europa. Com a tot conflicte, en aquest, també n'hi han vencedors i vençuts i hi aura de ser meticulós i magnànim a l'hora de marcar solucions. Euskadi esta tip de violència i vol viure amb pau i els demés no podem ni deguem posar entrebancs per a retardar el desig de normalitat i pau de tot un poble.
Estem veient que malgrat els esforços d'alguns per cercar la llum al final del túnel sempre han hagut altres que no han volgut ninguna solució negociada, el que fa pensar que en realitat mai han volgut que a l'Euskadi s'acabara eixa lluita armada que tantes vides s'ha dut per davant. A alguns pareix que els interessa tenir una ETA latent, això els ha donat vots i en aquestos moments quan ETA està pràcticament desfeta i cal reconèixer-ho, gracies al treball de molts anys de lluita dut a terme pels socialistes, el seu interes està en poder retardar al màxim eixe final de la violència per a, si arribat el cas de governar, poder apuntar-se eixe punt.
El somni de tants demòcrates s'ha complit, ETA anuncia la fi definitiva de la lluita armada. És un moment d'alegria però de gran reflexió, cal un gran esforç conjunt de tots, cal renunciar a alguns sentiments lícits i cal plantejar-se algunes concessions, la magnanimitat és la major virtut que deu d'haver-hi en aquestos moments per a poder tancar les ferides.
ETA ha acabat derrotada, ha vençut l'estat de dret. No malbaratem aquesta situació i ajudem al País Basc a eixir d'eixe túnel. Eixe és l'esforç que deuen fer totes les forces polítiques i no cap altre, ara no caben mitges tintes.
És el moment de regularitzar totes les aspiracions polítiques de tots els que es troben sense representació a l'Euskadi, és el moment d'obrir la gran porta de la política perquè entren per ella les reivindicacions i plantejaments que l'actuació d'ETA estava tapant. Ara és temps de la política i en ella han d'estar totes les opcions, precisament per a demostrar que l'únic camí viable era i és el de la política, que no hi ha dreceres, que no es pot canviar la forma democràtica d'assumir la política.
És un gran moment que obri moltes esperances, però que no servisca de justificació a ningú, ara són els ciutadans els qui en igualtat de condicions democràtiques han de triar als seus representants i, si eixos representants porten plantejaments que a la resta no ens agraden, doncs no tindrem més remei que assumir-los, sempre que es troben en el límit del funcionament democràtic, és a dir que no suposen la fi del sistema en si.
Ara és l'hora de la política a Euskadi i a tot l'Estat, ara el debat està obert i es temps de les idees i les alternatives.
tadura franquista era veritablement violenta amb les aspiracions del moviment independentista però mentre a la resta de l'Estat tots hem anant elegint uns camins de diàleg, a Euskadi s'ha enquistat absurdament amb la creença, d'alguns, de que la violència és tan legitima com qualsevol altra forma per a aconseguir els fins.A Donostia s'ha celebrat aquestos dies la conferencia internacional per la pau al País Basc impulsada pel moviment abertzale i és molt significatiu que des d'eixe moviment basc s'estiga demanant la fi del conflicte, el que mes temps porta a Europa. Com a tot conflicte, en aquest, també n'hi han vencedors i vençuts i hi aura de ser meticulós i magnànim a l'hora de marcar solucions. Euskadi esta tip de violència i vol viure amb pau i els demés no podem ni deguem posar entrebancs per a retardar el desig de normalitat i pau de tot un poble.
Estem veient que malgrat els esforços d'alguns per cercar la llum al final del túnel sempre han hagut altres que no han volgut ninguna solució negociada, el que fa pensar que en realitat mai han volgut que a l'Euskadi s'acabara eixa lluita armada que tantes vides s'ha dut per davant. A alguns pareix que els interessa tenir una ETA latent, això els ha donat vots i en aquestos moments quan ETA està pràcticament desfeta i cal reconèixer-ho, gracies al treball de molts anys de lluita dut a terme pels socialistes, el seu interes està en poder retardar al màxim eixe final de la violència per a, si arribat el cas de governar, poder apuntar-se eixe punt.
El somni de tants demòcrates s'ha complit, ETA anuncia la fi definitiva de la lluita armada. És un moment d'alegria però de gran reflexió, cal un gran esforç conjunt de tots, cal renunciar a alguns sentiments lícits i cal plantejar-se algunes concessions, la magnanimitat és la major virtut que deu d'haver-hi en aquestos moments per a poder tancar les ferides.
ETA ha acabat derrotada, ha vençut l'estat de dret. No malbaratem aquesta situació i ajudem al País Basc a eixir d'eixe túnel. Eixe és l'esforç que deuen fer totes les forces polítiques i no cap altre, ara no caben mitges tintes.
És el moment de regularitzar totes les aspiracions polítiques de tots els que es troben sense representació a l'Euskadi, és el moment d'obrir la gran porta de la política perquè entren per ella les reivindicacions i plantejaments que l'actuació d'ETA estava tapant. Ara és temps de la política i en ella han d'estar totes les opcions, precisament per a demostrar que l'únic camí viable era i és el de la política, que no hi ha dreceres, que no es pot canviar la forma democràtica d'assumir la política.
És un gran moment que obri moltes esperances, però que no servisca de justificació a ningú, ara són els ciutadans els qui en igualtat de condicions democràtiques han de triar als seus representants i, si eixos representants porten plantejaments que a la resta no ens agraden, doncs no tindrem més remei que assumir-los, sempre que es troben en el límit del funcionament democràtic, és a dir que no suposen la fi del sistema en si.
Ara és l'hora de la política a Euskadi i a tot l'Estat, ara el debat està obert i es temps de les idees i les alternatives.
Cap comentari :