El president de la Conferència Episcopal nega que acusara directament l’Executiu després d’afirmar que un Estat sense ètica es converteix en una «banda de lladres».

Les declaracions de Luis Argüello han obert un nou xoc entre el Govern i la Conferència Episcopal. Félix Bolaños va respondre per carta a l’arquebisbe, que posteriorment va negar que la seua acusació anara dirigida de manera directa contra l’Executiu.

La polèmica va començar el dijous 9 de juliol. El president de la Conferència Episcopal Espanyola i arquebisbe de Valladolid va afirmar que «quan un Estat oblida l’ètica es converteix en una banda de lladres» i va afegir que es remetia als fets. La frase recuperava una reflexió de sant Agustí citada també per Benet XVI, però apareixia dins d’un discurs amb crítiques a diverses polítiques públiques.

El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va reaccionar després amb una carta. Bolaños qualificava les paraules d’Argüello d’«injustes i profundament contraproduents» i qüestionava que es poguera desqualificar d’eixa manera el conjunt de l’Estat.

Per a mostrar el que considerava una generalització, el ministre va preguntar què li semblaria a l’arquebisbe que un membre del Govern qualificara tota l’Església de «banda d’agressors sexuals». Tot seguit, va precisar que una afirmació així seria «falsa i profundament injusta».

La referència no era, per tant, una definició directa de l’Església. Bolaños la va utilitzar com una comparació per a denunciar el que interpretava com una acusació col·lectiva contra les institucions de l’Estat.

Argüello nega que acusara el Govern

La resposta d’Argüello va arribar el divendres 10 de juliol. L’arquebisbe va assegurar que les seues paraules havien sigut descontextualitzades i que no havia qualificat el Govern de «banda de lladres».

Segons la seua explicació, parlava de l’Estat en un sentit ampli i de la responsabilitat ètica de les institucions i de la ciutadania. «Cadascú vorà per què se sent al·ludit», va respondre quan li preguntaren per la reacció de l’Executiu.

Argüello també va lamentar que el contingut de la carta arribara als mitjans abans que al destinatari i va considerar injusta la comparació amb els abusos sexuals comesos dins de l’àmbit eclesiàstic.

Tot i admetre que els responsables de l’Església han de cuidar el llenguatge, va mantindre el sentit de la seua reflexió. Des del Govern, la ministra de Defensa, Margarita Robles, li va reclamar una rectificació i una disculpa pública.

Els abusos sexuals tornen al centre del debat

La comparació utilitzada per Bolaños ha tornat a situar en la discussió pública els abusos sexuals comesos per sacerdots, religiosos i altres persones vinculades a institucions catòliques, així com la resposta de l’Església davant les víctimes.

El Defensor del Poble va entregar al Congrés, el 27 d’octubre de 2023, el seu informe sobre els abusos sexuals en l’àmbit de l’Església catòlica i el paper dels poders públics. El treball es va elaborar per encàrrec parlamentari i va arreplegar testimonis de víctimes, antecedents i propostes de reparació.

L’informe va descriure el patiment mantingut durant anys sota un «silenci injust» i va detectar deficiències en la prevenció, la detecció i la resposta davant dels casos. També va reclamar reconeixement públic, mesures de reparació i reformes tant en les institucions religioses com en els poders públics.

El xoc verbal entre Argüello i Bolaños es produeix després d’un acord entre les institucions que ara s’enfronten. El 30 de març de 2026, el Govern, el Defensor del Poble, la Conferència Episcopal i la Conferència Espanyola de Religiosos van firmar el protocol per a crear un sistema mixt de reconeixement i reparació.

El mecanisme està dirigit especialment a persones que no poden acudir a la via judicial perquè els fets han prescrit o perquè el responsable ha mort. Les compensacions previstes han de ser assumides per l’Església i valorar la gravetat dels abusos, el dany causat i les possibles reparacions rebudes anteriorment.

Un conflicte que va més enllà d’una frase

La carta de Bolaños també qüestiona la posició política de la jerarquia catòlica. El ministre acusa Argüello de mantindre una actitud parcial contra el Govern i pròxima als plantejaments de la dreta i la ultradreta. Es tracta d’una valoració política de Bolaños, no de l’acreditació d’una aliança formal.

La Conferència Episcopal intervé habitualment en debats com l’avortament, l’eutanàsia, l’educació, la família o les normes sobre identitat sexual. En el discurs que va originar la polèmica, Argüello va criticar diverses lleis relacionades amb el gènere i la sexualitat i va reclamar una regeneració ètica de les institucions i del conjunt de la societat.

El desacord ja no gira només al voltant de l’expressió «banda de lladres». També afecta el paper públic de la jerarquia catòlica, la resposta del Govern davant les seues declaracions i la gestió dels abusos sexuals comesos dins d’institucions de l’Església.

#LuisArgüello #FélixBolaños #ConferènciaEpiscopal

Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria