Una persona podrà, per exemple, anar a un centre de dia i mantindre la teleassistència; l’ajuda a domicili podrà incloure acompanyament al metge o a comprar i el termini màxim per resoldre una dependència baixa de sis a tres mesos
El Congrés ha culminat la reforma de les lleis de dependència i discapacitat amb canvis que poden notar-se directament en la vida quotidiana de les persones que necessiten suport i de les seues famílies. La nova regulació elimina incompatibilitats entre prestacions, amplia l’atenció fora de casa, reforça l’assistència personal i la teleassistència i reconeix noves formes de cura. La tramitació parlamentària va acabar el 16 de setembre i el text queda pendent de publicació al BOE.
La reforma modifica dos pilars de la protecció social: la Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i la Llei general de drets de les persones amb discapacitat. El projecte ha sigut impulsat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, que dirigix Pablo Bustinduy, responsable polític d’este departament del Govern central. El Congrés va aprovar definitivament el projecte el 16 de setembre després del seu pas pel Senat.
Bustinduy ha situat ara una part de la pressió sobre les comunitats autònomes, que gestionen el reconeixement de la dependència i bona part dels servicis del sistema. Després de l’aprovació, el ministre les va instar a reduir les llistes d’espera a la meitat en 2027 i a eliminar-les en 2028. «Ya no hay excusas», va afirmar al Congrés, després de vincular esta exigència a l’augment del finançament estatal.
El Ministeri sosté que les comunitats disposen ara de més recursos per afrontar eixe objectiu. El Govern va aprovar al juny un augment de la financiació estatal que preveu 6.200 milions d’euros addicionals entre 2026 i 2027 respecte dels últims pressupostos, i la reforma incorpora a la llei l’obligació que l’Administració General de l’Estat assumisca el 50% del finançament del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD).
A partir d’ací, la pregunta és què pot significar la reforma per a una persona concreta.
Centre de dia, cures a casa i teleassistència al mateix temps
Un dels canvis més fàcils d’entendre apareix quan una persona necessita diversos suports.
Imaginem una persona major que encara pot viure a casa, però necessita ajuda durant una part del dia. Podrà tindre reconeguda l’assistència a un centre de dia i, al mateix temps, disposar de teleassistència o de cures en l’entorn familiar si així ho establix el seu Programa Individual d’Atenció, el PIA.
Fins ara, el règim d’incompatibilitats obligava en determinats casos a optar entre recursos. La reforma elimina eixa rigidesa i permet combinar diferents prestacions i servicis segons les necessitats de cada persona. El Ministeri utilitza precisament com a exemple la combinació entre centre de dia, cures en l’entorn familiar i teleassistència.
Per a una família, la diferència és clara: rebre un servici durant unes hores no haurà d’implicar necessàriament renunciar a un altre suport que continua sent necessari la resta del dia.
L’ajuda a domicili podrà arribar fins al metge o al supermercat
També canvia el significat del servici d’ajuda a domicili. L’atenció ja no quedarà restringida a les tasques realitzades dins de l’habitatge.
Pensem en una persona amb mobilitat reduïda que conserva certa autonomia a casa però no pot acudir sola al centre de salut. El suport professional podrà incloure l’acompanyament a una consulta mèdica. El mateix podrà passar per anar a comprar o realitzar altres activitats bàsiques de la vida diària.
La diferència és significativa: el servici deixa de mirar només què necessita una persona entre les quatre parets de casa i incorpora també activitats imprescindibles per continuar vivint en el seu entorn.
La teleassistència deixa de ser incompatible amb altres suports
La teleassistència passa a configurar-se com un dret subjectiu per a les persones que tinguen reconeguda una situació de dependència i tindrà caràcter complementari respecte d’altres prestacions.
Una persona que passa unes hores al dia en un centre però viu sola la resta del temps podrà, per exemple, mantindre també la teleassistència a casa.
La reforma reforça a més la seua funció preventiva i de seguiment. El Ministeri cita entre les possibilitats dispositius com les polseres geolocalitzables, que poden resultar especialment útils en determinades situacions, com les de persones amb demència.
Una amistat o una parella no casada podrà formar part de les cures
La nova regulació adapta també la llei a formes de convivència que no passen necessàriament pel parentiu.
La reforma reconeix la figura de la persona cuidadora principal i amplia el concepte de cuidadora no professional a persones de l’entorn relacional. El Ministeri posa dos exemples: una parella de persones majors que no està casada o dues persones que compartixen habitatge sense tindre una relació familiar.
Així, una persona dependent que viu des de fa anys amb algú que no és familiar seu podrà tindre en compte eixa realitat en l’organització de les cures, sempre que es complisquen els requisits previstos.
La reforma establix també que l’Administració General de l’Estat abone les cotitzacions de les cuidadores principals i preveu donar continuïtat a l’atenció quan la cuidadora patisca una malaltia greu o haja de ser hospitalitzada.
L’assistència personal no quedarà limitada a estudiar o treballar
L’assistència personal s’amplia i queda incorporada com a servici ordinari del catàleg de dependència. La nova concepció no la restringix als estudis o al treball, sinó que l’orienta també a l’autonomia, la vida independent i la participació en la comunitat.
Pot ser el cas, per exemple, d’una persona amb discapacitat física que necessita suport per desplaçar-se, organitzar determinades activitats quotidianes o participar en la vida social, encara que eixa necessitat no estiga vinculada directament a anar a classe o al lloc de treball.
Això no significa que totes les persones rebran automàticament el mateix nombre d’hores ni el mateix tipus d’assistència. La resposta concreta dependrà de la valoració de cada situació i del PIA.
De sis mesos a tres per resoldre una dependència
La reforma reduïx de sis a tres mesos el termini màxim per resoldre el procediment de reconeixement de la situació de dependència.
Per a una família que inicia l’expedient perquè una persona major ha perdut autonomia, la norma fixa així un marge administratiu més curt per obtindre una resolució.
Una altra qüestió serà comprovar com es complix el termini en la pràctica. És ací on pren rellevància la reclamació de Bustinduy a les comunitats autònomes perquè reduïsquen les llistes d’espera durant 2027 i les eliminen en 2028. Eixos terminis són l’objectiu anunciat pel ministre, no un resultat que la reforma garantisca automàticament.
Un 33% de discapacitat amb grau I de dependència
Els canvis no es limiten a la dependència. La reforma modifica també la legislació sobre discapacitat i connecta els dos sistemes de reconeixement.
El Ministeri assenyala que les persones amb un grau I de dependència tindran reconegut automàticament un 33% de discapacitat, mentre que les persones amb graus II o III podran obtindre el reconeixement del 65%.
En termes pràctics, una persona a qui s’haja reconegut un grau I no haurà d’iniciar un segon procediment complet per acreditar separadament eixe 33% de discapacitat. La mesura reduïx així la duplicació de tràmits entre dos sistemes relacionats, encara que tenen finalitats diferents.
Atenció primerenca com a dret per als xiquets de 0 a 6 anys
La reforma incorpora l’atenció primerenca com a dret subjectiu per als xiquets i xiquetes de 0 a 6 anys amb trastorns del desenvolupament o risc de presentar-los.
Per a una família amb un xiquet que necessita este tipus d’intervenció, el canvi és especialment tangible: podrà reclamar l’atenció davant de l’Administració autonòmica com un dret, en lloc que l’accés depenga únicament de la disponibilitat pressupostària o de places, segons explica el Ministeri.
Una comunitat de propietaris haurà de moure’s per eliminar barreres
La reforma modifica també les obligacions relacionades amb l’accessibilitat dels edificis d’habitatges.
Si una persona amb discapacitat necessita, per exemple, una rampa, un elevador o una altra actuació per poder entrar i eixir de casa, la comunitat de propietaris haurà de sol·licitar les ajudes públiques disponibles quan la persona resident ho demane. La norma modifica igualment les condicions econòmiques previstes per facilitar estes actuacions.
El Ministeri estima que actualment unes 100.000 persones a Espanya no poden eixir de casa perquè els seus edificis no són accessibles. Es tracta d’una estimació ministerial, no d’un recompte individualitzat.
Qui paga el sistema
La reforma incorpora a la llei l’obligació que l’Administració General de l’Estat assumisca el 50% del finançament del SAAD.
Per a una persona usuària, eixe percentatge no significa automàticament una quantitat determinada ingressada al seu compte. Es referix al finançament global d’un sistema que paga places, servicis, prestacions i professionals.
La gestió concreta continua tenint una dimensió autonòmica decisiva. Per això conviuen dos nivells de responsabilitat: el Govern central, amb Bustinduy al capdavant del ministeri que ha impulsat la reforma i participa en el finançament estatal, i les comunitats autònomes, encarregades de tramitar els expedients i prestar bona part dels servicis.
Una reforma aprovada, però encara pendent del BOE
El Congrés va concloure el 16 de setembre la tramitació del projecte 121/000064 després de pronunciar-se sobre les modificacions introduïdes pel Senat. El text parlamentari consta com a aprovat amb modificacions.
A 17 de setembre, el pas següent és la publicació de la llei al Boletín Oficial del Estado. Serà el text publicat al BOE el que permeta comprovar la redacció legal definitiva, les disposicions transitòries i les dates concretes d’entrada en vigor.
Per això, els exemples descrits expliquen què permet o reconeix la reforma aprovada, però no impliquen que totes les persones afectades puguen exigir des d’este mateix moment cada nova prestació. En diversos casos continuaran sent determinants la valoració individual, el PIA i l’aplicació que corresponga a cada administració.
#Dependència #Discapacitat #DretsSocials
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria