El document vigent ordena la resposta municipal davant del foc i identifica les Rodanes, la Pea, la Llomaina i 21 àrees urbanitzades exposades.
Amb 1.870 hectàrees de massa forestal i espais com les Rodanes, la Pea, la Llomaina i el corredor del Túria integrats en l’entorn del Parc Natural del Túria, Vilamarxant està obligat a tindre preparada una resposta municipal davant d’un possible incendi. El pla vigent ordena els avisos, els recursos i les evacuacions, encara que, afortunadament, no ha calgut posar-lo a prova fins ara en una emergència real.
El Pla d’Actuació Municipal davant del risc d’incendis forestals de Vilamarxant, publicat el 27 de juliol de 2026 i actualment vigent, establix qui pren les decisions, quins recursos es mobilitzen i com s’ha de protegir el veïnat quan el foc amenaça la muntanya, les vivendes o les vies d’accés.
Un incendi a les Rodanes no planteja el mateix problema que un foc pròxim al riu Túria, a la Pea o a una agrupació de xalets amb una única eixida. El pla municipal estudia estes diferències i prepara una resposta específica per a les zones forestals, les urbanitzacions, les cases disseminades i els espais on la vegetació arriba fins a les edificacions.
No és un pla d’extinció paral·lel al dels bombers. La seua funció és ordenar els recursos que depenen de l’Ajuntament i integrar-los en el dispositiu autonòmic. Quan s’activa, la decisió s’ha de comunicar immediatament al Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat.
Les Rodanes, la Pea i la Llomaina concentren bona part del risc forestal
Vilamarxant té 71,1 quilòmetres quadrats de terme i limita a l’oest amb Pedralba, al nord amb Benaguasil, al sud amb Cheste i a l’est amb Riba-roja de Túria. El pla pren com a referència 1.870 hectàrees de superfície forestal.
Les tres masses principals són les Rodanes, la Pea i la Llomaina, totes de titularitat municipal. Les Rodanes se situen al sud-est i formen una massa forestal que continua dins del terme de Riba-roja. A l’altre costat de la CV-50 queda la Llomaina, mentre que la Pea ocupa el nord-oest i enllaça amb terrenys forestals de Pedralba.
El mapa del risc no acaba en estos tres espais. També inclou el corredor del Túria, els barrancs de Teulada, Manjolina i els Oms, i altres taques de vegetació repartides pel terme. En estos punts poden coincidir massa forestal, camins rurals, camps de cultiu, instal·lacions i vivendes aïllades.
Les Rodanes i la Pea estan integrades en el Parc Natural del Túria, igual que el corredor fluvial. El municipi compta, a més, amb el Paratge Natural Municipal de les Rodanes, les microreserves de l’Alt de la Rodana Gran, el Massís i el Racó de Zamora, i el conjunt de cavitats de les Pedrisses.
El punt més delicat està entre la vegetació i les cases
El document identifica 21 àrees urbanitzades dins de la interfície urbana-forestal. Són zones on les vivendes, els xalets o altres instal·lacions estan envoltades de vegetació o prou prop d’ella perquè un incendi puga afectar-les.
El risc depén de més factors que la distància al bosc. El pla revisa l’amplària dels accessos, l’existència d’una segona eixida, els vials perimetrals, les franges de protecció, la disponibilitat d’hidrants i la vegetació situada dins de les parcel·les. També té en compte quantes persones viuen en cada nucli i si hi ha població que pot necessitar ajuda per a evacuar.
Esta qüestió guanya pes durant l’estiu. Mentre que la població del nucli urbà es manté relativament estable, en les vivendes disseminades i de segona residència pot arribar a triplicar-se durant l’època estival.
Entre les zones analitzades apareixen Monte Horquera, la Llomaina, la Pedrera, Mulló de Crusà, Caiçons, les Carolines i l’àrea recreativa de la Pedrera del Rei. Cada fitxa inclou els accessos principals, els punts de trobada, les possibles rutes d’eixida i el sistema previst per a avisar la població.
En Monte Horquera, per exemple, el pla calcula 90 residents permanents i 135 estacionals. Qualifica com a baix el risc dins de la urbanització, però advertix que l’entorn forestal presenta nivells mitjans i alts. L’accés principal es fa per la CV-37 i la CV-50, i la zona disposa d’hidrants connectats a la xarxa urbana i municipal.
A Mulló de Crusà s’han fixat dos punts de trobada prop del quilòmetre 15 de la CV-370. Caiçons compta amb un punt d’evacuació al camí del Corral de la Pedrera i amb una zona pròxima prevista per a l’aterratge d’helicòpters. Les Carolines té un punt de trobada al camí de la Pea i un altre espai d’aterratge al costat.
L’alcaldia dirigix el dispositiu des del CECOPAL
Quan la situació exigeix activar el pla, les decisions municipals es concentren en el Centre de Coordinació Operativa Municipal, el CECOPAL, situat a l’Ajuntament, al carrer Dos de Maig.
La direcció correspon a la persona titular de l’alcaldia o a qui esta delegue. Al seu voltant s’organitzen el comité assessor, el gabinet d’informació i la central de comunicacions. Esta estructura rep les dades sobre l’evolució del foc, mobilitza els mitjans locals i manté el contacte amb Emergències de la Generalitat.
Els bombers i els comandaments autonòmics dirigixen l’extinció. Els recursos municipals s’incorporen a eixe dispositiu per a controlar accessos, senyalitzar vies, comunicar avisos, atendre persones evacuades o aportar suport logístic.
El cap de la Policia Local, o una patrulla sota el seu comandament, ha d’acudir al lloc de l’emergència i informar el CECOPAL. Abans que quede constituït el lloc de comandament avançat, la Policia Local pot patrullar les zones exposades, advertir els residents amb la megafonia dels vehicles i, quan siga necessari, iniciar desallotjaments.
El centre de salut queda avisat davant d’una possible necessitat d’assistència urgent. La brigada municipal d’obres actua com a unitat de suport logístic i pot participar en el tall de carrers, la senyalització de rutes o l’execució material de les evacuacions.
El pla canvia d’actuació quan apareixen les flames
En fase de preemergència encara pot no haver-hi cap incendi. El risc elevat obliga, però, a seguir els avisos de la Generalitat, revisar les comunicacions, comprovar la disponibilitat dels equips i mantindre preparats els recursos que podrien ser mobilitzats.
Quan es confirma un foc, la primera informació ha de permetre situar-lo amb precisió, saber cap a on avança i detectar si hi ha persones, vivendes o carreteres dins de la possible zona afectada. A partir d’ací es controlen els accessos, es facilita l’entrada dels equips d’extinció i s’impedix que vehicles particulars entren en camins insegurs.
Les pistes forestals, les carreteres, els punts d’aigua, les àrees tallafocs i els hidrants formen part de la resposta. Els tallafocs busquen reduir la quantitat i la continuïtat de vegetació perquè el comportament de les flames siga menys intens i els equips puguen treballar amb més seguretat.
El document distingix entre les infraestructures operatives i les que necessiten millores. En l’inventari hídric advertix que alguns punts de recàrrega estan en situació precària, no funcionen o presenten un mal estat de conservació, per la qual cosa assenyala quins poden utilitzar-se com a referència.
Evacuar no sempre és la primera opció
La decisió d’evacuar una zona depén de l’evolució del foc, el vent, el fum, els accessos disponibles i les indicacions del comandament de l’emergència. Una eixida tardana per una carretera ja afectada pot exposar més les persones que un confinament temporal dins d’una construcció.
Per això, el pla fixa rutes i punts de trobada abans que es produïsca l’incendi. En cas de desallotjament, la Policia Local pot utilitzar megafonia mòbil per a dirigir el veïnat i controlar que les vies queden lliures per als serveis d’emergència.
Els avisos també poden difondre’s mitjançant bans municipals i els canals socials de l’Ajuntament. La informació ha d’indicar si cal abandonar una zona, quedar-se confinat, evitar una carretera o acudir a un punt concret.
Si l’orde és evacuar, el veïnat no ha d’esperar a vore les flames des de casa. Si s’ordena el confinament, cal tancar portes, finestres i persianes, reduir l’entrada de fum i mantindre’s pendent de les comunicacions oficials. Els desplaçaments per curiositat poden bloquejar els accessos que necessiten els bombers, les ambulàncies o la Policia Local.
Per a les persones que no puguen tornar immediatament a casa, el catàleg municipal inclou espais d’alberg com l’Espai Multiusos, l’IES les Rodanes, el poliesportiu, el CEIP Horta Major, el col·legi San Francisco y Santo Domingo i la parròquia de Santa Caterina. També recull els recursos del centre de salut, els serveis socials, les farmàcies i altres centres assistencials.
El pla vigent obliga igualment a revisar les infraestructures, formar el personal implicat, actualitzar els contactes i informar la població. En una emergència forestal, un telèfon desfasat, un camí impracticable o un responsable que ja no ocupa el càrrec poden retardar una actuació prevista sobre el paper.
#Vilamarxant #IncendisForestals #ProteccióCivil
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
