 |
| Foto R.S.(EP) |
El cap del Consell arribarà al Debat de Política General sense haver sigut confirmat com a candidat, mentre Camps intenta reobrir la batalla pel lideratge i Génova conserva totes les cartes
Juanfran Pérez Llorca governa la Generalitat des de desembre de 2025, però el PP encara no ha confirmat que serà el seu candidat a les eleccions autonòmiques de 2027. A huit mesos de les urnes, Alberto Núñez Feijóo manté oberta una decisió que el mateix president valencià remet ja públicament a Madrid.
Pérez Llorca arribarà així al seu primer Debat de Política General, previst del 28 al 30 de setembre en Les Corts, sense saber oficialment si serà també qui encapçale la papereta del PP. Serà, a més, l’últim debat d’este tipus abans de les autonòmiques.
La pregunta li va arribar divendres 18 de setembre durant una visita als tallers del TRAM del Campello. Volia saber-se si esperava que la seua candidatura quedara resolta abans del debat parlamentari. Pérez Llorca va evitar entrar en terminis i va remetre la qüestió directament a Alberto Núñez Feijóo.
No és la primera vegada que situa la decisió fora de València. Quan Carlos Mazón va dimitir el novembre de 2025, Pérez Llorca assegurava encara que ningú li havia proposat substituir-lo i recordava que corresponia a la direcció nacional del PP decidir qui optaria a la Presidència de la Generalitat. Finalment va ser ell l’elegit i Les Corts el van investir el 27 de novembre amb els 40 vots del PP i els 13 de Vox.
Un president nascut d’una crisi que el PP necessitava tancar
La situació actual no pot separar-se de com va arribar Pérez Llorca al Palau.
Carlos Mazón havia resistit durant un any les peticions de dimissió després de la dana del 29 d’octubre de 2024. La pressió de les associacions de víctimes, les manifestacions i les contradiccions sobre la seua actuació durant les hores de la catàstrofe van anar deteriorant la seua posició. El punt d’inflexió va arribar entorn de l’homenatge d’Estat pel primer aniversari, on familiars de víctimes li van reclamar públicament que se n’anara. Dies després, i després de parlar amb Feijóo, Mazón va anunciar la dimissió. RTVE va descriure aleshores una relació cada vegada més incòmoda entre la direcció estatal del PP i el president valencià.
Mazón va deixar la Presidència, però no Les Corts. Va conservar l’acta de diputat i, amb ella, la condició d’aforat. Eixa situació continua vigent: el setembre de 2026 continua sent diputat autonòmic i el seu aforament determina quin tribunal pot investigar-lo en les causes que l’afecten.
La fórmula política adoptada aleshores evitava també unes eleccions anticipades. En aquells dies, informacions basades en fonts del PP valencià situaven ja Pérez Llorca com una de les opcions per assumir una presidència de transició fins a 2027, mentre Mazón mantenia l’escó.
Això permet constatar el resultat d’aquella operació política: Mazón va deixar el Palau però va continuar aforat; el PP va conservar la Generalitat sense passar immediatament per les urnes, i Pérez Llorca va assumir la presidència. El que no està acreditat públicament és que conservar l’aforament de Mazón fora el motiu pel qual es va elegir Pérez Llorca.
Les mateixes associacions de víctimes han mantingut esta qüestió oberta. Després de la investidura del nou president reclamaren que Mazón deixara l’acta, i mesos després continuaven demanant que no poguera beneficiar-se de l’aforament. Pérez Llorca ha respost que ell «no posa ni lleva actes» de diputat.
Si Pérez Llorca ja governa, per què Feijóo encara no el confirma?
És ací on la demora adquirix significat polític.
Pérez Llorca és president, controla l’aparell autonòmic i ocupa el centre de l’activitat institucional del PP valencià. Però ser president i ser candidat són dos decisions diferents, i Génova només ha resolt la primera.
¿No es fia Feijóo de Pérez Llorca? ¿Considera que encara no té prou pes electoral? ¿Busca una altra opció? ¿O simplement vol reservar-se el moment de la designació dins del calendari electoral del partit?
Són preguntes legítimes davant d’una candidatura que continua pendent, però ara mateix no hi ha dades públiques que permeten donar per bona cap d’eixes respostes.
Pérez Llorca sosté, de fet, que se sent respaldat per Feijóo i ha recordat que va ser el president estatal del PP qui li va demanar que assumira la Presidència de la Generalitat. La falta de proclamació electoral, per tant, no equival per si mateixa a una retirada de confiança.
Però prolongar la indefinició té conseqüències. Permet que l’oposició qüestione la fortalesa del president i, sobretot, deixa espai perquè dins del mateix PP altres dirigents mantinguen viva la discussió.
 |
| Camps encara en la "pelea a la busca de un Congres) |
Camps torna a entrar per la porta que Génova deixa oberta
Francisco Camps és qui més clarament intenta aprofitar eixe espai.
L’expresident fa mesos que reivindica un congrés del PPCV i reclama que la militància participe en l’elecció del lideratge. La seua ofensiva havia perdut intensitat durant l’estiu, però una enquesta encarregada pel PSPV ha tornat a donar arguments al seu entorn.
Segons les dades divulgades sobre eixe estudi, Camps presenta un coneixement del 94% i obté una valoració de 5,2 sobre 10, per damunt del 4,5 atribuït a Pérez Llorca. El sondeig és del PSPV i les conclusions polítiques que n’extrau l’equip de Camps són seues: la responsable de la seua campanya, Inés Peiró, l’ha utilitzat per reivindicar que l’expresident seria la millor opció electoral i per tornar a reclamar un congrés.
L’enquesta no decidix, però, el candidat del PP. Tampoc demostra que Camps tinga més possibilitats reals de ser elegit per Génova. Sí que mostra una altra conseqüència de la demora: mentre Feijóo no tanque la candidatura, Camps pot continuar discutint-la.
El conflicte és també sobre el procediment. El campsisme vol que el congrés autonòmic precedisca o condicione l’elecció del candidat. El temor expressat pel seu entorn és que Génova faça justament el contrari: designe primer el cap de cartell i deixe després un congrés sense capacitat real per discutir aquella decisió.
La incògnita ja forma part de la candidatura
El PP valencià afronta, per tant, una situació poc habitual: té president de la Generalitat, però encara no candidat confirmat; té un expresident, Mazón, que continua com a diputat i aforat; i té un altre expresident, Camps, disposat a disputar el lideratge si s’obri el procés.
Feijóo conserva la decisió.
No hi ha proves que estiga buscant un substitut per a Pérez Llorca, ni que haja perdut la confiança en ell. Però tampoc ha fet el pas que eliminaria totes eixes especulacions: proclamar-lo candidat.
Pérez Llorca va ser la solució amb què el PP va superar institucionalment la retirada de Mazón sense convocar eleccions anticipades. Ara falta saber si per a Génova aquella solució de transició és també la solució electoral per a 2027.
I cada setmana que passa sense resposta fa que la pregunta pese una mica més.
#PPCV #PérezLlorca #PolíticaValenciana
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria