La Guerra Civil és un episodi de la història recent d'Espanya que va donar lloc a la implantació d'un sistema dictatorial repressiu de quasi quaranta anys. A noranta anys del seu inici, forma part de la memòria col·lectiva com un fet traumàtic i conflictiu, i encara és present en els debats ideològics i polítics.

La seua ensenyança resulta fonamental no sols per a entendre el passat més o menys pròxim, sinó com a coneixement bàsic sobre el que construir una educació cívica i democràtica abans d'abandonar el sistema educatiu.

Però és així? Ixen els xics i xiques de l'educació obligatòria entenent i havent estudiat este episodi del passat, els seus orígens i els seus efectes?

Una assignatura pendent?

Les lleis educatives han canviat sovint en els últims anys a Espanya, però totes han coincidit a no donar a este contingut històric el temps i pes acadèmic que mereix.

Si bé s'han fet alguns passos en la última llei educativa, la realitat és que es pot dedicar molt poc temps a l'aula a ensenyar què va ser, com es va desenrotllar i per què va succeir la guerra civil.

Únicament es toca en 4t de l'ESO, l'últim curs d'educació secundària obligatòria, dins de l'assignatura d'Història, que té tres hores setmanals. En eixe temps el temari inclou no sols la Història Contemporània espanyola, sinó també l'europea, incloent-hi moviments i fites en el camp de l'art. En algunes autonomies com Madrid, Múrcia o Extremadura es reduïx el contingut al segle XX, permetent més temps per a treballar estos processos.

Els estudiants que continuen amb Batxillerat més enllà de la secundària obligatòria es troben en el segon curs la matèria d'Història d'Espanya. En este nivell se centra en els segles XIX i XX, encara que algunes autonomies inclouen també continguts previs (per exemple, des de la prehistòria, en el cas de Madrid, o Edat Antiga a Múrcia).

En este context, és molt difícil tractar continguts com el de la guerra i la dictadura amb la deguda atenció i profunditat. D'ací les importants carències formatives de l'alumnat entorn d'estos temes: confusions sobre ubicació cronològica bàsica, desconnexió de la Guerra Civil amb el context europeu, equiparació moral dels contendents, desconeixement del significat profund de la repressió…

Esta falta de coneixements es traduïx a vegades en una interpretació benèvola per part de la població espanyola cap al franquisme.

Carències clau més enllà del temps de classe

A més d'estes dificultats estructurals en el tractament de la Guerra Civil, existixen també un altre tipus de factors limitants.

En primer lloc, els llibres de text, que són els recursos més utilitzats a les aules d'història. Malgrat els avanços innegables en la qualitat dels seus textos i recursos, seguixen sense introduir amb amplitud qüestiones clave com la repressió, la perspectiva de gènere o els efectes de la guerra a nivell social.

Per exemple, encara falta un tractament més clar de la realitat local de la repressió, amb exemples vinculats al context de l'alumnat, així com de la repressió específica de gènere o l'existència de resistències i transgressions quan s'inclou a dones en el relat històric.

En segon lloc, la formació del professorat, fonamental per a suplir les carències dels manuals escolars, depén molt dels plans d'estudi dels graus universitaris. Per exemple, en els estudis universitaris d'Història, en molts casos, reproduïxen problemes similars als que es veuen en 4t de l'ESO: temaris inabastables i atenció insuficient a la conflictiva història recent.

És a dir, tampoc els docents d'Història han estudiat en profunditat este període històric en la seua formació universitària.

Narratives acrítiques

A més d'ensenyar-se poc, quan s'ensenya, el tractament que es fa a l'aula, a vegades, presenta problemes de reproducció de narratives acrítiques: que el conflicte era inevitable, o que la II República, el règim durant el qual es va produir l'alçament que va donar lloc a la guerra, va ser responsable en part o en la mateixa mesura que els revoltats. Uns relats que van ser apuntalats per la dictadura franquista en honor de construir la seua legitimitat.

Finalment, la recent consolidació de les extremes dretes a nivell mundial i espanyol suposa també un desafiament. Especialment per les postures ambigües o d'oberta simpatia cap al franquisme i pel rebuig a les polítiques de memòria. Això ha contribuït a normalitzar i a legitimar l'aparició d'actituds de conflictivitat i reactivitat a les aules, donant per bons discursos presents en xarxes socials sobre la guerra que disten molt de l'investigat durant dècades des de l'acadèmia.

Possibilitats i bones pràctiques

Davant esta realitat, resulta fonamental atendre les bones pràctiques que el professorat està duent a terme a les aules, tal com s'arreplega en la recent obra publicada Franquisme ensenyat. Història recent i memòria democràtiques a les aules.

Una part del professorat, especialment el compromés amb el tractament de la memòria democràtica i amb una història escolar que contribuïsca a una ciutadania crítica, pren decisions didàctiques conscients en abordar la guerra.

Per exemple, fent-ho des del pla internacional, des de la història sociocultural, tenint en compte l'agència individual i col·lectiva, incorporant l'experiència de soldades, dones, xiquets i xiquetes, exiliats o focalitzant l'atenció en la repressió.

Tot això mitjançant la inclusió de fonts històriques diverses que s'allunyen del cànon bèl·lic amb què sovint ha sigut ensenyada la guerra. Per exemple, a partir de la introducció de fonts orals disponibles en multitud de repositoris, examinant fotografies històriques, realitzant itineraris educatius amb la finalitat de rastrejar vestigis als nostres pobles i ciutats de la guerra (trinxeres, edificis…), utilitzant novel·les gràfiques, etc.

En definitiva, estes bones pràctiques mostren la necessitat d'una acció conscient del professorat per a suplir carències estructurals i inserir la història recent d'Espanya com a contingut, possiblement conflictiu, però imprescindible per a dotar de ferramentes democràtiques a l'alumnat.

Néstor Banderas Navarro, Professor de Didàctica de les Ciències Socials, Universitat de València

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.

* Ho pots llegir perqué en cronicacampdeturia.org som Crative Commons