Europa arriba al fred amb els magatzems més baixos que l’any passat i amb el trànsit energètic per Ormuz greument alterat. La guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran ha afegit una nova pressió a un sistema que ja havia canviat després de la invasió russa d’Ucraïna.
Europa s’acosta a l’hivern amb una nova amenaça sobre el preu del gas. Esta vegada, el problema no naix només de les conseqüències de la guerra d’Ucraïna. S’hi ha afegit la guerra contra l’Iran iniciada el 28 de febrer de 2026 amb els atacs dels Estats Units i Israel, una operació autoritzada pel president nord-americà, Donald Trump. Des d’aleshores, el conflicte ha afectat una de les principals artèries energètiques del planeta: l’estret d’Ormuz.
La relació amb el preu que pot acabar pagant una família valenciana és directa. Per Ormuz circulava abans del conflicte aproximadament una cinquena part del petroli i del gas mundial transportat per mar. El trànsit continua molt per davall dels nivells habituals: el 17 de setembre només quatre vaixells de mercaderies van travessar l’estret, davant d’una mitjana recent de 16.
El tancament i les restriccions han reduït especialment l’eixida del gas natural liquat de Qatar i han obligat els compradors europeus a buscar més carregaments en altres mercats. Europa, que després de la invasió russa d’Ucraïna va reduir la dependència del gas rus per gasoducte, depén ara molt més del GNL que arriba en vaixell i, especialment, dels Estats Units.
El problema, per tant, no és només si Europa tindrà gas. És quant haurà de pagar per aconseguir-lo si coincidixen un hivern fred, reserves baixes i una competència forta amb Àsia pels mateixos carregaments.
Per a una família que calfa sa casa amb gas natural, la pregunta és immediata: què pot fer abans que arribe el fred?
Primer: mirar la factura
Abans de comprar una estufa elèctrica, canviar la caldera o plantejar-se una instal·lació d’aerotèrmia, convé fer una comprovació molt més senzilla: saber quina tarifa de gas tenim contractada.
Els consumidors amb un consum anual igual o inferior a 50.000 kWh i connectats a xarxes de fins a 4 bars poden contractar la Tarifa d’Últim Recurs, la TUR, regulada per l’Administració. La CNMC recorda que estos consumidors poden triar entre la tarifa regulada i les ofertes del mercat lliure.
No convé donar per fet que la comercialitzadora actual oferix el millor preu. Cal mirar el cost per kWh, el terme fix, la duració de qualsevol promoció i els servicis addicionals que puguen haver-se incorporat al contracte.
La TUR es revisa trimestralment —al gener, abril, juliol i octubre— quan el cost de la matèria primera varia més d’un 2%, a més dels possibles canvis en peatges i altres components regulats.
Per què hi ha risc que puge el gas?
Europa arriba a este hivern amb menys marge que l’any passat.
Segons l’Institute for Energy Economics and Financial Analysis (IEEFA), els magatzems europeus estaven al 68,04% de capacitat el 12 de setembre, davant del 80,12% de la mateixa data de 2025. L’organització situa el nivell actual com el més baix per a esta època de l’any des que comença la seua sèrie, el 2011.
Al mateix temps, la guerra amb l’Iran ha restringit les exportacions de GNL que passen per Ormuz. Reuters assenyala que el bloqueig ha retirat del mercat internacional volums importants procedents de Qatar i dels Emirats Àrabs Units, just quan Europa necessita omplir les reserves abans del fred.
A això se suma la competència amb Àsia. Un carregament de GNL pot dirigir-se cap a Europa o cap als mercats asiàtics en funció, entre altres factors, del preu que estiguen disposats a pagar els compradors.
IEEFA advertix que els compradors europeus poden haver de superar les ofertes asiàtiques per atraure GNL nord-americà. Quan això ocorre, l’encariment acaba repercutint sobre el gas i també pot afectar el cost de l’electricitat.
La dependència ha canviat des de la guerra d’Ucraïna
Quan Rússia va envair Ucraïna en 2022, Europa depenia fortament del gas rus transportat per gasoducte.
La resposta europea va consistir a reduir eixa dependència, diversificar proveïdors, consumir menys gas i accelerar el desplegament renovable.
Però una part del gas rus es va substituir amb més GNL.
El canvi va permetre reduir la dependència directa de Moscou, però va augmentar l’exposició europea a un mercat mundial en què influïxen les rutes marítimes, els conflictes internacionals i les subhastes entre compradors.
Segons IEEFA, al voltant del 60% del GNL importat per la UE durant els huit primers mesos de 2026 procedia ja dels Estats Units. A l’agost, la proporció va arribar al 70%.
La guerra contra l’Iran ha colpejat precisament este nou punt feble: les rutes marítimes.
Un altre canvi arribarà l’1 de gener
Europa afrontarà, a més, una nova restricció a partir de l’1 de gener de 2027, quan entrarà en vigor la prohibició completa de les importacions de GNL rus vinculades als contractes de llarg termini existents.
IEEFA calcula que Rússia encara va aportar prop del 19% de les importacions europees de GNL durant el primer semestre de 2026.
La mesura reduirà encara més la dependència energètica europea de Rússia, però obliga al mateix temps a substituir eixos volums en un mercat internacional ja tensionat per la guerra a l’Iran.
Gas car no significa electricitat barata
Davant d’este panorama, pot semblar lògic abandonar immediatament el gas i passar a aparells elèctrics.
No sempre és una bona decisió.
Un radiador elèctric convencional necessita aproximadament una unitat d’electricitat per produir una unitat de calor. En una casa amb moltes hores de calefacció, el consum pot resultar elevat.
A més, gas i electricitat no són mercats completament independents. Quan el sistema necessita centrals de cicle combinat per produir electricitat, el preu del gas també influïx en el cost de la generació.
Per això, substituir una caldera de gas per diversos radiadors elèctrics sense calcular abans el consum pot simplement traslladar la despesa d’una factura a una altra.
I l’aerotèrmia?
La bomba de calor funciona d’una manera diferent.
En lloc de convertir directament electricitat en calor, utilitza energia elèctrica per traslladar calor de l’exterior cap a l’interior. Això permet obtindre diverses unitats d’energia tèrmica per cada unitat d’electricitat consumida.
Pot reduir notablement el consum necessari per climatitzar un habitatge, però exigix una inversió inicial i no totes les cases permeten fer el canvi amb la mateixa facilitat.
L’aïllament, la superfície de l’habitatge, el sistema existent i les temperatures de treball condicionen el resultat.
La pregunta útil, per tant, no és simplement «gas o electricitat?», sinó quanta energia necessita realment la casa per mantindre una temperatura confortable i quin sistema la proporciona amb menys consum.
Abans de canviar de sistema, aconseguir que la casa necessite menys energia
Hi ha mesures que funcionen igual si puja el gas o si puja l’electricitat: consumir menys sense perdre confort.
Revisar les infiltracions d’aire, millorar l’aïllament, aprofitar correctament persianes i finestres, utilitzar termòstats programables, mantindre la caldera en bon estat i evitar temperatures interiors excessives permet reduir la necessitat de calefacció.
Són mesures menys visibles que instal·lar una nova màquina, però tenen un avantatge: l’estalvi continua existint independentment del que passe a Ormuz, a Rússia o als mercats internacionals.
Si tens que controlar gastos i pots has de revisar les ajudes
Les famílies en este cas disposen durant 2026 de proteccions extraordinàries.
El bo social elèctric manté fins al 31 de desembre un descompte del 42,5% per als consumidors vulnerables i del 57,5% per als consumidors vulnerables severs que complixen els requisits.
El Govern també ha destinat 90 milions d’euros addicionals al Bo Social Tèrmic, que se sumen als 335 milions previstos inicialment per a 2026. Este programa està destinat precisament a ajudar els consumidors vulnerables a afrontar despeses de calefacció, aigua calenta o cuina.
La garantia de subministrament d’aigua i energia per als consumidors vulnerables, vulnerables severs o en risc d’exclusió social també està prorrogada fins al 31 de desembre de 2026.
Europa està més exposada, però també consumix menys gas
No totes les dades són negatives.
La demanda de gas de la Unió Europea va baixar un 17,7% entre 2021 i 2025. Europa disposa també de més renovables, més terminals de GNL i més possibilitats de diversificar proveïdors que quan va començar la invasió d’Ucraïna.
Eixa reducció del consum és un coixí important davant d’una possible escassetat.
Però les reserves actuals són més baixes i el mercat internacional està sotmés a una nova tensió que no existia en els mateixos termes fa un any: la guerra contra l’Iran i la restricció del trànsit per Ormuz.
El fred acabarà determinant una part important del que passe. Un hivern suau reduiria la pressió sobre els magatzems. Un hivern especialment fred, combinat amb poca producció eòlica, problemes de subministrament o una forta demanda asiàtica de GNL, faria just el contrari.
Ningú pot assegurar ara quant costarà el gas durant tot l’hivern.
El consumidor, però, sí que pot actuar abans: comprovar si està en la TUR o en el mercat lliure, comparar tarifes, revisar les ajudes disponibles, eliminar consums innecessaris i estudiar bé qualsevol inversió abans de substituir el sistema de calefacció.
La guerra i el preu internacional del gas no estan en mans d’una família. La quantitat d’energia que necessita la casa i el contracte amb què la paga, almenys en part, sí.
#Gas #Energia #Iran
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria