Sant Antoni de Benaixeve, San Antonio de Benagéber a la toponímia oficial, és un poble situat entre les comarques de L'Horta i Camp de Túria, però que pertany a aquesta última de ple dret.
Amb les obres del pantà, Ben
agéber (Benaixeve) va firmar la seua sentencia de mort i els seus veïns després de la dura guerra patida varen tenir que abandonar Els Serrans deixant els seus habitatges, la seua cultura i sense saber on anar-hi.
El Ministeri d'Agricultura de l'època comprà les finques de la Masia de Sant Antoni i de Pla del Pou, en Camp de Túria, i confecciona 75 lots de terres i casa per als corresponent 75 colons. Aquestes finques pertanyien als termes de Paterna, La Pobla i Bétera, quedant poc després sota l'administració municipal de Paterna fins al 8 d'abril de 1998 en que el Diari Oficial de la Generalitat va publicar la declaració de municipi independent.
Aquesta és la historia de Sant Antoni de Benaixeve a grans trets i em serveix per a fer-me una pregunta ¿perquè el seu Ajuntament després de més de 50 anys de estar al bell-mig de dues comarques valencianoparlants mai no ha promocionat la llengua i la cultura nostra? Si, ja se, alguns em diran que els primers colons venien dels Serrans, però ¿quants?, les hemeroteques ens parlen de 75 colons. Avui poc més o menys serem uns 8.000 veïns, ¿som tots fills d'aquells 75 colons? ¡¡Collons!!(disculpeu l'expressió) doncs si que han sigut prolífiques aquelles primeres famílies. Bromes a part , Sant Antoni formava part de Paterna (poble valencianoparlant), a més a més també està limitant amb Bétera, La Pobla i L'Eliana (pobles valencianoparlants), pertany a Camp de Túria (majoritàriament valencianoparlant) i la majoria dels nouvinguts som valencianoparlants. ¿Aleshores que impedeix al Govern Municipal fomentar l'us de la nostra llengua i cultura? i els partits de l'oposició a ¿que esperen per a presentar esmenes per la recuperació lingüística al nostre poble? És conegut que Sant Antoni és una illa diferenciada, lingüísticament parlant, a Camp de Túria i no és del tot cert, a Sant Antoni es coneix i es parla el valencià, tan sol n'hi ha que provocar-ho per a oir com els santantonians trauen eixa parla que tan be coneixen.
Roc, el sant de la Festa Grossa, era de Montpeller i parlava la nostra llengua, els fidels poden pregar-li sense tenir que fer canvis innecessaris, el sant estarà més a prop d'ells. Una llengua no es perd perquè qui no la sap no l'aprèn, sinó perquè qui la sap no la usa.
Sería temps que el Govern Municipal i els partits que estan a la oposició facen l'esforç de cercar el redreçament de la llengua i la cultura a tot el terme i les AA VV en tant que elles són l'eina necessària i precisa per a poder aconseguir-ho. L'Estatut d'Autonomia diu que les llengües de la C. Valenciana son el valencià i el castellà o el que és el mateix, podem acceptar un cert bilingüisme però no una situació diglòssica, la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, i eixe no és ni deu ser el cas. ¿Per quan un Ple en què algun regidor siga capaç de parlar en valencià? No se sap que mai ningú no ho ha prohibit i ¿perquè no legalitzar la toponímia Sant Antoni de Benaixeve? Crònica deixa aquesta proposta per a la reflexió.
Amb les obres del pantà, Ben
agéber (Benaixeve) va firmar la seua sentencia de mort i els seus veïns després de la dura guerra patida varen tenir que abandonar Els Serrans deixant els seus habitatges, la seua cultura i sense saber on anar-hi.El Ministeri d'Agricultura de l'època comprà les finques de la Masia de Sant Antoni i de Pla del Pou, en Camp de Túria, i confecciona 75 lots de terres i casa per als corresponent 75 colons. Aquestes finques pertanyien als termes de Paterna, La Pobla i Bétera, quedant poc després sota l'administració municipal de Paterna fins al 8 d'abril de 1998 en que el Diari Oficial de la Generalitat va publicar la declaració de municipi independent.
Aquesta és la historia de Sant Antoni de Benaixeve a grans trets i em serveix per a fer-me una pregunta ¿perquè el seu Ajuntament després de més de 50 anys de estar al bell-mig de dues comarques valencianoparlants mai no ha promocionat la llengua i la cultura nostra? Si, ja se, alguns em diran que els primers colons venien dels Serrans, però ¿quants?, les hemeroteques ens parlen de 75 colons. Avui poc més o menys serem uns 8.000 veïns, ¿som tots fills d'aquells 75 colons? ¡¡Collons!!(disculpeu l'expressió) doncs si que han sigut prolífiques aquelles primeres famílies. Bromes a part , Sant Antoni formava part de Paterna (poble valencianoparlant), a més a més també està limitant amb Bétera, La Pobla i L'Eliana (pobles valencianoparlants), pertany a Camp de Túria (majoritàriament valencianoparlant) i la majoria dels nouvinguts som valencianoparlants. ¿Aleshores que impedeix al Govern Municipal fomentar l'us de la nostra llengua i cultura? i els partits de l'oposició a ¿que esperen per a presentar esmenes per la recuperació lingüística al nostre poble? És conegut que Sant Antoni és una illa diferenciada, lingüísticament parlant, a Camp de Túria i no és del tot cert, a Sant Antoni es coneix i es parla el valencià, tan sol n'hi ha que provocar-ho per a oir com els santantonians trauen eixa parla que tan be coneixen.
Roc, el sant de la Festa Grossa, era de Montpeller i parlava la nostra llengua, els fidels poden pregar-li sense tenir que fer canvis innecessaris, el sant estarà més a prop d'ells. Una llengua no es perd perquè qui no la sap no l'aprèn, sinó perquè qui la sap no la usa.
Sería temps que el Govern Municipal i els partits que estan a la oposició facen l'esforç de cercar el redreçament de la llengua i la cultura a tot el terme i les AA VV en tant que elles són l'eina necessària i precisa per a poder aconseguir-ho. L'Estatut d'Autonomia diu que les llengües de la C. Valenciana son el valencià i el castellà o el que és el mateix, podem acceptar un cert bilingüisme però no una situació diglòssica, la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, i eixe no és ni deu ser el cas. ¿Per quan un Ple en què algun regidor siga capaç de parlar en valencià? No se sap que mai ningú no ho ha prohibit i ¿perquè no legalitzar la toponímia Sant Antoni de Benaixeve? Crònica deixa aquesta proposta per a la reflexió.