Mazón i el Barranc del Poyo: la veritat que no vol contar
#DANAValència #BarrancDelPoyo #GeneralitatValenciana
El relat de Mazón sobre el Poyo s’enfonsa davant els vídeos interns, les dades de la AEMET i el fet que la UME ja estava mobilitzada des del matí per ordre del Govern d’Espanya.
Ni el Poyo estava sec, ni el govern valencià desconeixia el risc. Els tècnics advertien del perill des de les primeres hores, la UME ja intentava arribar a Utiel a migdia i la jutgessa ha qualificat de “ficció” el relat del president.
El 29 d’octubre de 2024, la DANA que va sacsar València va causar 229 morts i un any després, Carlos Mazón anunciava la seua dimissió. En la seua declaració institucional, va admetre “errors propis”, però va tornar a carregar la responsabilitat sobre les obres pendents al Barranc del Poyo, un projecte encallat des de 2001.
La versió no encaixa amb els fets que consten als informes meteorològics, als registres judicials ni a les actuacions d’aquell dia.
Des de les primeres hores del matí, la Unitat Militar d’Emergències (UME) —que depèn del Govern d’Espanya— ja estava mobilitzada per ordre directa de Madrid. A les 12.00 hores intentava arribar a Utiel, l’origen de les pluges torrencials que hores després acabarien desbordant els barrancs de l’Horta Sud. Encara que sobre els municipis més afectats no ploguera intensament, l’aigua baixava amb força des de l’interior.
Els tècnics de meteorologia i emergències ja havien advertit que el risc més greu s’esperava a partir de les 15.00 hores. “Això és el que ens està preocupant més”, es va escoltar en les comunicacions internes del centre d’operacions, segons consta en els vídeos incorporats a la investigació judicial.
Malgrat això, el dispositiu no va canviar de nivell i l’alerta pública no es va reforçar. A la mateixa hora, la AEMET actualitzava els seus mapes amb focus de risc alt a les comarques centrals, i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) registrava increments bruscos de cabal al Poyo. Un dels sensors va deixar d’emetre senyal a les 18.55 hores després de ser arrossegat per l’aigua.
El relat posterior de Mazón, segons el qual el Poyo “estava sec” i la tempesta “ja s’allunyava cap a Cuenca”, queda completament desmentit pels informes. També pels vídeos del centre d’emergències, que mostren que el risc era conegut i que els tècnics advertien que el pitjor estava per arribar.
Segons diverses fonts pròximes a la gestió d’aquell dia, tots sabien que emetre una alerta forta —el missatge massiu ES-Alert que arriba a tots els telèfons— podia alterar el pont festiu i afectar directament al sector turístic i hostaler, representat dins del Consell per la consellera d’Indústria, Comerç i Turisme, Núria Montes, vinjculada directament a la patronal hotelera HOSBEC. L’avís no es va enviar.
La jutgessa que instrueix el cas a Catarroja ha sigut clara: ha qualificat de “ficció” o “autoficció” diverses afirmacions públiques de Mazón sobre la suposada falta d’informació de la AEMET i de la CHJ. Els autos judicials reconeixen que totes dues institucions van actuar correctament i “d’acord amb els seus protocols tècnics, emetent avisos i comunicacions eficaces dins de les seues competències”.
Quant a les obres del Poyo, és cert que romanen pendents des de fa més de vint anys. El projecte, inclòs en la Llei del Pla Hidrològic Nacional de 2001, no ha sigut executat per cap govern —ni per Aznar, ni per Zapatero, ni per Rajoy, ni per Sánchez—, però la seua absència no explica per què no es van prendre mesures preventives quan els avisos ja estaven sobre la taula.
Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, les decisions operatives aquell dia corresponien exclusivament al govern valencià.
Els registres meteorològics, els vídeos interns i la documentació judicial confirmen que Mazón coneixia el risc i va optar per minimitzar-lo. La insistència a parlar només del Poyo serveix per ocultar una altra veritat més incòmoda: la falta de reacció d’un govern que sabia el que venia i va preferir mirar cap a un altre costat.
Si no coneixem la nostra terra i com els barrancs i els rios transcorren, dificilmente podem abordar les emergències, la pluja pot caure camí de Conca i Terol, però la seua arribada a València, es produeix en hores. A València i la seua àrea metropolitana pràcticament no va caure aigua però a 30 km de distància, a l'interior, es van captar 784,7 l/ m² a Torís. Eixe dia va estar plovent 14 hores però van arribar a caure 184 l/m² en 1 hora. Les precipitacions van ser extraordinàries a més a Montserrat , Godelleta, Bunyol, Xiva i Xest en la part alta del Poyo. Tots aquests municipis van arribar a més de 500 l/m² acumulats en un dia.
Mazón terraplaniste?.
Com potser que la Universitat de València, va suspendre les classes en conéixer les alertes de la AEMET, ¿disposava d’un coneixement científic que Mazón ja no reconeixia?, va ser com si el expresident haguera decidit passar-se al terraplanisme i deixar de creure en la ciència.
Redacció Crònica
@ÀgoraCT



No hay comentarios :